2024

Estudià al seminari de Vic i va ser ordenat prevere a Barcelona el 1902, el mateix any que es doctorà en Teologia a la Universitat Pontifícia de Tarragona. Va ser successivament vicari d'Ullastrell, Argentona i Olesa de Montserrat i per l'agost de 1905 va venir a Sabadell a regentar la Tinença de la Santíssima Trinitat. El 1909, durant els fets de la Setmana Tràgica, aconseguí aturar les tropes que es disposaven a intervenir a Sabadell. El 1912 deixà Sabadell per anar a la parròquia del Pi de Barcelona i durant un temps estigué a l'església del Sant Esperit de Terrassa. El 1916 el varen traslladar a Rubí, on creà escoles i diverses entitats culturals. Va ser assassinat el 1936 a la carretera de l'Arrabassada.

Estudià filosofia a Cervera i el 1756 ingressà al Colegio de Cirugía de Cadiz, on va ser deixeble del gran cirurgià Pere Virgili. El 1763 ocupà la càtedra d'anatomia del Col·legi de Cirurgia de Barcelona, del qual va ser director, i treballà a l'Hospital de la Santa Creu, que també dirigí. Pensionat per Carles III, va visitar París, Londres, Edimburg i Amsterdam. A Londres, el 1777, donà a conèixer una nova forma d'operar l'hèrnia crural, que des d'aleshores fou coneguda com a operació de Gimbernat. Uns anys més tard publicaria el Nuevo método de operar en la hernia crural, que va ser traduït al francès, a l'anglès i a l'alemany. El 1790, encarregat de reorganitzar el Col·legi de Cirurgia de Barcelona, perfeccionà molts instruments quirúrgics i en creà de nous, com l'anell ocular, que facilità enormement l'operació de cataractes. Deixà manuscrites moltes observacions clíniques i informes sobre l'organització dels estudis mèdics.