PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

El pantà de Sau es troba al municipi osonenc de Vilanova de Sau, que regula les aigües del Ter. Fou construït per la companyia Hidroelèctrica de Catalunya, SA a partir de 1949, aprofitant el congost del molí de Sau, on ara hi ha la resclosa. El poble de Sant Romà de Sau va desaparèixer sota les aigües i només el campanar n'emergeix en èpoques de baixa pluviositat. Altrament, l'església romànica de Sant Vicenç de Verders es va salvar de desaparèixer sota les aigües perquè fou traslladada pedra per pedra i reconstruïda al bosc de Can Deu de Sabadell.

El carrer de Sau es troba al barri de Torre-romeu, en una zona  amb noms d'estanys i pantans.




Historial toponímic

Sau (9.12.1965), calle
Sau (30.10.1985)

Pic del massís de la Maladeta, de 2.620 m d'altitud, situat a la capçalera de l'Éssera, molt a prop del refugi de la Renclusa, un dels punts de partida per a l'ascensió a l'Aneto, a la comarca de l'Alta Ribagorça. * * * El passatge de Paderna és al barri de la Plana del Pintor, en una zona de carrers amb noms de serralades i relleus muntanyosos.

Historial toponímic

Paderna (9.12.1965), pasaje
Paderna (30.10.1985)

El territori senyorial de Jonqueres, documentat des del 973, juntament amb el de Sobarber, documentat des del 963, i el de Togores, documentat des del 961, formaven la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, que al seu torn era una de les set parròquies que constituïen el terme de Terrassa.

Historial toponímic

Jonqueres (27.10.1960), pasaje
Jonqueres (30.10.1985)

Poema narratiu medieval, obra de Dante Alighieri (1265-1321), que recull tota l'experiència de la humanitat occidental acumulada fins al seu temps. És considerada una obra cabdal de la literatura universal, que ha resistit el pas del temps, els gustos i les modes de cada època. La gran traducció clàssica de la "Divina Comèdia" al català és la d'Andreu Febrer, del segle XV. Modernament, Josep M. de Sagarra la va traduir en vers rimat el 1935-36 i, recentment, el 2000, Joan Francesc Mira n'ha publicat una versió en vers lliure.

Historial toponímic

Divina Comèdia (25.3.1987)

Serralada d'uns 1.500 km que travessa la península italiana de nord-oest a sud-est i en forma la columna vertebral. El sector nord el formen els Apenins Ligurs, que rarament arriben als 2.000 m d'alçada i separen la Itàlia continental de la mar Ligur. Els Apenins Centrals o Toscans, més elevats, assoleixen els 2.914 m al Gran Sasso. Finalment, els Apenins Meridionals són més heterogenis i es divideixen en petits grups que inclouen els Monti del Matese i el Monte Miletto, cap, però, no supera els 2.050 m. Els Apenins són una de les serralades de plegament més joves del món, motiu pel qual mantenen encara una considerable activitat sísmica i volcànica, amb l'Stròmboli i el Vulcano a les illes Eòlies i el Vesuvi a Nàpols. * * * El carrer dels Apenins es troba situat a la Plana del Pintor, en una zona amb noms de serralades i relleus muntanyosos.

Historial toponímic

Apeninos (29.12.1955), calle
Apenins (30.10.1985)

És el sisè planeta del sistema solar per la seva proximitat al Sol, però és el segon atenent la massa, malgrat que té la densitat més baixa de tots els planetes. La propietat més característica de Saturn és que, vist per telescopi, presenta un sistema d'anells lluminosos que l'envolten i una estructura de bandes paral·leles a l'equador. Amb la nova generació de telescopis i les imatges enviades per la sonda Cassini, el nombre de satèl·lits de Saturn descoberts arriba a la seixantena. Conegut des de l'antiguitat, prengué el nom del déu romà Saturn.

Historial toponímic

Saturno (6.12.1956), calle
Saturn (30.10.1985)

Francesc Mutlló i Noguera (Sabadell, 7 de febrer de 1873 - 20 de novembre de 1936). Industrial.

