2024
| Francesc Gimeno i Arasa (Tortosa, 4 de febrer de 1858 - Barcelona, 22 de novembre de 1927). Pintor i dibuixant. Després del primer aprenentatge a Tortosa, el 1880 recalà a Barcelona, on treballà com a pintor de parets, feina que alternà amb una acadèmia que havia muntat amb uns quants amics. El 1884 se n'anà a Madrid a estudiar a l'Escuela Superior de Bellas Artes, amb Carlos de Haes, el mestre del paisatgisme, i pogué admirar el Velázquez del Museo del Prado. De retorn a Barcelona, refusà contractes i es va recloure en l'antic ofici de pintor decorador, allunyat de l'ambient artístic i de la vida cultural barcelonina, però mai no deixà de pintar i dibuixar. Durant aquests anys es presentà en algunes col·lectives a Barcelona i a Madrid, però no va ser fins al 1915 que, instat pels amics, va fer una primera exposició individual a les Galeries Dalmau. Allà retrobà el seu company d'infància Francesc Bedós, tortosí establert a Sabadell, que el va protegir. Des d'aleshores va fer llargues estades a Sabadell, on pintava per un petit grup de mecenes que adquirien les seves teles, retrats i paisatges del rodal sabadellenc. En els darrers anys de la seva vida participà en diverses exposicions, el 1917 a Barcelona i a Begur i el 1920 al Saló de Tardor de París i al Centre Català de Sabadell. La seva obra no encaixa dins els corrents pictòrics de l'època, és d'un estil molt personal forjat en la realitat quotidiana més immediata, d'un realisme punyent, aspre, sense concessions estètiques i de pinzellada ràpida i texturada. Els temes dels seus quadres són els paisatges, sovint enfosquits pel pas del temps i els materials pobres, i les figures, autoretrats i la família en la penúria de la llar. Als anys quaranta i la primeria dels cinquanta del segle XX el consistori va posar el nom de jardí del Pintor Gimeno a l'espai de la via de Massagué on més tard hi hauria l'edifici de Correus (entre el carrer de la Mare de Déu de les Neus i el carrer de Sant Francesc). Hi havia uns bancs sota una pèrgola, amb plantes enfiladisses i parterres amb llorers. El centre de la pèrgola era presidit per un bust de Gimeno. Abans en aquell solar hi havia hagut la casa Viladot, enderrocada als anys trenta. Durant la Guerra Civil s'hi havia excavat un refugi antiaeri. El 1948 l'Ajuntament va cedir el jardí per construir-hi el Palacio de Comunicaciones -així anomenaven Correus-, obres que van començar el 1954. |
Historial toponímic
Gimeno (29.12.1955), calleFrancesc Gimeno (30.10.1985)
| Mas conegut també com a Can Pobla, al límit del terme de Sabadell, tocant a Santiga. El carrer de Can Cinto es troba situat a Can Roqueta, barri amb noms de masies del rodal. |
Historial toponímic
Can Cinto (1993)
| Ciutat i capital d'Àustria, situada prop de la frontera amb Eslovàquia, que s'originà en l'antiga colònia romana de Vindobona, establerta l'any 100 aC a la riba del Danubi per protegir la frontera septentrional de l'Imperi romà. Viena, l'any 1867, es va convertir en la capital de l'Imperi austrohongarès i en un centre cultural, artístic, econòmic i polític de primer ordre mundial, que es mantingué sota els Habsburg fins al final de la Primera Guerra Europea. Avui Viena, a part de les seves funcions administratives pròpies de la capitalitat, és un gran centre cultural i polític, i acull la seu de diverses institucions i companyies internacionals com l'OPEP i l'AIEA, l'Agència Internacional d'Energia Atòmica de les Nacions Unides, en la qual va treballar molts anys com a traductor l'escriptor sabadellenc Armand Obiols. El carrer de Viena es troba al barri de Can Llong, on tots els carrers porten noms de ciutats europees. |
Historial toponímic
Viena (30.4.2003)
| Wilhem Richard Wagner (Leipzig, 22 de maig de 1813 - Venècia, 13 de febrer de 1883). Músic alemany, compositor, director d'orquestra i un gran teòric de la música. A diferència dels altres compositors, Wagner escrivia els textos i creava les escenografies de les seves pròpies òperes. Wagner va transformar el pensament musical amb la idea de l'obra total, síntesi de poesia, arts visuals, musicals i dramàtiques, que va reflectir especialment en la monumental tetralogia L'anell dels Nibelungs [L'or del Rin, La Valquíria, Sigfried i El capvespre dels déus]. Les composicions de Wagner es caracteritzen per un ric cromatisme, pel contrapunt, l'harmonia i l'orquestració i, especialment, per l'ús del leitmotiv, temes musicals associats a persones, llocs o sentiments, que evoquen situacions anteriors i creen una xarxa d'al·lusions musicals i complicitats per arribar a formar una melodia sense fi. |
