PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Josep Vidal i Campaneria (Terrassa, 27 de juny de 1829 - Sabadell, 19 de març de 1893). Alcalde de Sabadell durant la Primera República.

Va néixer a Terrassa en una modesta família d'artesans i molt jove encara vingué a Sabadell a treballar-hi de pouaire. El 1868 formà part de la Junta Revolucionària que el 30 de setembre ocupà l'Ajuntament, acompanyat de Feliu Crespí i Cirera i de Joan Sallarès i Gorina, entre altres.

El gener de 1870 va ser elegit alcalde de Sabadell, càrrec que exercí fins al 1872. Durant el seu mandat va destacar sobretot per la defensa del pla urbanístic dissenyat per l'arquitecte Francesc Daniel Molina el 1868 i per haver de mediar en el conflicte entre l'Ajuntament i els Escolapis per la construcció de l'edifici escolar de la plaça de Sant Roc.




Historial toponímic

Vidal (3.11.1914), c. de
Vidal (27.5.1939), calle
Vidal (30.10.1985)

Santuari de la Mare de Déu de Queralt, que es troba al capdamunt de la serra de Queralt, al nord-oest de la ciutat de Berga. La imatge gòtica del segle XIV forma part de la llegenda de les marededéus trobades i probablement procedia del castell de Madrona o castell Berguedà. La cova on segons la llegenda es trobà la imatge va ser convertida en capella el 1704 i està integrada en el conjunt d'edificis del santuari. El carrer de Queralt es troba al barri del Poblenou, en què la majoria de vials porten noms de santuaris marians.

Historial toponímic

Queralt (29.12.1955), calle
Queralt (30.10.1985)

Punt de captació d'aigua que es va construir, a principis del segle XVIII, en terres de can Borgonyó. Hi confluïen les aigües de les mines de can Llong i de Ribatallada i eren conduïdes a Sabadell.

Historial toponímic

Ramiro de Maeztu (1939), calle
Mare de les Aigües (18.7.1979)

Vegeu: c. de Fontanella.

Historial toponímic

Fontanella (30.10.1985)

Manuel de Cabanyes i Ballester (Vilanova i la Geltrú, 27 de gener de 1808 - 16 d'agost de 1833). Poeta preromàntic en llengua castellana.

Va estudiar a València, Cervera i Saragossa, on es llicencià en dret. Els primers poemes, influïts per Horaci, els recollí en el volum Preludios de mi lira (1833), elogiats per Milà i Fontanals i Menéndez Pelayo. Entre formes clàssiques i romanticisme incipient, Cabanyes era conscient de les dificultats d'escriure en una llengua apresa, que resultava d'expressió llatinitzant, una mica arcaica i afectada. Altres obres seves són Cántica nupcial (1833) i Producciones escogidas (1858), apareguda pòstumament. Cabanyes va morir de tuberculosi als vint-i-cinc anys.


Historial toponímic

Cabanyes (1925), c. de
Francisco Xavier Cabanes (24.11.1939), calle
Cabanyes (9.12.1965), calle
Cabanyes (30.10.1985)

Ciutat de la Toscana, capital de la província homònima des de 1992. És un gran centre industrial tèxtil i cultural. En els darrers anys ha sofert un notable increment demogràfic que l'ha convertit en la segona ciutat toscana després de Florència. * * * El carrer de Prato es troba situat a Nostra Llar, barri de carrers amb noms de ciutats industrials tèxtils.

Historial toponímic

Brünn (1955), calle
Brünn (30.10.1985)
Brno (14.10.1987)
Prato (24.9.1997)

Caterina Albert i Paradís (l'Escala, 11 de setembre de 1873 - 27 de gener de 1966). Escriptora naturalista, coneguda amb el pseudònim de Víctor Català.

Filla de propietaris rurals, la seva formació es limità a l'escola municipal i a un any de pensionat a Girona. La família, però, li desvetllà inquietuds artístiques i l'afició per la lectura. Començà a escriure de molt jove seguint els models literaris que imperaven a l'època: el naturalisme i, en menys proporció, el modernisme. A banda de les poc reeixides provatures poètiques i teatrals, on va excel·lir va ser en la narrativa, sobre la qual va exercir una gran influència a primers del segle XX.

