2024
Manuel Ribot i Serra (Sabadell, 21 de març de 1859 - 21 de desembre de 1925). Periodista i escriptor. Fundador del primer Centre Catalanista de la ciutat, el 1879, i de la Revista de Sabadell, el 1884, que inicialment aparegué com a publicació quinzenal i dos anys més tard es convertí en diari del vespre. En la línia d'un catalanisme moderat i catòlic, Ribot la dirigí durant més de quaranta anys. Com a secretari de la Caixa d'Estalvis de Sabadell va ser un dels impulsors de la Biblioteca, la primera que hi hagué a Sabadell, inaugurada el 1926 amb el fons llegat per Ribot de la seva biblioteca particular i una part del fons de la biblioteca de Sardà i Salvany, que la Caixa completà amb noves adquisicions. És autor de la monografia Origen y progresos de Sabadell, dels volums de poesia Idil·lis i balades i Garbuix, i de diverses obres teatrals. |
Historial toponímic
Ribot i Serra (1925), c. deRibot y Serra (27.5.1939), calleRibot i Serra (30.10.1985)
| Antigament anomenada mas Ferrer i, al segle XVI, mas Paratja quan era propietat d'aquesta família. El 1607 passà als Borgonyó, en casar-se la pubilla Maria Paratja amb Rafael Borgonyó, de Barcelona. Curiosament, la masia estatjà el rei Amadeu de Savoia durant la visita que va fer a Sabadell el mes de setembre de 1871. La masia, de teulada a dos vessants, amb dues plantes i golfes, fou enderrocada al final dels anys setanta, amb la urbanització del barri de la Concòrdia. El topònim 'passatge de la Masia de Can Borgonyó' el va aprovar l'Ajuntament de Sabadell el 25 de març de 1987. 'Can Borgonyó' forma part també del "Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya", aprovat per la Generalitat l'any 2009. Com tots els altres noms de lloc oficials, per establir-ne l'ortografia es van seguir les regles que estableix la Comissió de Toponímia de Catalunya, basades en els criteris marcats pel Grup d'Experts de les Nacions Unides en Noms Geogràfics (GENUNG). Atès que és un topònim, per escriure'l es va aplicar la normativa vigent, malgrat que el cognom hagi tingut al llarg dels segles variants com ara Borguño, Borgunyó, Borguñó... Aquest mateix criteri és el que segueix tot el nomenclàtor sabadellenc.] |
Historial toponímic
Masia de Can Borgonyó (25.3.1987)
| Masia documentada des del segle XVIII, que es trobava entre can Rull i la torre de Berardo, al nord de la carretera de Terrassa. |
Historial toponímic
Can Julià Ferrer (25.10.1995)
| Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 - 21 de juliol de 1994). Escriptor, dibuixant i periodista. Nascut a Barcelona, va viure fins als 8 anys a la masia de can Maurí, a tocar del sabadellenc santuari de la Salut, que era la casa pairal de la seva mare, Teresa Rossinyol. Cap a 1920, es traslladà amb la família a Barcelona on, superats els estudis primaris, ingressà a l'Escola Superior de Belles Arts. Va treballar com a dibuixant i com a periodista, al Diario Mercantil, a l'Avui i a revistes com L'Esquella de la Torratxa. El 1936 publicà els dos primers llibres, el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén, que ja deixen entreveure els trets més característics de la seva narrativa, l'atzar, l'absurd, la fantasia o la ironia. El 1937 s'allistà voluntari a l'exèrcit de la República i va ser destinat a Terol, a la rereguarda com a cartògraf, on va escriure la crònica Unitats de xoc, que va publicar el 1938 amb pròleg de Carles Riba. Al final de la Guerra Civil passà a França i va ser internat al camp de concentració de Prats de Molló, del qual aconseguí evadir-se. Després d'uns mesos al castell Roissy, on es refugià amb un grup d'escriptors catalans, entre els quals hi havia Francesc Trabal, Joan Oliver, Armand Obilols i Mercè Rodoreda, s'embarcà cap a Mèxic. A la capital asteca, hi residí 23 anys i tingué tres fills amb Rosa Artís, la seva segona dona, germana de Tísner. Es guanyà la vida treballant en una editorial i va col·laborar assíduament en les revistes dels catalans a l'exili, mentre continuava la seva obra narrativa que va anar editant a Barcelona: Cròniques de la veritat oculta (1955), Gent de l'alta vall (1957), Demà a les tres de la matinada (1959), que amb Aquí descansa Nevares (1967) constitueixen el volum Tots els contes (1968). El 1962, l'editorial mexicana on treballava Calders va comprar la barcelonina Montaner i Simon, i això li va facilitar el retorn a Catalunya. Arribat a Barcelona, a més de treballar en la nova filial mexicana, va reprendre les col·laboracions periodístiques, ara a revistes com Tele-Estel, Canigó i Serra d'Or, i va publicar les novel·les L'ombra de l'atzavara (1964), Premi Sant Jordi, i Ronda naval sota la boira (1966). Des de 1978 torna a publicar nous contes: Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s'aprofita (1983), De teves a meves (1984), Un estrany al jardí (1985), El barret fort (1987) i L'honor a la deriva (1992). L'èxit de públic li arribà, però, el 1979 amb Antaviana, un muntatge teatral que la companyia Dagoll Dagom va crear sobre textos narratius seus. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986, va ser investit doctor honoris causa per la UAB el 1992 i rebé el Premi Nacional de Periodisme el 1993. |
Historial toponímic
Pere Calders (29.5.2002)
| Ciutat de la Suïssa alemanya, capital del cantó homònim, situada a banda i banda dels rius Limmat i Sihl, a la desembocadura del llac de Zuric. D'origen celta, la ciutat és documentada des del segle II amb el nom de "Turus", que els romans convertiren en "Turicum". Zuric és el principal nucli industrial, comercial i financer de Suïssa. I és també la ciutat on el 1916 s'originà al Cabaret Voltaire el moviment Dadà, que revolucionà l'art i la cultura del segle XX. * * * El carrer de Zuric es troba al barri de Can Llong, en què els vials porten noms de ciutats europees. |
Historial toponímic
Zuric (24.9.1997)
| Participació dels veïns en el govern de la ciutat mitjançant la intervenció en els òrgans administratius. |
Historial toponímic
Participació Ciutadana (29.3.2000)
| Mas del terme de Jonqueres, documentat des del segle XV i actualment desaparegut. Era situat entre el torrent de Vallcorba i la riera de Sobarber, al sud del vell camí de Terrassa. |
Historial toponímic
Mas Farriol (29.12.1955), calleMas Ferriol (30.10.1985)
Frank Fraser Lawton (Chorlton, Lancashire, Anglaterra, 1871) fou el director gerent de la Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited, constituïda el 1911 a Toronto i coneguda com La Canadenca. La Barcelona Traction va crear una xarxa de producció i distribució d'energia elèctrica a Catalunya que va servir per electrificar la indústria del país. Amb la formació de la societat Ferrocarriles de Cataluña, S.A., la companyia canadenca reblava el projecte modernitzador amb l'electrificació de les comunicacions.
|
Historial toponímic
Fraser Lawton (1925), c. deFraser Lawton (27.5.1939), calleFraser Lawton (30.10.1985)
| Massís del Pirineu oriental, damunt la plana del Conflent, entre els rius Tet i Tec. |
Historial toponímic
Canigó (29.12.1955), calleCanigó (30.10.1985)