Historial toponímic
Wagner (29.12.1955), calleWagner (30.10.1985)
| Josep Regàs i Ribera (Barcelona, 1804/5 - Sabadell, 22 de gener de 1875). Eclesiàstic. Arribat a Sabadell el 1846, va ser ecònom i després rector de la parròquia de Sant Fèlix. Va intervenir decisivament perquè el general Concha no entrés a Sabadell amb les seves tropes després de la revolta de quintes de 1854, any en què també destacà durant l'epidèmia de còlera que patí la ciutat per la seva solidaritat i el seu humanitarisme. Va ser membre de les juntes d'Instrucció Primària, de la Casa de Caritat i de la Caixa d'Estalvis de Sabadell, de la qual va ser vicepresident entre 1859 i 1875. |
Historial toponímic
c. de Regàs (1884)Regás (27.5.1939), calleRegàs (30.10.1985)
| És el quart dels planetes del sistema solar segons la proximitat al Sol i és un dels astres més brillants del cel. Forma part dels planetes tel·lúrics, de naturalesa rocosa, com la Terra, i té dos satèl·lits naturals o llunes, Fobos i Deimos. Mart ja fou conegut des de l'antiguitat, els egipcis l'anomenaven el Vermell i els babilonis el coneixien per l'Estrella de la Mort, i tant grecs com romans l'identificaren amb el déu de la guerra. El color roig del planeta va fer que l'associessin amb la sang, la guerra i la mort. Encara avui se l'anomena a vegades Planeta Roig. |
Historial toponímic
Marte (6.12.1956), calleMart (30.10.1985)
| Francesc Eiximenis (Girona, 1327-32 - Perpinyà, 1409). Escriptor. La seva obra és un fidel reflex de la societat catalana del segle XIV. És conegut sobretot pel "Llibre de les dones". |
Historial toponímic
Eiximeniç (1925), c.Eiximenis (27.5.1939), calleFrancesc Eiximenis (30.10.1985)
| Centre d'esquí del Pirineu aragonès, prop del port de Somport, al municipi de Canfranc i tocant a la frontera francesa. Inaugurat el 1928, és una de les estacions d'esquí més antigues de l'Estat espanyol. Avui és una estació de marcat caràcter familiar, que compta amb una gran zona per a esquiadors debutants i es troba completament arrecerada del vent per la seva especial configuració orogràfica. * * * El carrer de Candanchú es troba situat a la Plana del Pintor, en una zona amb noms de relleus muntanyosos. |
Historial toponímic
Candanchú (9.12.1965), calleCandanchú (30.10.1985)
| Vapor construït, el 1877, per l'industrial tèxtil Josep Vila i Fusté (Sallent, 1822 - Sabadell, 1906). El passatge de Vila i Fusté va ser obert sobre el solar que ocupava l'antic vapor. |
Historial toponímic
Vila i Fusté (28.11.2003)
Walter Benjamin (Berlín, 15 de juliol de 1892 - Portbou, 26 de setembre de 1940). Filòsof, crític literari i traductor alemany d'origen jueu. Col·laborador de l'anomenada Escola de Frankfurt, va evolucionar des del misticisme jueu fins al materialisme històric. A part dels seus assaigs, són conegudes les traduccions que va fer de Balzac, Marcel Proust i Baudelaire, i la seva obra La tasca del traductor és tot un referent de la teoria de la traducció. Entre la seva obra assagística, el 1920 va escriure El concepte de la crítica d'art dins el romanticisme alemany, que li valgué un cum laude a la universitat de Berna. Fins a 1925 va preparar la tesi doctoral Origen de la tragèdia alemanya, rebutjada per la universitat de Frankfurt i publicada el 1928. Des de 1933, després de l'assalt de Hitler al Reichstag i la persecució de jueus i intel·lectuals d'esquerres, es va veure obligat a escriure amb pseudònim i a emigrar a París i a Nova York. El gener de 1940, de retorn a París, va escriure el seu darrer llibre, Tesis sobre la filosofia de la història, que restà inacabat. L'agost de 1940, després d'obtenir un visat per viatjar als Estats Units, se n'anà sud avall, estalonat pels nazis, per travessar la península Ibèrica i embarcar-se a Portugal. Però Benjamin va morir a Portbou el 26 o el 27 de setembre, en circumstàncies no aclarides, després que la policia franquista hagués interceptat el grup de jueus en què s'integrava. Algunes fonts han atribuït la seva mort al suïcidi, per evitar que la policia espanyola el lliurés a la Gestapo. A Portbou, davant el cementiri on és enterrat, el memorial Passagen, de l'escultor Dani Karavan, recorda Benjamin i tots els que com ell s'hagueren d'exiliar, perseguits per raons ètniques, culturals o polítiques, en cerca de la llibertat. Un vidre clou arran del penya-segat l'escala corredor del memorial amb paraules del mateix Benjamin: "És tasca més àrdua honrar la memòria dels éssers anònims que la de les persones cèlebres. La construcció històrica està consagrada a la memòria de qui no té nom". |
Historial toponímic
Walter Benjamin (28.4.1999)