PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Joaquín Costa y Martínez (Montsó, 14 de setembre de 1846 - Graus, 8 de febrer de 1911). Polític, economista i historiador aragonès, màxim representant del moviment vuitcentista espanyol conegut com a Regeneracionisme, moviment que reflexionava sobre les causes de la decadència d'Espanya com a nació i propugnava una sèrie de reformes polítiques, econòmiques i socials per a la regeneració del país.






Historial toponímic

Costa (annexat el 1904 de St Pere de Terrassa), c.
Costa (27.5.1939), calle
Joaquín Costa (oct. 1960), calle
Joaquín Costa (30.10.1985)

Diego de Almagro (Almagro, Ciudad Real, 1479 - Cusco, 1538). Militar castellà, conqueridor del Perú i de Xile.

Arribà a Amèrica el 1514. Va treballar amb Vasco Núñez de Balboa i va prendre part en les incursions, fundacions i conquestes desenvolupades al golf de Panamà. Administrà els béns de Franciso de Pizarro. El 1533 va arribar al Perú i l'any 1537 va ocupar Cusco i empresonà Hernando i Gonzalo Pizarro, fet que va provocar un sagnant enfrontament entre almagristes i pizarristes, que es va acabar amb la victòria dels Pizarro en la batalla de les Salinas el 1538. Almagro fou fet presoner i el van executar al mes de juliol a la plaça Major de Cusco.


Historial toponímic

Diego de Almagro (16.5.1968), calle
Diego de Almagro (30.10.1985)

Antoni Oller i Biosca (Terrassa, 13 de juny de 1805 - Sabadell, 25 de març de 1877). Músic i compositor.

Acabats els estudis elementals de música a Terrassa, va ser admès a l'Escolania de Montserrat, on es va estar des de 1818 fins al 1822 estudiant amb Jacint Boada, organista i compositor. Sortint de Montserrat es dedicà a l'ensenyament i el 1823 va ser mestre de capella i organista a Santa Maria d'Igualada, i posteriorment primer fagot del Teatre Principal de Barcelona durant la temporada 1827-28 i de la reial capella de Madrid el 1828-29. Va ser també baix de capella i psalmista a la catedral de Toledo del 1829 al 1832, any que per oposició va aconseguir la plaça de baix cantant de la capella reial i, successivament, va ocupar càrrecs a la reial Cambra, al reial Seminari, a la reial Acadèmia de la Música.

Però el 1836, conegudes les seves opinions polítiques desafectes a la monarquia, va ser desposseït de tots els càrrecs que depenien de la Cort. Es dedicà aleshores a la composició, gairebé exclusivament d'obres religioses, moltes de les quals es van popularitzar a les esglésies de Madrid. Retornat a Barcelona, entre 1854 i 1857 va estar-se a Montserrat com a mestre de l'Escolania; va ser el primer mestre seglar després de les exclaustracions produïdes com a conseqüència de les desamortitzacions. El 1859 entrava de mestre de capella a la parròquia de Sant Feliu de Sabadell i era nomenat director de l'Escola de Música; tot seguit, el 1860 va fundar l'escolania, que va posar sota l'advocació de la Mare de Déu de la Salut. Durant aquests anys es va dedicar intensament a la composició i la majoria de peces que interpretava l'escolania eren originals seves. En morir, va deixar moltes obres a l'arxiu de la parròquia de Sant Feliu, entre les quals una missa dedicada a la patrona de Sabadell.


Historial toponímic

Antoni Oller (1925), c.
Antonio Oller (27.5.1939), calle
Antoni Oller (30.10.1985)

Josep Sardà i Gavaldà (Sabadell, 1813? - 29 d'agost de 1881). Advocat i historiador.

Estudià dret a la universitat de Barcelona i s'establí d'advocat a Sabadell. El 1858 va ser nomenat secretari de l'Ajuntament sabadellenc i cronista de la ciutat. Va escriure, juntament amb Agustí Rius i Borrell, professor de la primera Escola Superior, una Guía histórica, estadística y geográfica de Sabadell, publicada el 1867 per l'mpressor Torner. També va traduir del francès, amb Feliu Vilarrúbias, llibres de dret i jurisprudència, com Las leyes civiles en su orden natural, editat a Barcelona el 1861.


