PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Antoni Riera i Villaret (Sabadell, 2 de juliol de 1865 - Barcelona, 4 de juliol de 1931). Metge.

Riera i Villaret fou catedràtic d'Anatomia de la Facultat de Medicina de Barcelona i membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. És el traductor del famós Traité d'anatomie descriptive, del francès Jean-Léon Testut, que fou utilitzat per diverses generacions d'estudiants europeus des de finals del segle XIX. Va dirigir la revista La Medicina Científica en España i va fundar El Eco de las Ciencias. Juntament amb el seu fill, Antoni Riera i Cercós, és autor del Tratado de técnica anatómica, destinat als alumnes dels primers cursos de Medicina. El 1888 va publicar el Primer diccionario completo volapuk-español y español-volapuk, llengua artificial creada el 1880, que, tot i la dificultat estructural, tingué molts seguidors entusiastes fins que aparegué l'esperanto el 1887.


Historial toponímic

Riereta Alta (annexat el 1904 amb la Creu Alta) c.
Catedràtic Riera Villaret (20.1.1928)
Catedrático Riera y Villaret (27.5.1939), calle
Riera Villaret (30.10.1985)

País de l'Àfrica occidental, situat entre el Sàhara occidental i Algèria al nord, Mali a l'est i al sud, Senegal al sud i l'Atlàntic a l'oest. Mauritània ja havia estat un regne independent abans que els romans l'ocupessin al final de la Tercera Guerra Púnica, que de fet establiren punts de comerç a la costa, mentre que l'interior era governat pels reis del poble dels maures. Actualment és una república islàmica, amb capital a Nouakchott, a la costa atlàntica. El 75 % de la població és constituït pels budani ("blancs"), d'origen bereber, i la resta, els sudani ("negres"), és formada per sarakolés, bambara, ulofes, toucouleurs i fulanis. L'àrab és la llengua oficial, però el francès està molt estès i es parla també hassaniya, dialecte àrab molt influït pel bereber, el poular, el soninke i el wolaf.

Historial toponímic

Mauritania (9.12.1965), calle
Mauritània (30.10.1985)

Riu pirinenc, l'afluent més important del Ter. Neix a coma de Freser, a 2.400 m, entre el pic de Bastiments i el de l'Infern, recull les aigües del Puigmal, passa per Queralbs i a Ribes rep les aigües del Rigard i el Segadell, baixa cap a Campdevànol, on se li uneix el Merdàs, i desemboca al Ter prop de Ripoll. Pel seu cabal i el fort desnivell ha estat un dels rius més explotats durant la industrialització de Catalunya iniciada a principis del segle XIX, i encara a partir de 1903 s'hi van arribar a instal·lar nou centrals elèctriques. * * * El carrer del Freser es troba situat a Torre-romeu, en una zona amb noms de rius.

Historial toponímic

Freser (24.11.1955), calle
Freser (30.10.1985)

Antic camí de Jonqueres, dit també del molí de l'Amat, que passava per Can Puiggener. La masia, construïda a la primeria del segle XIV i avui pràcticament desapareguda, era situada a la confluència del torrent del Capellà i el Ripoll. Fins al segle XVII fou coneguda com a mas Canals, però va canviar de nom després que el 1688 la comprés Jaume Puiggener, pagès de Sabadell. Entre la genealogia dels Puiggener, hi ha doumentats: el metge Feliu Puiggener, a qui el 1688 el Consell va aconductar els malalts de la vila; Jaume Puiggener, conseller de la vila de 1692 a 1707; Pau Puiggener, notari de la vila el 1738, que el 1741 va cedir el seu despatx-arxiu al Comú; Agustí Puiggener, cardador de draps, elegit regidor el 1741, càrrec que exercí fins al 1744; Pau Puiggener, metge de la vila, regidor entre 1758 i 1770 i síndic procurador general, i finalment el clergue Pau Puiggener i Mata, presentat el 1768 al benefici de Sant Jaume.

