PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

La Creu Alta es va començar a formar a l'inici del segle XVIII, en terres del terme municipal de Sant Pere de Terrassa, amb l'establiment d'alguns comerciants, hostalers i taverners per evitar els impostos que l'ajuntament sabadellenc carregava sobre els queviures i la beguda. No es va incorporar a Sabadell fins al 6 d'abril del 1904, quan una llei disposava l'agregació de gran part de la parròquia de Sant Julià d'Altura i de tota la de Sant Vicenç de Jonqueres.

La creu, situada a l'entroncament del camí ral de Manresa i el de Castellar, és documentada des del 1616 com la més alta del terme, i sens dubte originà el topònim de la Creu Alta, però es desconeix la data en què hi va aparèixer per primera vegada.

En contraposició hi havia la Creu Baixa, documentada almenys des del 1617, que era a la dreta del camí ral de Manresa i separava els termes de Terrassa i Sabadell, prop de l'actual cruïlla entre el carrer de Vilarrúbias i la via de Massagué.


Historial toponímic

Creu Alta (1925), pl. de la
Cruz Alta (27.5.1939), plaza de la
Creu Alta (30.10.1985)

Cim culminant del Pirineu (3.404 m), al massís de la Maladeta, situat dins el terme municipal de Benasc, a l'Alta Ribagorça. Pic d'obagues amb congestes i geleres, com la d'Aneto, d'unes 8 ha i d'un gruix màxim de 50 m, la de Corones, la de Barrancs i la de Llosars. La cresta nord, que separa les geleres d'Aneto i de Barrancs, s'uneix al cim pel pas de Mahoma, una aresta molt estreta, d'uns 30 m de llargària amb espadats a banda i banda, que en dificulta l'accés. La primera ascensió a l'Aneto data de 1842 i el 1915 el Centre Excursionista de Catalunya hi col·locà el primer llibre de registre. * * * El carrer d'Aneto es troba situat en una zona amb noms de muntanyes, entre Ca n'Oriac i la Plana del Pintor.

Historial toponímic

Aneto (29.12.1955), calle
Aneto (30.10.1985)

Pere (Betsaida, Galilea, ? - Roma, 65). Sobrenom donat per Jesús a Simó, fill de Jonàs i germà d'Andreu, també apòstol i pescador com ell. Pere, amb Joan i Jaume, forma part del grup d'apòstols més pròxims a Jesús, testimonis de la seva agonia a Getsemaní. Es conserven dues epístoles canòniques de Pere, però la seva prèdica ha quedat consignada a l'evangeli de Marc. Sembla certa l'estada de Pere a Roma, i que hi morí crucificat sota Neró. * * * El carrer de Sant Pere es formà durant el segon quart el segle XIX i probablement rebé aquest nom per contraposar-lo al de Sant Pau, amb el qual s'encreuava.

Historial toponímic

Sant Pere (2n quart del segle XIX)
Subirana (6.1.1937)
San Pedro (27.5.1939), calle
Sant Pere (30.10.1985)

Roc d'Olzinelles i de Miquel (Igualada, 1784 - Oceja, Alta Cerdanya, 1835). Monjo i erudit, darrer arxiver del monestir de Ripoll. Va fer els estudis a Sant Pau del Camp, a Barcelona, on va ser professor entre 1800 i 1803. De retorn a Ripoll va ser nomenat arxiver del monestir i paborde d'Aja. Destacà per l'intens treball d'ordenació de l'arxiu, pels seus apunts històrics manuscrits, encara inèdits, i per l'epistolari amb Pròsper de Bofarull i altres historiadors.

Historial toponímic

Olzinelles (9.12.1965), calle
Olzinelles (30.10.1985)

Joan Llongueras i Badia (Barcelona, 6 de juny de 1880 - 13 d'octubre de 1953). Músic.

Estudià amb Enric Granados, Enric Morera i Lluís Millet. El 1911 es diplomà a l'Institut Jacques-Dalcroze de Ginebra i introduí el seu sistema d'ensenyament de rítmica i plàstica a l'estat espanyol. A Barcelona fundà i dirigí l'Institut Català de Rítmica i Plàstica que més endavant s'anomenaria Institut Joan Llongueras. Exercí la crítica a La Veu de Catalunya i col·laborà a la Revista Musical Catalana. Publicà cançons per a piano i diversos reculls de poesia de tall maragallià.


