PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Antoni Roca i Dencàs (Gironella, 24 de novembre de 1806 - Sabadell, 26 de setembre de 1889). Industrial tèxtil i alcalde.

L'abril de 1857 Antoni Roca va ser nomenat alcalde de Sabadell, càrrec que va exercir més de dos anys, fins al novembre de 1859. El seu mandat coincidí amb la instauració de la Caixa d'Estalvis de Sabadell, de la qual fou director. Va ser també un dels fundadors del Banc de Sabadell i del Cercle Sabadellès, entitat que presidí el 1858.


Historial toponímic

Roca (9.6.1910), c. de
Roca (27.5.1939), calle
Roca (30.10.1985)

És el primer planeta del sistema solar, segons la seva proximitat al Sol, i també el més petit. Forma part dels planetes anomenats terrestres o tel·lúrics, pràcticament sense atmosfera i amb la superfície plena de cràters. No té anells ni satèl·lits. Com que es mou més ràpidament que els altres planetes, els romans l'anomenaren Mercuri, el missatger dels déus que es desplaça veloçment gràcies a les seves sandàlies i al casc alat.

Historial toponímic

Mercurio (6.12.1956), calle
Mercuri (30.10.1985)

Municipi del Vallès Occidental, sota els cingles de Sant Sadurní i els contraforts septentrionals del massís del Farell, que termeneja al nord amb Granera, Castellterçol i Sant Quirze Safaja, a l'oest amb Sant Llorenç Savall, al sud amb Caldes de Montbui i a l'est amb Sant Feliu de Codines. Al poble hi ha l'església de Sant Pere i Sant Feliu, notable exemplar romànic refet per Bernat de Rocafort el 1170. Dins el terme municipal es troben també les restes de l'antic castell de Gallifa, documentat l'any 999, l'església romànica de Santa Maria del Castell, que havia estat parròquia abans del segle XI, i les grans masies de Sant Sadurní de Gallifa, del Grau, de Sobregrau i de les Ferreries, les dues primeres amb església romànica.

Historial toponímic

Gallifa (juliol de 1959), calle
Gallifa (30.10.1985)

La vall de Carançà constitueix la capçalera de la Tet i es troba al vessant nord de la línia de crestes que separa el Conflent del Ripollès. A l'alta vall, modelada pel gel en graderia, hi ha el circ de Carançà, amb els estanys de Carançà i nombrosos aiguamolls. La vall es troba envoltada pel pic de Bastiments, de 2.843 m, a llevant; pel pic de la Vaca, de 2.833 m, al nord, i pels pics del Racó de Dalt, de 2.873, m i pel del Racó de Baix, de 2.787, a ponent. Baixant la vall el paisatge canvia cap als 1.990 m on comencen profundament encaixades les gorges de Carançà en un curs de 5 km fins a l'aiguabarreig de la Tet amb el riu de Carançà. * * * El carrer de Carançà es troba situat a Torre-romeu, en una zona de vials en què predominen els noms d'estanys i embassaments.

Historial toponímic

Caransá (24.11.1955), calle
Carançà (30.10.1985)

Matilde Montcusí i Peyrí (Sabadell, 10 de juliol de 1919 - 8 de desembre de 1973). Artista de varietats.

Després dels estudis primaris, va anar a aprendre de cosir per ser modista, ofici que assolí ben aviat gràcies a la seva habilitat i al gust innat per la moda. En esclatar la Guerra Civil, es desplaçava cada dia a Barcelona a treballar en un gran taller de confecció d'uniformes militars per als soldats de la República. Acabada la guerra, s'introduí en el món de l'espectacle com a meritòria en la revista de la famosa Celia Gámez, però aviat destacà i creà el seu propi espectacle, que triomfà als principals teatres i sales de festes de Sabadell, Barcelona, Madrid, València, Bilbao, París, Lisboa i Oporto. Maty Mont va morir als 54 anys, afectada d'una leucèmia. El seu enterrament va constituir una gran manifestació de dol ciutadà.


Historial toponímic

Maty Mont (30.10.1985)

El riu Tort neix a Castellar del Vallès, molt a prop del turó del cementiri, passa per Puigverd, can Casamada, can Torrents, can Vilar i la torre del Canonge, i desguassa al Ripoll, passat el turó d'Arraona, al peu de l'antic castell. El curs baix del riu Tort és força tortuós i a l'alçada de la fàbrica Ricart feia una gran torta anomenada meandre del Toixó. Segurament aquesta configuració serpentejant originà el nom del riu.

Historial toponímic

innominat (annexat amb la Creu Alta el 1904)
Tejido (1.12.1939), pasaje
Riu Tort (6.9.1983)

Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983). Escriptora.

