2024
| Pere d'Om (Sabadell, segle XIV). Apareix documentat el 1354 com a propietari d'un molí draper a l'Horta Major, un dels primers molins dedicats exclusivament a la draperia, especialment al batanatge per a l'acabat de les peces. El molí de Pere d'Om, el 1339 havia estat propietat dels Botet, però no sabem si aleshores ja tenia aquesta exclusivitat tèxtil. |
Historial toponímic
Pere D'Om (9.12.1965), callePere d'Om (30.10.1985)
| Arbre de la família de les ulmàcies (Celtis australis), de fulles asimètriques lanceolades, fruits negres comestibles i flors blanquinoses. * * * La plaça dels Lledoners es troba situada a Can Deu, barri en què els carrers porten noms d'arbres i arbusts. |
Historial toponímic
Lledoners / Almezos (8.10.1970)Lledoners (30.10.1985)
| Enric Morera i Viura (Barcelona, 22 de maig de 1865 - 12 de març de 1942). Músic, compositor i pedagog. Va escriure òperes, música escènica, obres simfòniques, corals, concerts i una Missa de rèquiem, però sobretot és conegut per les sardanes corals, com La santa espina (amb lletra d'Àngel Guimerà), Les fulles seques, La sardana de les monges i L'Empordà (amb lletra de Joan Maragall). La seva obra s'adscriu a l'estètica neoromàntica al nacionalisme musical català. Compositor prolífic, va escriure mig centenar de partitures per a l'escena, nombroses obres simfòniques i poemes corals, com també 56 sardanes per a cobla i un nombre més reduït, però d'un caràcter encara més personal, per a cor. |
Historial toponímic
Enric Morera (30.10.1985)
| Ciutat i capital de Catalunya. |
Historial toponímic
Barcelona (1925), pl. deBarcelona (27.5.1939), plaza deBarcelona (30.10.1985)
| En aquest indret hi va haver un conjunt industrial conegut tradicionalment amb el nom de la Farinera. Es tracta del primer vapor fariner de Sabadell i estava molt ben situat: ben a la vora de l'estació de tren i prop del riu Ripoll, on hi havia els antics molins fariners hidràulics. L'any 1877, es va començar a bastir en aquest emplaçament un edifici amb diferents plantes i soterranis, obra promoguda pels propietaris Pere Manich i Gabriel Romeu i projectada pels mestres d'obra Francesc Renom Romeu i Josep Antoni Obradors Poch. El 1912 es va abandonar la força de vapor i hi va entrar una nova font d'energia: l'electricitat. El 1917, Bartolomé Guasch Pla passà a ser-ne el propietari i a dedicar tot l'edifici a la indústria tèxtil, de manera que s'hi acabà la producció farinera. Més endavant, a la dècada dels anys 1970, l'empresa Lanifil, SA llogà la part sud del conjunt industrial, mentre que del 1980 al 2007, amb l'ensulsiada del tèxtil, part de l'espai es va dedicar a seu del centre d'estudis Vidal i Barraquer. |
Historial toponímic
Farinera (26.2.2024)
| Pantà construït el 1935 al congost de Terradets, per on la Noguera Pallaresa s'obre pas a través del Montsec, entre la conca de Tremp, al Pallars Jussà, i la vall d'Àger, a la Noguera. Pel congost de Terradets, hi passa el ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur i la carretera de Lleida a Esterri d'Àneu engorjada entre parets de més de 300 m d'alçària. El carrer de Terradets es troba situat al barri de Torre-romeu, en una zona de vials amb noms d'estanys i embassaments. |
Historial toponímic
Terradets ( 9.12.1965), calleTerradets (30.10.1985)
| Estany del municipi de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça, dins el Parc Nacional d'Aigüestortes. Es troba situat a la Ribera de Sant Nicolau, a 1.617 m d'altitud. Format per un gran despreniment que va barrar el pas de l'aigua, és l'únic estany de la vall que no té un origen glacial. * * * El carrer de la Llebreta és al barri de Torre-romeu, en una zona de vials amb noms d'estanys i pantans. |
Historial toponímic
Llebreta (24.11.1955), calleLlebreta (30.10.1985)
| Josep Playà i Suñer. Vegeu el carrer de l'Enginyer Playà. |
Historial toponímic
Enginyer Playà (1987)
| Ciutat i capital de Catalunya. La carretera de Barcelona a Terrassa, que passa per Sabadell, s'acabà de construir a mitjan segle XIX.
|
Historial toponímic
Barcelona a Terrassa (1852)Cruz (sector Creu de Barberà. 1959), avenida de laBarcelona (sector Creu de Barberà.18.2.1960)Barcelona (30.10.1985)