PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Antoni Pau Centena (Serrallonga, 16 de maig de 1616 - Barcelona, 11 de desembre de 1691). Sacerdot.

Va estudiar a les universitats de Perpinyà, València, Barcelona i Salamanca, i s'especialitzà en teologia. Ordenat sacerdot el 1643, va ser nomenat rector d'Orpí, a l'Anoia, i el 1644 vingué a Sabadell per fer-se càrrec de la rectoria de la parròquia de Sant Fèlix i s'hi estigué deu anys, fins que se n'anà a Roma el 1654 i en tornà amb el nomenament de canonge degà del capítol catedralici de Barcelona. A Sabadell gestionà la vinguda d'una comunitat de frares caputxins, que van fundar el primer convent que hi hagué a la ciutat. Centena, que com a músic gaudia d'un gran prestigi, va ser el primer clergue a Sabadell que fomentà l'educació musical dels ciutadans. Va morir a Barcelona el 1691 essent canonge de la Seu.


Historial toponímic

Centena (annexat el 1904 amb la Creu Alta), c. de
García Lorca (6.1.1937)
Rector Centena (27.5.1939), calle
Rector Centena (30.10.1985)

Ciutat i port de Provença, a la costa mediterrània, prop del delta del Roine. Fundada pels grecs de la Fòcida, pels volts del segle VI aC, amb el nom de Massàlia, va ser un important centre de civilització i la capital d'un imperi comercial i marítim que s'estenia de la Ligúria a les costes d'Hispània. Marsella és avui la segona ciutat de França, amb prop d'un milió d'habitants, i el primer port de l'Estat i de tota la Mediterrània. És també un centre industrial de primer ordre i un important nus de comunicacions del sud d'Europa. * * * El carrer de Marsella es troba situat al barri de Can Llong, zona amb noms de ciutats europees.

Historial toponímic

Marsella (24.9.1997)

Francesc Casañas i Riera (Sabadell, 31 de maig de 1890 - 6 de maig de 1969). Fotògraf i industrial corder.

Acabats els estudis als Escolapis, es va incorporar a l'empresa de corderia dels seus pares i, encara adolescent, s'aficionà a la fotografia. Des d'aleshores, alternà l'activitat d'industrial amb l'afició fotogràfica. Treballà de repòrter gràfic per a diaris i revistes de Sabadell, Barcelona i Madrid, en publicacions com Diari de Sabadell, La Vanguardia, El Matí, D'Ací i d'Allà, El Mundo Gràfico, Blanco y Negro... A part, conreà la fotografia documental i recollí una extensa col·lecció d'imatges ciutadanes que avui constitueixen un viu testimoni gràfic de la història sabadellenca.

Juntament amb Lluís Mas, va emprendre la confecció d'un inventari fotogràfic artístico-religiós de la nostra comarca. Amb la màquina al coll, recorrent esglésies, ermites i santuaris vallesans, van reunir una considerable col·lecció fotogràfica d'art religiós. Malauradament, una part dels clixés van ser destruïts en esclatar la guerra, però la comissió de cultura municipal va ser a temps de salvar la resta.

Quan va morir, el 1969, la seva família va fer donació del seu arxiu fotogràfic, constituït per més de 8.500 clixés sobre Sabadell i el rodal, al Museu de la Ciutat, del qual Casañas havia estat fundador i membre del Patronat fins que morí. L'Arxiu Casañas, que recull imatges que van des de 1909 fins a 1936, avui es troba dipositat a l'Arxiu Històric de Sabadell.


Historial toponímic

Pelayo (annexat de Barberà el 19.2.1959), calle
Rey Pelayo (18.2.1960), calle
Francesc Casañas (30.10.1985)

És un dels set primers establiments de la Creu Alta, construït el 1772 per Josep Camps i Sales, pagès de Sant Julià d'Altura.

El carrer de Can Camps es troba situat a Can Roqueta, barri amb noms de masies del terme.


Historial toponímic

Can Camps (25.10.1989)

Enrique Tierno Galván (Madrid, 8 de febrer de 1918 - 19 de gener de 1986). Polític socialista espanyol.