Historial toponímic

Can Puigjaner
Can Puigjaner (27.10.1960), bajada de
Can Puiggener (30.10.1985)

Poble andalús de la província de Còrdova, originat en les granges que construïren els jesuïtes en uns terrenys comprats el 1585 al terme de La Rambla, que havien estat hisenda de Sebastián Ballesteros. Amb l'expulsió dels jesuïtes el 1767, les terres van tornar a la Corona i es repoblaren amb colons alemanys i francesos seguint els plans de repoblació del regnat de Carles III. Encara avui es nota aquest ascendent centreuropeu en els trets físics i els cognoms de molts dels habitants, i en l'empremta racionalista que deixaren en el traçat urbà. Durant els anys de postguerra espanyola amb una forta migració andalusa a Catalunya, molts habitants de San Sebastián de los Ballesteros vingueren a viure i a treballar a Sabadell.

Historial toponímic

San Sebastián de los Ballesteros (29.5.2002)

Antic carrer Baix de la Riereta, perpendicular al curs més baix de la Riera de Sobarber. Avui la Riereta o riera de Soberber passa soterrada, però els dos carrers paral·lels, Alt i Baix de la Riereta, corrent amunt i corrent avall, marcaven el sentit del curs de l'aigua.

Historial toponímic

Riereta Baja (annexat el 1904 amb la Creu Alta) c.
Riera Baja (27.5.1939), calle
Riera Baixa (30.10.1985)

Tuc de Mauberme o de Montoliu, cim dels Pirineus axials, de 2.880 m. d'altitud, situat a la carena entre la Vall d'Aran i l'Arieja, és drenat vers el SE pel riu Unhòla, al sector dels estanys de Liat i de Montoliu. * * * El carrer de Mauberme es troba al barri de Ca n'Oriac, en una zona on predominen els carrers amb noms de muntanyes.

Historial toponímic

Mauberme (29.12.1955), calle
Mauberme (30.10.1985)

Frederica Montseny i Mañé (Madrid, 12 de febrer de 1905 - Tolosa de Llenguadoc, 14 de gener de 1994). Dirigent anarquista, feminista i líder històrica de l'anarcosindicalisme.

Va ser la cinquena dona ministra de l'Europa occidental i la primera d'Espanya. Concretament, fou ministra de Sanitat amb el govern de Largo Caballero, del novembre de 1936 al maig de 1937, durant la Segona República Espanyola.

Era filla dels també anarquistes catalans Joan Montseny (Federico Urales) i Teresa Mañé i Miravet (Soledad Gustavo), dos coneguts mestres llibertaris.

De molt jove va començar a escriure sobre temes literaris, filosòfics i feministes. Ingressà en el Sindicat de Professions Liberals de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) el 1933. Va ser membre del comitè regional de la CNT de Catalunya el 1936. Aturà, com a delegada governamental a Barcelona, els Fets de maig del 1937 i sofrí un atemptat.

Va escriure uns quants llibres, entre els quals El anarquismo (1974) i El éxodo anarquista (1977).


Historial toponímic

Frederica Montseny (25.10.1995)

Casa de construció moderna, entre masia i torre d'estiueig, amb algun tret modernista, situada a la part baixa del torrent de Sant Nicolau, molt a prop de Torre-romeu. La van enderrocar a finals del segle XX, juntament amb alguns habitatges que formaven un petit raval. El carrer Can Polit es troba al barri de Can Roqueta, en què els vials porten noms de masies del rodal.

Historial toponímic

Can Pulit (2.7.1964), calle
Can Polit (30.10.1985)

A Mariña és una comarca costanera gallega de la província de Lugo, que agafa tota la riba cantàbrica, des de la frontera amb Astúries a l'est fins al límit comarcal amb Ortegal a l'oest. Pertanyen a la comarca d'A Mariña els pobles de Ribadeo i Trabada, que mantenen una relació especial de cooperació amb Sabadell.

Historial toponímic

Mariña Lucense (29.5.2002)