PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Alberto Lavera Rey (Sabadell, 1980 - 1999). Monitor d'esplai i activista veïnal del Poblenou de la Salut, que va participar intensament en les activitats comunitàries del barri, dins i fora de les aules.


Historial toponímic

Alberto Lavera (30.4.2003)

Xavier Sanahuja i Forgas (Sabadell, 5 de novembre de 1897 - Logronyo, 1959). Republicà federal.

El novembre de 1926 intervingué ens els Fets de Prats de Molló, l'intent d'ocupar militarment Catalunya per proclamar-hi la República Catalana, dirigit per Francesc Macià i Estat Català. Va escriure el llibre I de Prats de Molló a la Generalitat, una visió crítica, d'un protagonista dels fets, que va aixecar molta polèmica. Després de Prats de Molló, Sanahuja visqué uns anys exiliat a Niça, regentant una tintoreria.




Historial toponímic

Xavier Sanahuja (30.10.1985)

Títol concedit a Ferran II de Catalunya-Aragó i a Isabel I de Castella pel papa Alexandre VI per la croada que van promoure contra els musulmans al nord d'Àfrica després de la conquesta de Granada. Amb el matrimoni de Ferran i d'Isabel, casats en secret a Valladolid el 1469, s'unien les corones de Castella i de Catalunya-Aragó tot i que cada regne mantenia la seva personalitat: lleis pròpies, llengua, duanes, hisenda... sistema que es coneixia com el de regnes associats. Durant el seu regnat, els reis catòlics van crear la "Santa Hermandad", una policia rural per lluitar contra els bandolers, van crear el Tribunal de la Inquisició, van expulsar els jueus el 1492, van acabar la Reconquesta amb l'expulsió dels musulmans del regne de Granada, van conquerir Navarra i les Canàries. Amb la descoberta d'Amèrica iniciaven l'expansió atlàntica i pel Tractat de Tordesillas, firmat el 1494, Castella i Portugal es repartien el nou món. * * * El carrer dels Reis Catòlics va ser annexat de la Creu de Barberà el 19 de febrer de 1959, amb el nom de Fernando el Católico.

Historial toponímic

Fernando el Católico (annexat de Barberà), calle
Reyes Católicos (18.2.1960), calle
Reis Catòlics (30.10.1985)

Poble de la Baixa Cerdanya, al municipi de Montellà-Martinet, situat entre el Segre i la serra del Cadí, i en bona part dins el parc natural del Cadí-Moixeró. El carrer de Martinet es troba situat al barri de la Roureda, en una zona amb noms de municipis pirinencs catalans.

Historial toponímic

Martinet (2.2.1973), calle
Martinet (30.10.1985)

Francesc Izard i Bas (Sabadell, 18 de febrer de 1872 - 24 de juliol de 1957). Enginyer industrial i polític.

Com a tinent d'alcalde i membre de la Comissió de Foment, emprengué el projecte d'elevar elèctricament les aigües del Ripoll fins al pla de Sabadell, de manera que el 1913 arribaren fins al dipòsit del carrer de Vilarrúbias. Intervingué també en la construcció de la Torre de l'Aigua, inaugurada el 1918, i en la constitució de la Companyia d'Aigües de Sabadell.

L'11 de juny de 1915, la Comissió de Foment va proposar el projecte d'urbanització d'aquella zona del Taulí, en què ja s'explicitava la designació del nom del carrer de Francesc Izard.




Historial toponímic

Francisco Izard (1915), c. de
Francisco Izard (27.5.1939), calle
Francesc Izard (30.10.1985)

Masia de l'antic terme de Sant Julià d'Altura, amb teulada a dos vessants, dues plantes i golfes, coneguda també com a Mas Sallent i documentada des del final del segle XVI, quan la van comprar els Amat de Palou. La compra incloïa també els molins d'en Galí i d'en Mornau i una casa a les voltes de ponent de la plaça Major.

