2024
| Guido di Pietro da Mugello (Vicchio, Mugello, Toscana, 24 de juny de 1390 - Roma, 18 de febrer de 1455). Pintor italià del Renaixement, conegut com a Fra Angelico. La seva gran aportació a la pintura és el tractament de la llum, emprada de manera no naturalista sinó estètica i expressada mitjançant un ús intel·ligent del color. |
Historial toponímic
Fray Angélico (29.12.1955), calleFra Angelico (30.10.1985)
| Francesc Cambó i Batlle (Verges, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, 30 d'abril de 1947). Polític, advocat i financer. Fundador i dirigent de la Lliga Regionalista i diputat a Corts. Va protegir la cultura catalana creant, entre d'altres, la Fundació Bernat Metge, que patrocinà la traducció i l'edició catalana dels clàssics grecs i llatins. |
Historial toponímic
Cambó (29.12.1955), plazaCambó (30.10.1985)
| Comunitat autònoma del sud-est peninsular, a la costa mediterrània, que correspon aproximadament a l'antic regne de Múrcia. Habitada successivament per ibers, cartaginesos, romans i gots, el 799, en ser ocupada per Abd al-Rahman, passà a mans dels àrabs, que hi romangueren gairebé 500 anys. El regne musulmà de Múrcia fou conquerit el 1266 pel rei Jaume I de Catalunya-Aragó, que el cedí al seu gendre Alfons X de Castella, tal com estipulava el tractat d'Almirra. Des de finals del segle XIX i les primeres dècades del XX, però sobretot després de la Guerra Civil, a la nostra ciutat i a tot Catalunya hi hagué un fort contingent d'immigració procedent de terres murcianes. |
| Ciutat i capital de Rússia, de més de 10 milions d'habitants, situada a la riba del riu Moskva, que donà nom a la ciutat. Durant bona part del segle XX va ser també capital de la URSS i ho havia estat de l'Imperi rus dels tsars fins al segle XVIII. El Kremlin, situat a la famosa plaça Roja, és el centre geogràfic de la ciutat, la seu del govern i el centre polític de la Federació Russa i de la Confederació d'Estats Independents. * * * El passatge de Moscou es troba al barri de Can Llong, on els carrers porten noms de ciutats europees. |
Historial toponímic
Moscou (24.9.1997)
Ramon Albó i Martí (Barcelona, 1872 - 1955). Sociòleg i advocat. Va ser president del tribunal tutelar de menors i director general de presons. Va treballar per a la millora del sistema penitenciari i per a la rehabilitació dels nens delinqüents. Com a director d'Aurora Social (1907-1908), defensà un sindicalisme de caire catòlic. |
Historial toponímic
Ramón Albó (29.12.1955), calleRamon Albó (30.10.1985)
| Maria Montessori (Chiaravalle, Ancona, 31 d'agost de 1870 - Noordwijk, 6 de maig de 1952). Pedagoga italiana, iniciadora del moviment de renovació pedagògica. Llicenciada en medicina als 26 anys, inicià la pràctica professional a la clínica psiquiàtrica de la Universitat de Roma, activitat que orientà cap al tractament i l'educació dels nens amb discapacitat psíquica. Partint d'aquesta experiència, arribà a elaborar el que s'ha conegut com a Mètode Montessori, que té per objecte potenciar totes les aptituds biològiques i fomentar l'expressivitat i la iniciativa dels nens mitjançant la utilització d'un nou material didàctic. El Mètode Montessori es va aplicar per primera vegada a Catalunya el 1913, a l'Escola de la Casa de la Maternitat i va ser molt difós per tot el país. |
Historial toponímic
Maria Montessori (28.4.1999)
| Forn rajoler, enderrocat l'any 1878, que donà nom al carrer. Segons Marià Burguès, a la Creu Alta abundaven els forns rajolers perquè al subsòl hi havia una gruixuda capa rica en argila. |
Historial toponímic
Horno (annexat el 1904 amb la Creu Alta), calleHorno, (27.5.1939), calleForn (30.10.1985)
| Pantà de la Noguera Pallaresa que s'estén des del Montsec, al límit del Pallars, fins a Camarasa, municipi de la Noguera, molt a prop de l'aiguabarreig amb el Segre. Va ser construït el 1920 per la Canadenca, la Barcelona Traction, Light and Power Company, creadora de la primera xarxa de producció i distribució d'energia elèctrica a Catalunya, que va servir per a electrificar i modernitzar la indústria del país. El carrer de Camarasa es troba situat a Torre-romeu, en una zona amb noms d'estanys i pantans. |
Historial toponímic
Camarasa (24.11.1955), calleCamarasa (30.10.1985)
| Agustí Masvidal i Salavert (Sabadell, 6 de febrer de 1920 - 18 de maig de 2000). Farmacèutic, dibuixant i afeccionat a la botànica. Va il·lustrar la secció de botànica de la revista Integral i diverses publicacions de tema local i comarcal, com Del torrent de la Tosca, Feines i oficis i tipus populars de Sabadell o De les eixides. En solitari va publicar 143 places de Sabadell. Fou soci i col·laborador de diverses entitats ciutadanes de caire cultural, com la Fundació Bosch i Cardellach, les Agrupacions Professionals Narcís Giralt, l'Agrupació de Pessebristes, els Amics dels Goigs, el Museu d'Història o l'Acadèmia de Belles Arts. Va obtenir el Primer premi de dibuix de la Biennal de l'Acadèmia de Belles Arts el 1969. |
Historial toponímic
Agustí Masvidal (22.4.2005)
| Antoni de Villarroel i Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726). Comandant de les forces catalanes que defensaven Barcelona l'Onze de Setembre de 1714. Villarroel fou un militar, fill de militar gallec i de mare asturiana. El dia 11 de setembre de 1714, davant la feblesa de les defenses barcelonines i havent caigut ferits ell i Rafael Casanova, suggerí al coronel Ferrer que, seguint l'oferiment del duc de Berwick, toqués a capitulació per evitar el saqueig de la ciutat i l'assassinat en massa. Malgrat les seguretats donades per les forces felipistes, els caps militars que defensaven Barcelona i el mateix Villarroel van ser empresonats. Villarroel va ser tancat al castell d'Alacant, d'on passà al de la Corunya i al de Segòvia. Va ser alliberat arran de la pau de Viena. |
Historial toponímic
Villarroel (1966), c.Villarroel (30.10.1985)
