2024
| Illa grega de la mar Egea, la més gran de l'arxipèlag del Dodecanès, de 400 km de perímetre, situada a tan sols 18 km de la costa turca. Històricament és coneguda pel Colós de Rodes, una gegantina estàtua del déu Hèlios, sobre un alt pedestal de marbre blanc, a l'escullera del port. Els rodis van navegar per tota la Mediterrània i hi establiren diverses colònies. A la costa empordanesa van fundar la ciutat de Rodes, origen de l'actual Roses. * * * El carrer de Rodes es troba al barri dels Merinals, en una zona on predominen els carrers amb noms d'illes. |
Historial toponímic
Rodes (28.11.1990)
| Polígon dels Merinals. Vegeu: plaça dels Merinals. |
Historial toponímic
Marinales, polígonoMerinals (30.10.1985)
| Mohandas Karamchand Gandhi (Porbandar, 2 d'octubre de 1869 - Nova Delhi, 30 de gener de 1948). Líder del moviment per a la independència de l'Índia, basat en la desobediència civil i en la no-violència. L'Índia aconseguí la independència de la Gran Bretanya el 1947, un any abans que Gandhi fos assassinat a Nova Delhi per un fanàtic hindú. El carrer de Gandhi es troba al barri de Castellarnau, en què la majoria de carrers porten noms de persones que han esdevingut símbols de la lluita per la llibertat i la dignitat humanes. |
Historial toponímic
Gandhi (25.3.1987)
| Vegeu: c. del Cardener. Plaça situada al barri de Torre-romeu, en una zona en què els carrers porten noms de rius. |
Historial toponímic
Cardener (29.12.1955), plazaCardener (30.10.1985)
| Adolf Cabané i Pibernat (Sabadell, 4 de gener de 1911 - Barcelona, 1 de setembre de 1993). Professor de música i compositor. Fill del músic Cebrià Cabané, va exercir un prolífic mestratge musical a l'Escola de Música de Sabadell i al Conservatori de Barcelona, com també a diverses entitats corals i artístiques com l'Orfeó de Sabadell, l'Orfeó Català i La Faràndula, entre altres. També va ser director de la Banda Municipal de Música i cofundador de Joventuts Musicals de Sabadell. Va compondre un gran nombre de peces vocals, sardanes i els himnes del Futbol Club Barcelona (Himne a l'estadi, amb lletra de Josep Badia, oficial del 1957 al 1974) i el del Centre d'Esports Sabadell (amb lletra de Lluís Papell, del 1977). |
Historial toponímic
Adolf Cabané (30.5.2001)
| Bernat de Rocafort (? - Aversa, Campània, 1309). Almogàver, lloctinent de Roger de Flor en la gran Companyia Catalana d'Orient que, després de derrotar els turcs a Constantinoble, iniciaren un seguit de batalles contra les tropes turques i el 1304 arribaren fins a la Porta Cilícia o Porta de Ferro, als confins d'Armènia. Després de l'assassinat de Roger de Flor, Rocafort esdevingué cap de la Companyia catalana. Defensà Constantinoble contra els búlgars i emprengué una campanaya a Macedònia. Rocafort era ambiciós i va combatre encara dos anys per conquerir el mont Athos i Salònica, on pensava fer-se coronar rei. Però no ho aconseguí i, detingut per Chepoy i altres caps de la Companyia cansats de la seva tirania, va ser portat a Nàpols i empresonat al castell d'Aversa, on el van deixar morir de fam. |
Historial toponímic
Rocafort (1925), c. deRocafort (27.5.1939), calleRocafort (30.10.1985)
| Hi ha dues versions no documentades per explicar l'origen del topònim Merinals. Una, escrita amb "a" i atribuïda a Capmany, l'amo del mas, el fa procedent del vent de marinada que bufava habitualment a l'indret. L'altra, amb "e", l'atribueix als ramats d'ovelles merines que s'hi aplegaven en temps de tosa, és a dir, en l'època d'esquilar-les. No s'han trobat, però, documents que avalin cap de les dues versions. |
Historial toponímic
Marinales (24.11.1955), plazaMerinals (30.10.1985)
Pau Gambús i Romeu (Sabadell, ? d'abril de 1829 - 26 d'abril de 1912). Industrial i banquer. Fill dels masovers de can Rull i de formació autodidacta, va intervenir activament en la vida socioeconòmica de la ciutat. Va ser cofundador del Banc de Sabadell i membre del consell d'administració, càrrec que exercí de 1882 a 1911. També va dirigir la Caixa d'Estalvis de Sabadell entre 1890 i 1912, data de la seva mort. Com a industrial, el 1886 va ser el creador de l'empresa familiar Olis Gambús, a la via de Massagué. Quan va morir, l'ajuntament presidit per Andreu Camps va acordar donar el nom de Gambús a un carrer de la Creu Alta, entre la carretera de Prats i el carrer Major, urbanitzat en terrenys agrícoles que la família Gambús tenia en aquella barriada. |
Historial toponímic
Gambús (1912), c. deGambús (27.5.1939), calleGambús (30.10.1985)
| Riu del Prepirineu, principal afluent del Llobregat. Neix a les fonts del Cardener, a la serra de Port del Comte, que li proporciona un bon cabal, al qual s'afegeixen les aigües d'altres cursos que baixen del mateix Port i també de la serra del Verd, del serrat de les Comes i de la serra d'Ensija. La conca del Cardener comprèn la meitat oriental del Solsonès i sectors fronterers del Berguedà, el Bages i l'Anoia. El recorregut del Cardener és de 88 km, durant el qual hi ha dos embassaments, el de la Llosa del Cavall, a Guixers i Navès, i el de Sant Ponç, a Oliana i Clariana de Cardener. Els principals afluents són l'Aigua de Valls, que aboca les aigües al pantà de la Llosa del Cavall; el riu Negre, que desguassa a Clariana de Cardener; l'Aigua d'Ora, que desemboca prop de Cardona, i la riera de Rajadell, que ho fa acabat de passar Manresa. 8 km aigües avall de la capital del Bages, s'uneix al Llobregat. Durant tot el segle XIX i part del XX, el Cardener va proveir de força motriu una munió de colònies tèxtils que poblaven les vores del riu. * * * El carrer del Cardener es troba situat al barri de Torre-romeu, en una zona en què els vials porten noms de rius. |
Historial toponímic
Cardener (9.12.1965), calleCardener (30.10.1985)
| Topònim històric, del barri de Can Puiggener, que descriu el relleu ensotalat de l'indret. La Clota, que s'iniciava sota la muralla de can Puiggener, arribava fins a la riba del Ripoll i era limitada al nord pel camí del molí de l'Amat, en un espai enclotat en forma de semicercle. El nom de la Clota es troba documentat des de l'any 1516 i ha perdurat fins avui. |
Historial toponímic
Clota 30.5.2001)