Els successors dels Amat foren els Mornau, que en vendre's la casa de la plaça el 1922 traslladaren a Can Deu l'escut pairal dels Amat, objectes d'art i algunes pertinences més, entre les quals hi havia el bressol de Fèlix Amat, el que seria bisbe de Palmira.

El 1965, la Caixa d'Estalvis de Sabadell adquirí mas i terres, hi va crear el Museu d'Eines del Camp i va oferir a la ciutat el bosc de Can Deu com a espai de lleure i conservació de la natura.

D'altra banda, la masia de Can Deu donà nom al nou barri que s'hi construí entre 1969 i 1973, promogut per l'empresa municipal VIMUSA. S'hi edificaren 71 blocs, amb un total de 1.201 habitatges. El nou barri acollí veïns de les últimes onades migratòries procedents del sud d'Espanya, però la majoria provenia dels barris sabadellencs més degradats i era sobretot gent jove.


Historial toponímic

Can Deu (21.12.1984)

Parc urbà que s'estén des dels barris de Can Deu i Sant Julià, per la Plana del Pintor i fins al Torrent del Capellà, en un continu enjardinat integrat en el sistema de corredors verds que connecten la ciutat amb el rodal mitjançant itineraris de passeig.




Historial toponímic

Nord (30.4.2003)

Vent càlid que bufa del sud-est, procedent del desert del nord d'Àfrica, que arriba humit a Catalunya després de sobrepassar la Mediterrània.

Historial toponímic

Xaloc (28.11.1990)

Elionor de Sicília (?, 1325 - Lleida, 1375). Infanta de Sicília i reina de Catalunya-Aragó, filla de Pere II de Sicília i d'Elisabet de Caríntia. Va ser la tercera muller de Pere III el Cerimoniós, amb qui es va casar a València el 1349, amb la condició, imposada per la noblesa de l'illa, que renunciés als drets a la corona siciliana, però mai no va abandonar la idea d'unir Sicília als territoris de la corona catalano-aragonesa. Així, va aconseguir que el seu germà Frederic III de Sicília es casés amb Constança, la filla gran del seu marit, i que li transmetés els drets de successió del regne de Sicília i dels ducats d'Atenes i Neopàtria. Elionor de Sicília va ser també senyora de la vila de Sabadell, per la venda que li'n féu l'any 1366 el comte de Castellbò.

Historial toponímic

Elionor (finals del segle XIX)
Proudhon (6.1.1937)
Leonor de Moncada (27.5.1939), calle
Reina Leonor (27.10.1960), calle
Reina Elionor (30.10.1985)

Martí I de Catalunya-Aragó, dit l'Humà (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410). Rei de Catalunya-Aragó (1396-1410) i de Sicília (Martí II) (1409-1410).

Fill de Pere el Cerimoniós i d'Elionor de Sicília. Casat amb Maria de Luna, tingué tres fills i una filla, dels quals només Martí, dit el Jove, superà la infantesa, però morí prematurament el 1409, en la campanya per recuperar l'illa de Sardenya, que havia caigut en mans dels Arborea ajudats per Gènova. Aleshores, Martí l'Humà nomenà Jaume II d'Urgell lloctinent i governador general dels regnes, càrrec propi dels hereus de la Corona. I, d'altra banda, volgué legitimar com a hereu del regne l'infant Frederic de Luna, fill natural de Martí el Jove. Però Martí I va morir el 1410 sense haver legitimat el seu nét ni haver nomenat successor Jaume d'Urgell. El Compromís de Casp, el 1412, tancava l'interregne obert amb la mort del rei amb el nomenament de Ferran d'Antequera, amb el qual s'extingia la línia directa del Casal de Barcelona.


Historial toponímic

Martí l'Humà (1925), c. de
Martí [José Martí] (6.1.1937)
Martín el Humano (27.5.1939), calle
Martí l'Humà (30.10.1985)