2024
| Molí situat al peu de la Cobertera, documentat des del segle XIV i avui abandonat. El corrent d'aigua que el feia funcionar procedia de la Sèquia Monar, que neix a la resclosa de davant el molí de l'Amat i que servia per a regar les hortes de can Puiggener, de la Garriga i de l'Horta Vella. El d'en Fontanet és el molí draper més antic documentat a Sabadell. Més endavant, des del 1559 apareixia com a fariner i, successivament, va ser draper i fariner simultàniament i encara trull d'oli, fins que a finals del segle XIX acollí una màquina de vapor. El nom de Fontanet associat al molí apareix el 1660. Anteriorment va ser conegut per molí de Via, molí d'en Pere d'Om, molí Cremat i molí d'en Nuell. |
Historial toponímic
Molí d'en Fontanet (29.5.2002)
Joan Vila i Cinca (Sabadell, 29 de febrer de 1856 - Sant Sebastià de Montmajor, 2 de desembre de 1938). Pintor. Estudià a Llotja, amb Josep Serra i Porson, i assistí a l'acadèmia de Tomàs Moragas. L'Ajuntament de Sabadell el pensionà per estudiar a l'Academia de San Fernando de Madrid i, sota el mestratge de Carlos de Haes, a l'Escuela Superior de Bellas Artes. Abans d'anar a Madrid, pels volts de 1880, o el 1877 segons altres fonts, amb Joan Figueres, Ramon Quer i Josep Espinalt varen fundar l'Acadèmia de Belles Arts, en una sala i alcova del tartaner Silvestre, al carrer de Sant Pau. El 1912, juntament amb Vicenç Renom, va iniciar unes excavacions a la serra de la Salut, al poblat ibèric i romà d'Arraona. I aquell mateix any, l'ajuntament el va nomenar director de la Junta de Museus i Excavacions que s'acabava de constituir. Va ser professor de dibuix general i artístic a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis, i de dibuix i pintura als Escolapis. El 1929 va ser nomenat professor de perspectiva i pintura a l'Escola del Treball, que s'havia inaugurat feia poc. Vila Cinca va ser un aquarel·lista molt dotat i un paisatgista naturalista d'una gran força expressiva. |
Historial toponímic
c. FomentMarian Burguès (1936)Fomento (27.5.1939), calleVila Cinca (16.4.1942), calleVila Cinca (30.10.1985)
| El campanar de Sant Fèlix, d'estil barroc i planta octogonal, va ser construït al segle XVIII seguint el projecte de Joan Garrido, que era l'arquitecte del bisbat i de la Reial Audiència de Barcelona. Els murs, d'una gruixària considerable, van ser obrats amb còdols del Ripoll lligats amb morter de calç i sorra, i als tres primers cossos el parament exterior es va fer amb carreus de conglomerat de la pedrera de Sant Oleguer. Al pis de les campanes, fins a la barana del terrat, el revestiment és d'obra cuita. El campanar té tres cossos diferenciats que corresponen a les diverses funcions que acollia. El primer cos del campanar era la capella del Roser, oberta a l'església gòtica, que després de l'incendi de la Setmana Tràgica es va haver de reforçar amb la construcció d'uns arcs modernistes i va desaparèixer com a capella. Per sobre hi ha el segon cos, el comunidor, amb finestres als quatre vents des d'on el capellà conjurava les tempestes i les malvestats. Al tercer cos, damunt del comunidor, hi ha la cambra del rellotge. L'actual rellotge és de 1903 i fou construït a França, a la casa de Paul Odobey, de Morez du Jura. Una coberta d'obra per protegir-ne la maquinària, el separa del pis de les campanes, al qual s'accedeix per una escala de cargol. Hi ha dues campanes litúrgiques i una de les hores. Avui, un rellotge electrònic programable és l'encarregat de fer-les sonar. Al terrat hi ha una torreta de ferro que sosté les dues campanes del quarts i l'àngel-penell, que es gira cap on bufa el vent. |
Historial toponímic
Racó del Campanar (23.7.1980)
| El carrer de Margenat es va obrir el 1883 en terres de Francesc Margenat i Estrada, nascut a Sarrià, propietari de moltes terres d'Hostafrancs i de la resta de la parròquia de Jonqueres. El nom del carrer es posà en homenatge a Francesc Margenat, besavi del promotor de les obres d'obertura que, a més, era propietari de la majoria de terrenys que formarien la nova via urbana. El de Margenat és el carrer principal d'Hostafrancs, que s'edificà ràpidament amb cases angleses, destinades a lloguer per als immigrants de tot Catalunya que vingueren a treballar de jornalers a la indústria tèxtil del barri. Com que a la majoria de cases no hi havia aigua corrent, la Companyia d'Aigües de Sabadell, el 1919, va instal·lar una font de dues aixetes per al consum domèstic a la cantonada amb el carrer de Perellada. |
Historial toponímic
Margenat (1883)Margenat (annexat de St. Pere el 1904), calleMargenat (27.5.1939), calleMargenat (30.10.1985)
| Norbert Font i Sagué (Barcelona, 17 de setembre de 1874 - 19 d'abril de 1910). Geòleg, espeleòleg i escriptor. Catedràtic de geologia dels Estudis Universitaris Catalans i introductor de l'espeleologia com a ciència a Catalunya. Va crear el Museu Petrogràfic. És autor d'una Història de les ciències naturals a Catalunya del segle IX al XVIII i d'altres obres de divulgació històrica i literària. |
Historial toponímic
Font y Sagué, (1955), calleFont i Sagué (30.10.1985)
| Josep de Calassanç Duran i Mimó (Sabadell, 7 de setembre de 1818 - 4 de novembre de 1883). Industrial tèxtil. S'inicià molt jove a l'empresa del seu pare, l'industrial Josep Duran i Sors, i va continuar el negoci familiar en un moment de gran expansió del tèxtil. Duran va ser el primer jutge municipal de Sabadell i des de 1874 va ser alcalde de la ciutat. Durant el seu mandat aconseguí el títol de ciutat per a Sabadell, atorgat per Alfons XII el 1877, la qual cosa comportà la capitalitat del partit judicial i del districte electoral, que fins aleshores pertanyia a Terrassa; va emprendre les obres de restauració del santuari de la Salut i impulsà la creació d'un nou cementiri municipal perquè la ciutat havia crescut fins a les portes del vell cementiri del Taulí. Va ser un dels fundadors de la Caixa d'Estalvis de Sabadell, entitat que presidí els anys 1876-77. Com a membre de la junta del Gremi de Fabricants, participà en diverses comissions a les Corts per aconseguir el proteccionisme per a la indústria tèxtil. Va intervenir en la fundació del Teatre Principal i el Cercle Sabadellès, el casino de la ciutat. I durant molts anys va presidir les Conferències de Sant Vicenç de Paül. L'any 1884, l'ajuntament va prendre l'acord de donar el nom de Calassanç Duran a un carrer de la ciutat.
