2024
| Aurora Bertrana i Salazar (Girona, 29 d'octubre de 1899 - Berga, 3 de setembre de 1974). Escriptora. En acabar l'escola a Girona volia dedicar-se a la literatura, però, davant la negativa del seu pare, l'escriptor Prudenci Bertrana, s'inicià en l'aprenentatge de la música a Barcelona. El 1923 se n'anà a Ginebra per continuar els estudis musicals. Hi va sobreviure tocant en hotels dels Alps i fins i tot arribà a crear una jazz band formada exclusivament per dones. Casada amb l'enginyer Denis Chauffat, el 1926 decidiren anar-se'n a viure a Tahití. D'aquella experiència en van sortir els reportatges que enviava a la revista D'Ací i d'Allà i el primer llibre, Paradisos oceànics. Retornada a Catalunya el 1930, continuà escrivint, fent conferències i col·laborant a Mirador, La Humanitat i a diverses publicacions. A quatre mans amb el seu pare, van escriure L'illa perduda, novel·la d'aventures amb elements propis del romanticisme. El 1935 se n'anà tota sola al Marroc per conèixer, deia, l'ànima de la dona musulmana. Fruit del viatge és El Marroc sensual i fanàtic. En esclatar la guerra torna a Barcelona i participa en la vida pública i en medis culturals i literaris afins a la República. És redactora en cap de Companya, la revista femenina del PSUC, en què col·laboren Mercè Rodoreda, Anna Murià, Carme Montoriol i M. Teresa Vernet. El 1938 emprèn el camí de l'exili, a Suïssa, i hi sobreviu amb tota mena de feines fins que aconsegueix col·laborar en la premsa i en la ràdio a Ginebra i a Lausana. L'experiència bèl·lica i la postguerra europea són recollides a les novel·les Camins de somni, Tres presoners i Entre dos silencis. Retornada a Catalunya el 1949, escriu una biografia del seu pare, Una vida, i les pròpies memòries en dos volums, Memòries fins a 1935 i Memòries del 1935 fins al retorn a Catalunya, que va aparèixer pòstumament. Bertrana, esperit inquiet, va ser una personalitat insòlita en la literatura catalana del seu temps, pel seu esperit d'aventura i el caràcter cosmopolita, i per una visió del món que l'allunyava de l'encarcarada moral imperant a l'època. |
Historial toponímic
Aurora Bertrana (29.4.1998)
| Sobrenom amb què eren coneguts els habitants de la Creu Alta. Sembla que el nom s'originà en les carnisseries que, juntament amb altres comerços de queviures, tavernes i hostals, s'havien instal·lat just passada la frontera del terme per escatimar el pagament dels arbitris sabadellencs, ja que la Creu Alta pertanyia al municipi de Sant Pere de Terrassa, que carregava a aquests productes uns impostos molt més reduïts. És, doncs, el comerç de la carn el que hauria originat l'apel·latiu de tallarets. |
Historial toponímic
Tallarets (29.4.1998)
| Pau Rigalt i Fargas (Barcelona, 1778 - 1845). Pintor, decorador i escenògraf, format a Llotja. Durant la Guerra del Francès s'establí a Vilanova i la Geltrú, on decorà moltes cases de l'aristocràcia vilanovina i féu d'escenògraf a la companyia de Josep Robreño. De retorn a Barcelona, s'encarregà de les decoracions del Teatre Principal i durant la febre groga, el 1821, es refugià a Manlleu, on pintà els decorats per al teatre de Torelló. És considerat un dels impulsors del neoclassicisme plàstic a Catalunya. |
Historial toponímic
Pau Rigalt (1925), c.Pablo Rigalt (27.5.1939), callePau Rigalt (30.10.1985)
| L'estiu de 1919, l'anomenada Colla de Sabadell, encapçalada aleshores per Francesc Trabal i Joan Oliver, es donà a conèixer a la Font del Saüc, tocant al cim de la Mola, amb un campament en què se succeïren, com un teatre viu, les activitats lúdiques i provocatives reveladores del seu peculiar humor, molt proper a les avantguardes europees, que els emparentà amb els dadaistes. |
Historial toponímic
Font del Saüc (25.3.1987)