Historial toponímic

Sardà (1884)
Sardá (27.5.1939), calle
Sardà (30.10.1985)

Óscar Arnulfo Romero y Galdámez (Ciudad Barrios, El Salvador, 15 d'agost de 1917 - San Salvador, El Salvador, 24 de març de 1980). Arquebisbe de San Salvador significat per la defensa dels drets humans i per manifestar-se públicament solidari amb les víctimes de la violència política del seu país. Va morir assassinat el 24 de març de 1980 mentre deia missa a la capella de l'hospital de la Divina Providencia de San Salvador.




Historial toponímic

Oscar Arnulfo Romero (30.10.1985)

Joaquim Sorolla i Bastida (València, 27 de febrer de 1863 - Cercedilla, 10 d'agost de 1923). Pintor valencià.

Orfe als dos anys, el recollí un oncle serraller que li volgué ensenyar l'ofici. Als 16 anys, però, ingressà a l'Escola Superior de Belles Arts, estudis que compaginà amb la feina al taller del seu oncle. Pensionat a Roma el 1884 i després de residir una temporada a Assís, s'instal·là a Madrid el 1889 disposat a fer carrera. Però la descoberta del luminisme, en un viatge a París el 1894, el dugué a pintar a l'aire lliure, amb un gran domini de la llum, escenes de la vida quotidina i paisatges mediterranis. Extremament sensible a la llum i al color de la seva terra, es lliurà a l'ofici per damunt d'escoles i tendències. L'èxit internacional li arribà el 1909 en una magna exposició a la Hispanic Society of America, de Nova York, que agrupà més de 360 obres, i amb l'èxit li arribaren els encàrrecs i el reconeixement.




Historial toponímic

Sorolla (plànol Can Rull 1926), calle
Joaquim Sorolla (30.10.1985)

Demòstenes (Atenes, 384 aC - Calaurea, 322 aC). Polític i orador de l'antiga Grècia. Considerat el millor orador d'Atenes i model universal d'oratòria. El carrer de Demòstenes és al barri de Via Alexandra, en una zona de vials amb noms d'escriptors clàssics grecs i llatins.

Historial toponímic

Demóstenes (9.12.1965), calle
Demòstenes (30.10.1985)

Antoni Maura i Montaner (Ciutat de Mallorca, 2 de maig de 1853 - Madrid, 13 de desembre de 1925). Polític reformista i conservador.

Va ser cap del govern conservador (1903-04 i 1907-09) i de diversos governs anomenats de concentració entre 1918 i 1922. El 1923 condemnà la Dictadura de Primo de Rivera i es pronuncià a favor d'una reforma constitucional.


Historial toponímic

San Antonio (annexat de Barberà el 1959), calle
Antonio Maura (18.2.1960), calle
Antoni Maura (30.10.1985)

Pablo Sarasate y Navascués (Pamplona, 10 de març de 1844 - Biarritz, 20 de setembre de 1908). Violinista i compositor navarrès.

Estudià becat al Conservatori de París, el 1856, i actuà per tot Europa i per Amèrica. Entre les seves composicions hi ha Danzas españolas i Aires gitanos.




Historial toponímic

Sarasate (1965), calle
Sarasate (30.10.1985)

Ciutat i capital de Noruega, centre econòmic, administratiu i cultural del país. Es troba situada al fons del fiord homònim que s'endinsa un centenar de km entre ribes emboscades i forma una via d'intens trànsit marítim. Segons les sagues escandinaves, Oslo va ser fundada pel rei Harald III el 1048 i Haakon V la convertí en capital al principi del segle XIV. Aviat però, el 1387, Noruega passà a domini danès i Oslo es convertí en un centre administratiu provincial i no tornà a ser una veritable capital fins el 1814, amb la dissolució de la unió entre les corones danesa i noruega. Destruïda pel foc el 1624, el rei Cristià IV de Dinamarca la va reconstruir prop de la fortalesa d'Akershus i li donà el nom de Cristiania. Quan Noruega s'uní a Suècia el 1844, Oslo es convertí en seu del govern i el parlament noruecs, i amb la independència de Noruega el 1905, esdevingué capital del nou regne, però no va ser fins el 1925 que recuperà l'antic nom d'Oslo. * * * El carrer d'Oslo es troba a Can Llong, barri en què les vies urbanes porten noms de ciutats europees.

Historial toponímic

Oslo (24.9.1997)