Historial toponímic

Joan Llongueres (9.12.1965), calle
Joan Llongueras (30.10.1985)

Covilha és un centre industrial tèxtil, situat al vessant sud-est de la Serra da Estrela, a l'interior de Portugal. Els dos rius que travessen el centre urbà, el Carpinteira i el Degoldra, van aportar l'energia hidràulica necessària per a la industrialització de la ciutat. Entre les antigues indústries que s'acumulaven a les ribes dels dos rius encara són visibles la fàbrica-escola fundada pel comte da Ericeira el 1681 i la Real Fábrica dos Panos creada pel marquès de Pombal el 1763, convertida avui en la Universidade da Beira Interior, que acull el Museu de Lanificios, un dels millors museus europeus sobre la indústria tèxtil. * * * El carrer de Covilha es troba situat a Nostra Llar, barri amb noms de ciutats industrials tèxtils.

Historial toponímic

Covilhá (24.11.1955), calle
Covilha (30.10.1985)

Andreu Nin i Pérez (el Vendrell, 4 de febrer de 1892 - Alcalá de Henares (?), 20 de juny de 1937). Escriptor, polític i traductor.

Estudià Magisteri i exercí la seva tasca docent a l'Escola Horaciana, fundada per Pau Vila. Iniciat en el catalanisme republicà, intervingué en el moviment obrer, tant des dels rengles socialistes com dels anarcosindicalistes. El 1921 assistí com a representant de la CNT al 3r Congrés de la ISR, a Moscou, i s'hi quedà a viure 9 anys. Fruit de l'estada a Moscou és la passió per la literatura russa, que el portà a traduir al català Dostoievski, Tolstoi, Turguénev, Txékhov, Pilniak... en unes magnífiques versions.

L'any 1935 va intervenir en la fundació del POUM, partit que agrupava els marxistes oposats a l'estalinisme. Després del Fets de Maig de 1937, el 16 de juny va ser segrestat davant la seu del partit a la Rambla barcelonina. Conduït a València i després a Madrid, va ser torturat i assassinat per agents de la policia soviètica sota les directrius d'Stalin.


Historial toponímic

Andreu Nin (25.10.1995)

Pau de Tars (Tars, Cilícia, 7 - Roma, 67). Conegut com l'Apòstol dels gentils, contribuí decisivament a l'expansió del cristianisme en el món grecoromà. De família jueva i ciutadà romà de naixement, va ser educat en la tradició jueva i en les lletres gregues. Perseguí els cristians hel·lenistes de Jerusalem fins que es convertí camí de Damasc quan intentava estendre a Síria la persecució dels cristians. S'han conservat 13 epístoles de Pau, algunes d'atribució discutida, que constitueixen els documents més antics del Nou Testament. * * * El carrer de Sant Pau es va originar sobre l'antic camí de Sant Pau de Riu-sec, priorat i església romànica consagrada el 1504, que havia pertangut als templers i al segle XIV va passar a mans dels hospitalers, l'orde militar dels Cavallers de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem.

Historial toponímic

Sant Pau (segle XVIII)
Feliu Crespí (6.1.1937)
San Pablo (27.5.1939), calle
Sant Pau (30.10.1985)

Municipi i capital de la Garrotxa, a la vall alta del Fluvià, integrat dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que inclou els quatre volcans del terme municipal, el Montolivet, el Montsacopa, la Garrinada i el de les Bisaroques. Als voltants d'Olot hi ha un ric patrimoni natural amb els Aiguamolls de la Deu, la font Moixina, la Fageda d'en Jordà i els volcans de Santa Margarida i el Croscat. La indústria tèxtil hi té una antiga tradició que remunta al segle XVIII amb la introducció de les màquines de filar tipus jenny. El 1816 hi arribaren els telers mecànics i amb la formació de les primeres companyies, aparegué la indústria d'indianes. Del 1880 data la introducció del vapor i el 1911 es començà a electrificar tota la indústria. El carrer d'Olot es troba situat al barri de Nostra Llar, una zona de carrers amb noms de ciutats industrials tèxtils.

Historial toponímic

Olot (24.11.1955), calle
Olot (30.10.1985)

Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992). Escriptor i assagista valencià.

De secular família pagesa, el seu pare va ser el primer a trencar la tradició en aprendre l'ofici de tallista d'imatges i exercir de professor de dibuix. Sense antecedents familiars, doncs, el 1943 Fuster comença els estudis de Dret a la Universitat de València i es llicencia el 1947. Durant un anys exerceix d'advocat a Sueca i paral·lelament col·labora a la premsa. Escriu per a Valencia, Levante, Jornada i per al setmanari barceloní Destino. Els primers llibres que publica són de poemes: Sobre Narcís (1949), Ales o mans (1949), Terra en la boca (1953) i Escrit per al silenci (1954), tots d'un marcat to existencialista. Amb l'edició de El descrèdit de la realitat (1955) inicia una brillant carrera d'assagista, d'una àmplia diversitat temàtica, amb un estil incisiu, sovint irònic i un punt escèptic.


Historial toponímic

Joan Fuster (23.2.2000)