Josep Duran i Sors (Sabadell, 25 de febrer de 1793 - Sabadell, 11 d'agost de 1871). Industrial tèxtil. S'inicià en el món de la indústria tèxtil treballant com a abaixador. L'any 1825 s'establí de fabricant formant companyia amb Miarons i Dòria en la societat J. Duran y Cñía, empresa que el 1843 va construir un dels primers vapors de Sabadell, a la zona sud de la ciutat, conegut popularment com el Vapor de Cal Pissit. L'empresa, que va ser la primera a confeccionar mostraris per als viatjants, continuà molts anys fins que Duran va desfer la companyia per associar-se amb el seu fill, Calassanç. Duran i Sors va ser dues vegades alcalde de Sabadell, president del Gremi de Fabricants i un dels fundadors de la Casa de la Caritat, al manteniment de la qual sempre va contribuir. El 25 d'abril de 1874, l'ajuntament presidit per Joan Sallarès Gorina, a petició del Centre Industrial de Sabadell, va acordar donar el nom de Duran i Sors a un carrer de la ciutat que anava des del capdavall de la Rambla fins a la carretera de Barcelona. |
Historial toponímic
Alfons (meitat del segle XIX)Pierrard (4.10.1868)Duran (25.4.1874)Durán (27.5.1939), calleDurán y Sors (27.10.1960), calleDuran i Sors (30.10.1985)
| Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona, 3 d'agost de 1918 - 2 d'octubre de 1991). Escriptora. Va estudiar a l'Institut-Escola de la Generalitat republicana i es llicencià en Filosofia a la Universitat de Barcelona durant la postguerra. Literàriament es va donar a conèixer amb Necessitem morir, finalista del Premi Joanot Martorell, premi que guanyà l'any següent amb El cel no és transparent. Però la consagració com a novel·lista li arribà amb Un lloc entre els morts, que li valgué el Premi Sant Jordi de 1968. El 1959, amb Ricard Salvat, va fundar l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, en què va ser professora, actriu i directora, a part d'estrenar-hi tres obres pròpies. Entre la seva obra d'assaig destaca La dona a Catalunya (1966) i els llibres de memòries Pedra de toc, Mala memòria i Això era i no era. Va ser regidora de Cultura i d'Edicions a l'Ajuntament de Barcelona i presidenta del Pen Club català. |
Historial toponímic
M. Aurèlia Capmany (25.10.1995)
| Corneli Tàcit (?, 55 dC - ?, 116 dC). Historiador llatí que seguí la carrera política després dels preceptius estudis d'oratòria i lleis. [vegeu: c. de Tàcit] |
Historial toponímic
Tàcit (30.10.1985)
| Pau Colomer i Oliver (Sabadell, 9 d'octubre de 1851 - 7 de febrer de 1911). Industrial tèxtil i promotor cultural. Va ser un dels fundadors del Centre Català de Sabadell i formà part de la junta de la Unió Catalanista que elaborà les Bases de Manresa. En l'àmbit cultural de la ciutat, destacà per presidir la primera junta de l'Orfeó de Sabadell. |
Historial toponímic
Pau Colomer (30.10.1985)
| Luis Roberto de Lacy y Gautier (San Roque, Camp de Gibraltar, 11 de gener de 1772 - Ciutat de Mallorca, 5 de juliol de 1817). Militar i polític liberal d'origen irlandès. Va ser capità general de Catalunya durant la Guerra del Francès, de 1811 a 1813. El 1817 va encapçalar una revolta liberal i va dirigir l'exèrcit cap a Barcelona per reclamar la Constitució de 1812. Fracassat el complot, va ser condemnat a mort i executat a Mallorca, on l'havien traslladat per por que la protesta popular barcelonina no acabés en motí. |
Historial toponímic
Colomer (mitjan segle XIX)"Cabo" de Parrots (fins el 1855)Lacy (1.9.1855)General Sanjurjo (24.11.1939), calleLacy (30.5.1979)
| Riu de la Península Ibèrica, que recull les aigües de la Meseta nord. Neix als Picos de Urbión, al Sistema Ibérico, a més de 2.000 m d'altitud, i en un recorregut de 850 km travessa l'altiplà castellanolleonès i el nord de Portugal, i desemboca a l'Atlàntic per la ciutat de Porto. Els afluents més importants són el Pisuerga, l'Esla, el Tera, el Valderaduey i el Tormes, en territori espanyol, i el Coa, el Tua, el Sabor, el Corgo, el Tavora, el Tamega, el Balsemao i el Sousa, en terra portuguesa. * * * El carrer del Duero es troba situat al barri de Torre-romeu, en una zona en què predominen els vials amb noms de rius. |
Historial toponímic
Duero (24.11.1955), calleDuero (30.10.1985)