2024

Ludwig van Beethoven (Bonn, 16 de desembre de 1770 - Viena, 26 de març de 1827). Compositor i pianista alemany d'origen flamenc.

Reformà l'estructura clàssica de la simfonia i tingué una gran influència sobre les noves generacions de músics europeus. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès, Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del Romanticisme i motivar-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del segle XIX. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i en la música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios, 10 sonates per a violí i piano), vocal (lieder i una òpera: Fidelio), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un per a violí i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, etc.).

El carrer de Beethoven es troba situat a Cifuentes, en una zona on predominen noms de compositors.

La indústria tèxtil ha tingut una presència cabdal a Sabadell des de mitjan segle XVIII fins bona part del segle XX. Tant als primers vapors com més tard a les grans fàbriques electrificades, però també a les quadres i a les cases particulars, milers de ciutadans i ciutadanes hi han treballat. I ho han fet homes, però també milers de dones i molts infants, tot i que el treball infantil i femení no ha sigut tan visible com el masculí.

Són pocs els estudis publicats sobre el treball femení, però ratifiquen que les dones han estat majoritàries en alguns sectors de la indústria tèxtil llanera sabadellenca i que han treballat pràcticament en totes les fases del procés de producció -i molt sovint cobrant menys que no pas els homes.

Les dones del tèxtil treballaven, entre altres, de teixidores, nuadores, cosidores, ordidores, filadores, passadores, modistes, brodadores, planxadores i bugaderes.

Beatriu, comtessa de Dia (segles XII - XIII). Poetessa provençal.

D'aquest misteriós personatge només sabem que era casada amb Guillem de Peitieus i que Beatriu era un nom clau per dedicar cançons al seu amant Raimbaut IV d'Aurenga. Beatriu de Dia podria amagar la identitat d'Isoarda, filla del comte Isoard de Dia. De la seva obra tan sols ens n'han restat cinc cançons d'amor apassionades, en què no falten els temes recurrents de la infidelitat i la gelosia.

Clara Campoamor Rodríguez (Madrid, 12 de febrer de 1888 - Lausana, Suïssa, 30 d'abril de 1972) fou una advocada, escriptora i política, que va defensar dels drets de la dona.

Es va llicenciar en Dret el 1924. Va començar a militar al Partit Republicà Radical el 1929 i, dos anys més tard, va ser elegida al Congrés de Diputats durant la Segona República Espanyola (1931-1933). Com a diputada, va destacar en la defensa dels drets de la dona, va introduir al Parlament la Llei de Drets del Nen i va participar en l'elaboració i defensa de la Llei del Divorci. Va treballar per aconseguir la igualtat de drets electorals de l'home i de la dona a l'Estat espanyol, com va quedar plasmat en l'article 36 de la Constitució republicana.

Com a escriptora, va publicar, entre altres, els títols El derecho de la mujer en España  (1931), El voto femenino y yo: mi pecado mortal  (1939), El pensamiento vivo de Concepción Arenal  (1943) i Sor Juana Inés de la Cruz  (1944).

Pere Santfeliu i Comes (Santa Maria de Barberà, 1853-1924). Propietari de

Can Santfeliu, masia de la partida de Riu-sec.

Va patrocinar la construcció d'escoles a Barberà i va contribuir al manteniment de l'Hospital i Casa de Beneficència de Sabadell. Amb el llegat que deixà a l'Hospital del Taulí, el 1925 es va construir el pis dels pavellons de la Clínica, segons els plànols de l'arquitecte municipal Josep Renom. En atenció al donatiu de Pere Santfeliu, es va concedir als veïns de Santa Maria de Barberà el benefici de ser atesos a l'hospital sabadellenc.