Atreta des de molt jove per la literatura, començà col·laborant a revistes, com Clarisme, La Revista o la Revista de Catalunya, i publicant mitja dotzena de novel·les, influïda sobretot pel Grup de Sabadell, que de gran acabà rebutjant. Es tracta de Sóc una dona honrada? (1932), Del que hom no pot fugir (1934), Un dia en la vida d'un home (1934) i Crim (1936). El 1937 guanyà el Premi Crexells amb Aloma, publicada un any més tard. És l'única novel·la d'aquesta etapa que Rodoreda va reconèixer, un cop reescrita el 1969. Durant aquests anys va treballar en el Comissariat de Propaganda de la Generalitat i en la Institució de les Lletres Catalanes.

Al final de la Guerra Civil, com molts altres compatriotes que s'havien compromès amb la cultura i les institucions del país, va haver d'emprendre el camí de l'exili. Es refugià a Roissy-en Brie, un chateau-alberg prop de París que acollí molts escriptors catalans. Allí coincidí amb el sabadellenc Armand Obiols, que seria el seu company sentimental tota la vida i un crític lúcid i rigorós de la seva obra. És aquesta actitud crítica d'Obiols que portaria Rodoreda a un alt nivell d'exigència i a una reelaboració constant de les seves novel·les. A finals de 1939, la majoria d'escriptors de Roissy s'embarcaren cap a Amèrica, però Rodoreda i Obiols optaren per quedar-se a París. N'hagueren de marxar el juny de 1940, quan l'ocuparen els nazis. Aleshores fugiren a peu cap al sud, encalçats per l'aviació alemanya, en un dels episodis més tràgics que els tocà de viure. L'Obiols, el van internar en un camp de concentració prop de Bordeus i Rodoreda sobrevisqué a Llemotges. Un cop acabada la guerra europea, el 1946 pogueren tornar a París, on visqueren una situació molt precària que no facilitava gens la dedicació a la literatura. Però el 1954, Obiols aconseguí una plaça de traductor a les Nacions Unides, a Ginebra, i, amb la feina, una certa estabilitat econòmica, cosa que permeté a Rodoreda iniciar una etapa d'intensa creativitat.

El 1960, optà al premi Sant Jordi amb La plaça del Diamant -que presentà amb el títol de Colometa- i el 1961 hi participà amb La mort i la primavera. Però no va ser fins al 1966 que obtingué el Sant Jordi amb El carrer de la camèlies, sense que Rodoreda l'hi hagués presentada, perquè aquell any el premi es concedia a una obra editada. Mentrestant havia publicat La plaça del Diamant, el 1962, El carrer de les camèlies, el 1966, i successivament apareixien La meva Cristina i altres contes (1967), Jardí vora el mar (1967) i la segona versió d'Aloma (1969). El 1971 morí Armand Obiols, en una clínica de Viena, i l'any següent Rodoreda decidí retornar a Catalunya. Instal·lada a Romanyà de la Selva, acabarà Mirall trencat (1974), Semblava de seda i altres contes (1978), Tots els contes (1979), Viatges i flors (1980) i Quanta, quanta guerra... (1980). Rodoreda morí a Girona el 1983 i, pòstumament, va aparèixer la novel·la inacabada La mort i la primavera.


Historial toponímic

San Paciano, calle
Sant Pacià (1981?)
Mercè Rodoreda (21.12.1984)

Riu d'Aragó, afluent de l'Ebre. Neix al Pirineu, entra al Somontano pels Mallos de Riglos i desemboca a l'Ebre prop de Saragossa. El carrer del Gállego es troba situat a Torre-romeu, en una zona amb noms de rius i estanys.

Historial toponímic

Gállego (24.11.1955), calle
Gállego (30.10.1985)

Illa de la mar Tirrena, a la Campània, situada entre el golf de Nàpols i el de Salern. De caràcter muntanyós i litoral espadat, només té dos ports, Marina Grande i Marina Piccola. Les dues poblacions més importants són Capri i Anacapri. Fou habitada des del IV mil·lenni, en què s'hi desenvolupà una cultura d'influència balcànica. Hi van passar els grecs, en resten algunes inscripcions, i els romans. Durant la dominació romana, Capreae, va ser residència de molts emperadors, entre els quals August i Tiberi. Encara va pertànyer als monjos de Montecassino i a la república d'Amalfi i el 1284 fou conquerida pels catalans. Alfons el Magnànim la va incorporar finalment a la corona de Nàpols. * * * El carrer de Capri es troba al barri dels Merinals, en una zona on predominen les places i els carrers amb noms d'illes.

Historial toponímic

Capri (1991)

Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar, 21 de gener de 1937 - Barcelona, 21 de novembre del 2000). Polític, economista i escriptor.

Va ser ministre de Sanitat amb el govern socialista, de 1982 a 1986, catedràtic de la Universitat de Barcelona i rector de la Universitat Menéndez y Pelayo. Va ser un ferm defensor del diàleg per assolir la pau al País Basc. Morí assassinat per membres d'ETA el 21 de novembre del 2000.


Historial toponímic

Ernest Lluch (20.12.2001)