2024
| Fèlix Sardà i Salvany (Sabadell, 21 de maig de 1841 - 2 de gener de 1916). Eclesiàstic apologista i escriptor. Acabada l'escolarització als Escolapis, ingressà al Seminari de Barcelona per cursar els estudis eclesiàstics. El 1864 es llicencià en Teologia a València i cantà la primera missa l'any següent, a Montserrat. Nomenat catedràtic del Seminari, aviat hagué d'abandonar la tasca docent per motius de salut i retornà a Sabadell, on va ser beneficiat de l'església parroquial de Sant Feliu. Escriptor d'una producció extensa, va fundar i dirigir durant 43 anys la Revista Popular, setmanari catòlic, i va publicar set volums de Propaganda católica (1883-1890). Però, sens dubte, la seva obra més controvertida va ser El liberalismo es pecado, màxim exponent del catolicisme conservador, que ha estat considerat el llibre més dur i bel·ligerant contra el pensament modern. El 1871 va fundar l'Acadèmia Catòlica, juntament amb Lluís Carreras i Mas. Va ser també el principal impulsor de l'Asil dels Avis Desemparats, per al qual va fer donació de la seva casa pairal, que es va inaugurar el 1905. El nom de Sardà i Salvany va ser donat durant la dictadura al carrer de la Rosa, denominació que, d'altra banda, s'havia mantingut viva i que va ser recuperada pel primer ajuntament democràtic. Més endavant, a mitjan anys vuitanta, el nom de Sardà i Salvany fou donat a una plaça sorgida de la reforma de l'Eix Macià.
|
Historial toponímic
Sardà i Salvany (30.10.1985)
| Comarca de Catalunya, situada al nord-est de la Depressió Central Catalana, que es troba emmarcada pel Prepirineu al nord, la Serralada Transversal al nord-est i la Serralada Prelitoral al sud, amb el Montseny com a punt culminant. La comarca és travessada pel Ter i els seus afluents i pel Congost al sud. El carrer d'Osona es troba al barri de Ca n'Oriac, en una zona amb noms de comarques catalanes. |
Historial toponímic
Osona (29.12.1955), calleOsona (30.10.1985)
Joaquín Costa y Martínez (Montsó, 14 de setembre de 1846 - Graus, 8 de febrer de 1911). Polític, economista i historiador aragonès, màxim representant del moviment vuitcentista espanyol conegut com a Regeneracionisme, moviment que reflexionava sobre les causes de la decadència d'Espanya com a nació i propugnava una sèrie de reformes polítiques, econòmiques i socials per a la regeneració del país. |
Historial toponímic
Costa (annexat el 1904 de St Pere de Terrassa), c.Costa (27.5.1939), calleJoaquín Costa (oct. 1960), calleJoaquín Costa (30.10.1985)
Diego de Almagro (Almagro, Ciudad Real, 1479 - Cusco, 1538). Militar castellà, conqueridor del Perú i de Xile. Arribà a Amèrica el 1514. Va treballar amb Vasco Núñez de Balboa i va prendre part en les incursions, fundacions i conquestes desenvolupades al golf de Panamà. Administrà els béns de Franciso de Pizarro. El 1533 va arribar al Perú i l'any 1537 va ocupar Cusco i empresonà Hernando i Gonzalo Pizarro, fet que va provocar un sagnant enfrontament entre almagristes i pizarristes, que es va acabar amb la victòria dels Pizarro en la batalla de les Salinas el 1538. Almagro fou fet presoner i el van executar al mes de juliol a la plaça Major de Cusco. |
Historial toponímic
Diego de Almagro (16.5.1968), calleDiego de Almagro (30.10.1985)
| Antoni Oller i Biosca (Terrassa, 13 de juny de 1805 - Sabadell, 25 de març de 1877). Músic i compositor. Acabats els estudis elementals de música a Terrassa, va ser admès a l'Escolania de Montserrat, on es va estar des de 1818 fins al 1822 estudiant amb Jacint Boada, organista i compositor. Sortint de Montserrat es dedicà a l'ensenyament i el 1823 va ser mestre de capella i organista a Santa Maria d'Igualada, i posteriorment primer fagot del Teatre Principal de Barcelona durant la temporada 1827-28 i de la reial capella de Madrid el 1828-29. Va ser també baix de capella i psalmista a la catedral de Toledo del 1829 al 1832, any que per oposició va aconseguir la plaça de baix cantant de la capella reial i, successivament, va ocupar càrrecs a la reial Cambra, al reial Seminari, a la reial Acadèmia de la Música. Però el 1836, conegudes