PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Guido di Pietro da Mugello (Vicchio, Mugello, Toscana, 24 de juny de 1390 - Roma, 18 de febrer de 1455). Pintor italià del Renaixement, conegut com a Fra Angelico.

La seva gran aportació a la pintura és el tractament de la llum, emprada de manera no naturalista sinó estètica i expressada mitjançant un ús intel·ligent del color.


Historial toponímic

Fray Angélico (29.12.1955), calle
Fra Angelico (30.10.1985)

Francesc Cambó i Batlle (Verges, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, 30 d'abril de 1947). Polític, advocat i financer. Fundador i dirigent de la Lliga Regionalista i diputat a Corts.

Va protegir la cultura catalana creant, entre d'altres, la Fundació Bernat Metge, que patrocinà la traducció i l'edició catalana dels clàssics grecs i llatins.


Historial toponímic

Cambó (29.12.1955), plaza
Cambó (30.10.1985)

Comunitat autònoma del sud-est peninsular, a la costa mediterrània, que correspon aproximadament a l'antic regne de Múrcia. Habitada successivament per ibers, cartaginesos, romans i gots, el 799, en ser ocupada per Abd al-Rahman, passà a mans dels àrabs, que hi romangueren gairebé 500 anys. El regne musulmà de Múrcia fou conquerit el 1266 pel rei Jaume I de Catalunya-Aragó, que el cedí al seu gendre Alfons X de Castella, tal com estipulava el tractat d'Almirra. Des de finals del segle XIX i les primeres dècades del XX, però sobretot després de la Guerra Civil, a la nostra ciutat i a tot Catalunya hi hagué un fort contingent d'immigració procedent de terres murcianes.

Ciutat i capital de Rússia, de més de 10 milions d'habitants, situada a la riba del riu Moskva, que donà nom a la ciutat. Durant bona part del segle XX va ser també capital de la URSS i ho havia estat de l'Imperi rus dels tsars fins al segle XVIII. El Kremlin, situat a la famosa plaça Roja, és el centre geogràfic de la ciutat, la seu del govern i el centre polític de la Federació Russa i de la Confederació d'Estats Independents. * * * El passatge de Moscou es troba al barri de Can Llong, on els carrers porten noms de ciutats europees.

Historial toponímic

Moscou (24.9.1997)

Ramon Albó i Martí (Barcelona, 1872 - 1955). Sociòleg i advocat.

Va ser president del tribunal tutelar de menors i director general de presons. Va treballar per a la millora del sistema penitenciari i per a la rehabilitació dels nens delinqüents. Com a director d'Aurora Social (1907-1908), defensà un sindicalisme de caire catòlic.




Historial toponímic

Ramón Albó (29.12.1955), calle
Ramon Albó (30.10.1985)

Maria Montessori (Chiaravalle, Ancona, 31 d'agost de 1870 - Noordwijk, 6 de maig de 1952). Pedagoga italiana, iniciadora del moviment de renovació pedagògica.

Llicenciada en medicina als 26 anys, inicià la pràctica professional a la clínica psiquiàtrica de la Universitat de Roma, activitat que orientà cap al tractament i l'educació dels nens amb discapacitat psíquica. Partint d'aquesta experiència, arribà a elaborar el que s'ha conegut com a Mètode Montessori, que té per objecte potenciar totes les aptituds biològiques i fomentar l'expressivitat i la iniciativa dels nens mitjançant la utilització d'un nou material didàctic.

El Mètode Montessori es va aplicar per primera vegada a Catalunya el 1913, a l'Escola de la Casa de la Maternitat i va ser molt difós per tot el país.


Historial toponímic

Maria Montessori (28.4.1999)

Forn rajoler, enderrocat l'any 1878, que donà nom al carrer. Segons Marià Burguès, a la Creu Alta abundaven els forns rajolers perquè al subsòl hi havia una gruixuda capa rica en argila.

Historial toponímic

Horno (annexat el 1904 amb la Creu Alta), calle
Horno, (27.5.1939), calle
Forn (30.10.1985)

Pantà de la Noguera Pallaresa que s'estén des del Montsec, al límit del Pallars, fins a Camarasa, municipi de la Noguera, molt a prop de l'aiguabarreig amb el Segre. Va ser construït el 1920 per la Canadenca, la Barcelona Traction, Light and Power Company, creadora de la primera xarxa de producció i distribució d'energia elèctrica a Catalunya, que va servir per a electrificar i modernitzar la indústria del país. El carrer de Camarasa es troba situat a Torre-romeu, en una zona amb noms d'estanys i pantans.

Historial toponímic

Camarasa (24.11.1955), calle
Camarasa (30.10.1985)

Agustí Masvidal i Salavert (Sabadell, 6 de febrer de 1920 - 18 de maig de 2000). Farmacèutic, dibuixant i afeccionat a la botànica.

Va il·lustrar la secció de botànica de la revista Integral i diverses publicacions de tema local i comarcal, com Del torrent de la Tosca, Feines i oficis i tipus populars de Sabadell o De les eixides. En solitari va publicar 143 places de Sabadell. Fou soci i col·laborador de diverses entitats ciutadanes de caire cultural, com la Fundació Bosch i Cardellach, les Agrupacions Professionals Narcís Giralt, l'Agrupació de Pessebristes, els Amics dels Goigs, el Museu d'Història o l'Acadèmia de Belles Arts. Va obtenir el Primer premi de dibuix de la Biennal de l'Acadèmia de Belles Arts el 1969.


Historial toponímic

Agustí Masvidal (22.4.2005)

Antoni de Villarroel i Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726). Comandant de les forces catalanes que defensaven Barcelona l'Onze de Setembre de 1714.

Villarroel fou un militar, fill de militar gallec i de mare asturiana. El dia 11 de setembre de 1714, davant la feblesa de les defenses barcelonines i havent caigut ferits ell i Rafael Casanova, suggerí al coronel Ferrer que, seguint l'oferiment del duc de Berwick, toqués a capitulació per evitar el saqueig de la ciutat i l'assassinat en massa. Malgrat les seguretats donades per les forces felipistes, els caps militars que defensaven Barcelona i el mateix Villarroel van ser empresonats. Villarroel va ser tancat al castell d'Alacant, d'on passà al de la Corunya i al de Segòvia. Va ser alliberat arran de la pau de Viena.


Historial toponímic

Villarroel (1966), c.
Villarroel (30.10.1985)