Doctor en dret i en filosofia i lletres, va ser catedràtic de dret polític a la universitat de Múrcia i a la de Salamanca, fins que en fou expulsat pel règim franquista; aleshores exercí la docència a les universitats americanes de Princeton i Bryan Mawr. El 1976, després de la mort de Franco, li fou retornada la càtedra. En les primeres eleccions democràtiques va ser escollit diputat per Madrid i el 1979, a les municipals, va ser elegit regidor i alcalde de Madrid.


Historial toponímic

Tierno Galván (28.11.2003)

Massís de l'est de França, paral·lel al Rin, antigament anomenat Vosegus, que s'estén de sud-oest a nord-est al llarg de 250 km entre la vall de Saverne al nord i el pas de Belfort al sud. El cim culminant és el Ballon de Gebweiler, de 1.424 m. La vall del Rin separa els Vosges de la cadena de la Selva Negra. El carrer dels Vosges es troba situat a la Plana del Pintor, en una zona amb noms de serralades i muntanyes.

Historial toponímic

Vosgos (29.12.1955), calle
Vosges (30.10.1985)

Ramon Sibiuda ( ? - 1436). Filòsof català. Mestre en arts, en medicina i en teologia, va ser professor d'arts i teologia a l'Estudi general de Tolosa de Llenguadoc. La seva única obra coneguda, "Scientia libri creaturarum seu nature seu liber de homine", escrita entre 1434 i 1436, harmonitza la tradició medieval i el nou racionalisme i vol ser una resposta a les preocupacions dels humanistes del seu temps. Traduïda per Montaigne, que a més en va esciure una apologia, inclosa als "Essais", i estudiada per Pascal, la influència de la seva obra s'estengué fins al segle XVII.

Historial toponímic

Ramon Sibiuda (30.10.1985)

Jaume Marquilles (Barcelona, 1368 - 1451). Jurista. Estudià a la Universitat de Lleida. Va escriure els "Comentaria super usaticis Barchinone", que és l'estudi més complet sobre els usatges barcelonins. També se li atribueix la redacció d'un nobiliari de Catalunya. La plaça de Marquilles s'inicià a finals del segle XVIII sobre l'era d'en Font, des d'on s'obriren els nous carrers de Sant Feliu, Sant Cugat, Sant Jaume i d'en Font.

Historial toponímic

Era d'en Font (final s. XVIII)
Marquilles (s. XIX ?)
Martínez Anido ((20.1.1928), plaza
Marquilles (30.3.1930)
Martí Vilanova (24.4.1931)
Ascaso (6.1.1937)
General Martínez Anido (1.12.1939), plaza
Marquilles (30.5.1979)
Marquilles (25.10.1995)

Francesc Bellapart i Roca (Sant Joan de les Abadesses, 6 de febrer de 1841 - Sabadell, 11 de novembre de 1885). Mestre.

Va ser director de l'Escola Municipal de Pàrvuls. El 1878 comprà un solar al carrer de Sant Josep i hi edificà una escola de pàrvuls, que el 1883 arribà a tenir més de 200 alumnes. Va ser també redactor de la Revista de Sabadell, aleshores bisetmanal.




Historial toponímic

Eduard Brossa (1923), c.
Alto del León (24.11.1939), calle
Bellapart (18.7.1979)
Francesc Bellapart (30.10.1985)

Jacint Bordoll i Altimir, nascut a la Seu d'Urgell el 1872, s'havia establert a Sabadell pels volts de l'any 1895. El 1906 comprà una vinya a Joan Borgonyó, situada a la partida anomenada la Pobla, i cap al 1925 s'hi construí una petita casa que, convertida amb els anys en una construcció de més entitat, fou coneguda com a Can Bordoll.

L'avinguda de Can Bordoll es troba situada a Can Roqueta, barri de carrers amb noms de masies del rodal.


Historial toponímic

Eugenio Bähr (9.12.1965), calle
Can Bordoll (18.7.1979)