les seves opinions polítiques desafectes a la monarquia, va ser desposseït de tots els càrrecs que depenien de la Cort. Es dedicà aleshores a la composició, gairebé exclusivament d'obres religioses, moltes de les quals es van popularitzar a les esglésies de Madrid. Retornat a Barcelona, entre 1854 i 1857 va estar-se a Montserrat com a mestre de l'Escolania; va ser el primer mestre seglar després de les exclaustracions produïdes com a conseqüència de les desamortitzacions. El 1859 entrava de mestre de capella a la parròquia de Sant Feliu de Sabadell i era nomenat director de l'Escola de Música; tot seguit, el 1860 va fundar l'escolania, que va posar sota l'advocació de la Mare de Déu de la Salut. Durant aquests anys es va dedicar intensament a la composició i la majoria de peces que interpretava l'escolania eren originals seves. En morir, va deixar moltes obres a l'arxiu de la parròquia de Sant Feliu, entre les quals una missa dedicada a la patrona de Sabadell. |
Historial toponímic
Antoni Oller (1925), c.Antonio Oller (27.5.1939), calleAntoni Oller (30.10.1985)
| Josep Sardà i Gavaldà (Sabadell, 1813? - 29 d'agost de 1881). Advocat i historiador. Estudià dret a la universitat de Barcelona i s'establí d'advocat a Sabadell. El 1858 va ser nomenat secretari de l'Ajuntament sabadellenc i cronista de la ciutat. Va escriure, juntament amb Agustí Rius i Borrell, professor de la primera Escola Superior, una Guía histórica, estadística y geográfica de Sabadell, publicada el 1867 per l'mpressor Torner. També va traduir del francès, amb Feliu Vilarrúbias, llibres de dret i jurisprudència, com Las leyes civiles en su orden natural, editat a Barcelona el 1861. |
Historial toponímic
Sardà (1884)Sardá (27.5.1939), calleSardà (30.10.1985)
Óscar Arnulfo Romero y Galdámez (Ciudad Barrios, El Salvador, 15 d'agost de 1917 - San Salvador, El Salvador, 24 de març de 1980). Arquebisbe de San Salvador significat per la defensa dels drets humans i per manifestar-se públicament solidari amb les víctimes de la violència política del seu país. Va morir assassinat el 24 de març de 1980 mentre deia missa a la capella de l'hospital de la Divina Providencia de San Salvador. |
Historial toponímic
Oscar Arnulfo Romero (30.10.1985)
Joaquim Sorolla i Bastida (València, 27 de febrer de 1863 - Cercedilla, 10 d'agost de 1923). Pintor valencià. Orfe als dos anys, el recollí un oncle serraller que li volgué ensenyar l'ofici. Als 16 anys, però, ingressà a l'Escola Superior de Belles Arts, estudis que compaginà amb la feina al taller del seu oncle. Pensionat a Roma el 1884 i després de residir una temporada a Assís, s'instal·là a Madrid el 1889 disposat a fer carrera. Però la descoberta del luminisme, en un viatge a París el 1894, el dugué a pintar a l'aire lliure, amb un gran domini de la llum, escenes de la vida quotidina i paisatges mediterranis. Extremament sensible a la llum i al color de la seva terra, es lliurà a l'ofici per damunt d'escoles i tendències. L'èxit internacional li arribà el 1909 en una magna exposició a la Hispanic Society of America, de Nova York, que agrupà més de 360 obres, i amb l'èxit li arribaren els encàrrecs i el reconeixement. |
Historial toponímic
Sorolla (plànol Can Rull 1926), calleJoaquim Sorolla (30.10.1985)
| Demòstenes (Atenes, 384 aC - Calaurea, 322 aC). Polític i orador de l'antiga Grècia. Considerat el millor orador d'Atenes i model universal d'oratòria. El carrer de Demòstenes és al barri de Via Alexandra, en una zona de vials amb noms d'escriptors clàssics grecs i llatins. |
Historial toponímic
Demóstenes (9.12.1965), calleDemòstenes (30.10.1985)
| Antoni Maura i Montaner (Ciutat de Mallorca, 2 de maig de 1853 - Madrid, 13 de desembre de 1925). Polític reformista i conservador. Va ser cap del govern conservador (1903-04 i 1907-09) i de diversos governs anomenats de concentració entre 1918 i 1922. El 1923 condemnà la Dictadura de Primo de Rivera i es pronuncià a favor d'una reforma constitucional. |
Historial toponímic
San Antonio (annexat de Barberà el 1959), calleAntonio Maura (18.2.1960), calleAntoni Maura (30.10.1985)