Començà a treballar de jove amb el seu pare, que tenia una petita indústria dedicada a la fabricació de cintes de carda per al tèxtil. Continuà, amplià i modernitzà el negoci familiar i fins arribà a exportar bona part de la producció. Va ser regidor de l'Ajuntament de Sabadell i diputat provincial durant la dictadura de Primo de Rivera. El 1926 fou nomenat director del Banc de Sabadell, del qual va ser membre de la junta de govern des de 1923 fins que va morir el 1936.


Historial toponímic

Montllor (annexat amb la Creu Alta el 1904), calle
Paco Mutlló (1.12.1939), calle
Paco Mutlló (30.10.1985)

John Winston Lennon (Liverpool, 9 d'octubre de 1940 - Nova York, 8 de desembre de 1980). Músic, compositor i cantant britànic, fundador i component del grup The Beatles.

Fill d'un marí mercant, els seus pares es van divorciar quan tot just tenia cinc anys. Lennon va ser un nen rebel i un mal estudiant. A l'Escola de Belles Arts es va iniciar en les bandes musicals juvenils amb el conjunt anomenat The Quarrymen. El 1957 va conèixer Paul McCartney i, a través d'ell, Georges Harrison, que amb Pete Best de bateria formarien el 1959 la primera versió del grup aleshores anomenat The Silver Beatles a instàncies de Lennon. Amb l'entrada de Ringo Starr al lloc de Best el 1962 el grup s'anomenà definitivament The Beatles i aconseguí el primer èxit amb el single Love me Do. A partir d'aquí, la popularitat i els èxits discogràfics ja no es van aturar fins que es va dissoldre el grup el 1970. Amb Imagine començava la carrera en solitari que el portaria a Nova York. Als EUA va militar en la causa de la pau, contra la guerra del Vietnam i es va posicionar a favor de la no-violència, el feminisme i la llibertat sexual. Va morir assassinat a trets el 8 de desembre de 1980, davant el portal de casa.


Historial toponímic

John Lennon (25.3.1987)

Iniciat fora muralles, a la bifurcació dels camins de Caldes i de Manresa, amb la casa que hi van edificar els Tres Senyors de la vila, al final del segle XII.

Historial toponímic

Capsavila (segle XIV)
Vilanova (segles XV-XVI)
Manresa (segle XVI?)
Dins (segle XVII?)
Adentro (27.5.1939), arrabal de
Dins (30.10.1985)

Apel·les Mestres i Oñós (Barcelona, 29 d'octubre de 1854 - 19 de juliol de 1936). Dibuixant, escriptor i músic.

Estudià a Llotja i es dedicà professionalment al dibuix. Il·lustrà llibres i col·laborà en revistes i diaris com La Campana de Gràcia, L'Esquella de la Torratxa o La Publicitat. Bon coneixedor dels prerafaelites anglesos, se'l considera un precursor dels modernistes, sobre els quals exercí una certa influència. La concepció de l'art com a obra total el dugué al camp de la literatura i el 1875 publicà el primer llibre de poemes, Avant! El seguirien Microcosmos, Balades, Cançons íntimes, Odes serenes, Epigrames, etc. Va escriure també poemes narratius, que serien la base d'algunes obres dramàtiques: Margaridó, Gaziel i, el més ambiciós, Liliana. D'altra banda, va escriure quadres de costums, contes i llegendes populars. El 1901 s'inicià com a autor dramàtic amb La Rosons, musicada per Enric Morera. El seu és un teatre de filiació modernista amb alternança d'elements simbolistes i positivistes: La presentalla, La rondalla de l'amor, Liliana, Mascarada, Niu d'àligues... Mestres es dedicà també a la composició musical d'obres vocals. Dictava les melodies a músics professionals que li escrivien els acompanyaments per a piano. Moltes obres seves, líriques i dramàtiques, van ser musicades per Enric Granados, Amadeu Vives, Enric Morera o Josep Rodoreda.


Historial toponímic

Apel·les Mestres (30.10.1985)