Es donà a conèixer amb Drames rurals, en plena vigència del modernisme, i seguiren Ombrívoles i Caires vius. Però sobretot és d'aquesta època la novel·la Solitud, sens dubte la seva obra mestra i una de les millors novel·les catalanes del segle XX. Coincidint amb el noucentisme, assajà noves formes narratives, com Un film (3.000 metres), Marines i Contrallums. I encara a la postguerra publicà un parell de reculls, Vida mòlta i Jubileu, molt allunyats ja de la força narrativa dels primers temps. Els darrers anys els va viure a l'Escala, malalta, sense gairebé moure's del llit. Va morir, nonagenària, el gener de 1966.


Historial toponímic

Víctor Catalá (1969), calle
Víctor Català (30.10.1985)

País d'Amèrica de Nord, província oriental del Canadà de parla majoritàriament francesa, envoltat per Ontàrio i la badia de Hudson a l'oest; l'oceà Àrtic al nord; Terranova, Labrador i Nova Brunswick a l'est, i els Estats Units al sud. La capital és la Ciutat de Quebec, a la riba nord del riu Sant Llorenç, indret que els aborígens anomenaven kébec, que significa "estret". El 1608 naixia la Nova França amb la fundació de la ciutat de Quebec, que va ser el punt de partida de l'exploració francesa de l'Amèrica del Nord i va esdevenir colònia reial sota el regnat de Lluís XIV. Perduda la Guerra dels Set Anys (1756-1763) contra Gran Bretanya, França hagué de firmar el Tractat de París de 1763 i el Quebec passava a ser província anglesa, tot i que sota un estatut de règim especial conegut com a "Quebec Act" (1774). * * * El carrer del Quebec es troba al barri dels Merinals, en una zona amb predomini de noms de països americans.

Historial toponímic

Quebec (28.4.1999)

Advocació mariana originada en el portal de la Mare de Déu, del segle XVII, que després s'anomenà d'en Salt, per un dels propietaris, i al segle XVIII fou el portal d'Europa o de la Mare de Déu d'Europa. Modernament, la imatge de la verge a la capella del portal fou venerada com a Mare de Déu de les Neus.

Historial toponímic

Mas Oller (segle XVII)
Viladot (1903), calle
Nuestra Señora de las Nieves (30.4.1942), calle
Mare de Déu de les Neus (18.7.1979)

Joan Pere Fontanella (Olot, 22 de juliol de 1576 - Perpinyà ? 1649). Jurista i polític.

Va estudiar a Barcelona, ciutat on s'establí i adquirí prestigi com a jurisconsult; de fet va ser un dels pocs juristes catalans de l'època amb prestigi internacional. Publicà diverses obres, que edità també a Ginebra, Venècia i Lió, en què feia una síntesi entre el dret comú i el dret català, considerades una autoritat jurídica fins a la compilació de 1960. Assessor jurídic de la Generalitat i del Consell de Cent i ambaixador d'ambdues institucions a la cort reial, tingué un paper destacat en la crisi de relacions entre Catalunya i la corona, que culminà amb la secessió de 1640. El novembre de 1640 va ser elegit conseller en cap del Consell de Cent barceloní i va participar amb Pau Claris i el grup francòfil de Barcelona en les converses amb el govern francès que van portar a la proclamació de la República Catalana i a l'aliança amb França. Dos mesos més tard, va intervenir en el consell de guerra que preparà la batalla de Montjuïc, en què les tropes francocatalanes van derrotar les castellanes el 26 de gener de 1641. En acabar el seu mandat al consell, Fontanella s'anà retirant de la política i el setembre de 1649, malgrat la prohibició del Consell de Cent, que el declarà traïdor, abandonà Barcelona per temor a un setge a les acaballes de la Guerra dels Segadors.


Historial toponímic

Fontanella (1925), c. de
Fontanella (27.5.1939), calle
Fontanella (30.10.1985)