|
Historial toponímic
Calassanç Duran (1884), c. deGorki (6.1.1937)Calasanz Durán (27.5 .1939), calleCalassanç Duran (30.10.1985)
Isabel Vilà i Pujol (Calonge, 3 d'agost de 1843 - Sabadell, 23 de desembre de 1896). Mestra i sindicalista. Capdavantera del sindicalisme al nostre país, Isabel Vilà va desplegar les activitats polítiques i sindicals a Llagostera, on s'havia traslladat la seva família, cercant millors oportunitats laborals. Obrera i filla d'obrers de la indústria surera, va intervenir en la introducció de la 1a. Internacional i el 1873 era secretària de l'AIT, l'Associació Internacional de Treballadors. Les seves intervencions als mítings exigint la reducció de jornada laboral a cinc hores diàries per als menors de 13 anys van causar un gran impacte a Llagostera. El 1874, amb el cop d'estat del general Pavía i l'enderrocament de la Primera República, l'AIT i totes les societats obreres van ser declarades il·legals i van passar a la clandestinitat. Aleshores Vilà decidí exiliar-se a França. De tornada, el 1880, s'establí a Barcelona i va fer un gir radical a la seva vida. Es dedicà de ple a l'ensenyament, com a professora de francès, primer, i més endavant com a directora del col·legi franco-espanyol, per a nenes, que ella mateixa havia fundat. Dos anys més tard, el 1882, s'establí a Sabadell, instada pels republicans, perquè hi dirigís una escola per a nenes inspirada en els principis de la Institución Libre de Enseñanza. Però va durar poc, perquè la Vaga de les Set Setmanes de 1883, en reivindicació de la jornada de deu hores, va malmetre el projecte. Amb tot, Vilà continuà encara uns anys fent de mestra a Sabadell, on morí el 1896. |
Historial toponímic
Isabel Vilà (5.11.2004)
| Antoni Viladamor (Barcelona, segle XVI). Historiador, arxiver reial de la Corona catalanoaragonesa i administrador de la família Recassens. Per encàrrec de la cort va escriure la "Primera part de la història general de Catalunya", que comprèn des del diluvi fins a la invasió serraïna i dóna notícia dels vestigis romans coneguts a l'època, especiament de Barcelona i de Tarragona. Va morir abans de poder completar l'obra. |
Historial toponímic
Viladamor (1925), c. deVilademor (27.5.1939), calleViladamor (30.10.1985)
| Novel·la de Miguel de Cervantes Saavedra, apareguda a Madrid el 1605 amb el títol de "El ingeniosos hidalgo don Quijote de la Mancha", a la qual seguí una segona part editada el 1615, com la primera, pel llibreter Juan de la Cuesta. L'èxit de la primera part de la novel·la va ser immediat, es reedità el mateix any i aviat es traduí a l'anglès i al francès. L'obra sencera s'ha reeditat moltíssimes vegades i s'ha traduït a totes les llengües anomenades cultes. El Quixot, un arcaisme vivent, una constant desacomodació a la realitat que l'envolta, és una paròdia de les novel·les de cavalleries. Però enllà de la paròdia hi ha intencions superiors a la simple burla d'un gènere literari i al llarg dels anys ha suscitat diverses lectures més simbòliques i universalistes. |
Historial toponímic
Quixot (25.3.1987)
| Bernat de Margarit i de Peguera, dit el Vell ( 1395 - 1480). Senyor d'un llinatge gironí de cavallers i nobles d'origen burgès. Es casà amb la pubilla Francesca de Santfeliu-Vilaragut, senyora del castell d'Empordà, Ullastret, Monells i Sant Iscle, i fou veguer de Barcelona. Va participar en les corts de Barcelona (1446-48) i en les de Perpinyà (1449-50). Juntament amb altres membres de la família, protagonitzà la defecció de 1471, que decantà la Guerra Civil Catalana a favor de Joan II. |
Historial toponímic
Margarit (plànol de 1925), c. deMargarit (27.5.1939), calleMargarit (30.10.1985)