2024
| Oleguer (Barcelona, 1060 - 1137). Eclesiàstic. De família noble, el seu pare, Oleguer, era secretari de Ramon Berenguer I. Als 10 anys va entrar a la comunitat de canonges de la catedral de Barcelona, va ser canonge de Sant Adrià de Besòs i abat de Sant Ruf d'Avinyó. El 1115 fou proclamat bisbe de Barcelona, càrrec que confirmà el papa Pasqual II. Oleguer va ser el bisbe més influent sobre l'església llatina del seu temps, va participar en els concilis europeus de Narbona, Tolosa, Laterà i Clarmont, i anà a Terra Santa. El 1118 va ser nomenat arquebisbe de Tarragona, càrrec que exercí sense abandonar mai la direcció de la diòcesi de Barcelona. D'altra banda, va ser conseller de Ramon Berenguer III, sobretot per a la seva política ultrapirinenca. Oleguer va començar a ser venerat com a sant poc després de mort, tot i que no va ser fins al 1675 que Roma el va canonitzar. * * * El carrer de Sant Oleguer es va formar a mitjan segle XIX sobre el camí que anava a la masia de Sant Oleguer i des d'aquest camí el moviment de construcció avançà cap al que seria la Rambla, tal com també havia passat amb el camí de Sant Pau de Riu-sec a l'altra banda. Sant Pau i Sant Oleguer van ser els dos eixos d'expansió de la vila cap al sud. |
Historial toponímic
Rera el Vapor d'En Girabau (meitat del segle XIX)Sant Oleguer (1855)Mèxic (6.1.1937)San Olegario (27.5.1939), calleSant Oleguer (30.10.1985)
| Pere Oliver i Salt (Castellar del Vallès, 1798 ? - Sabadell, 27 de novembre de 1869). Gran propietari rural. Va ser alcalde de Sabadell des de l'1 de gener de 1852 fins a l'1 de gener de 1854 i un dels fundadors i primer president de la Caixa d'Estalvis de Sabadell, que va dirigir entre 1859 i 1869. Amb projecte de l'arquitecte Gabriel Batllevell, el 1862 va fer construir la casa dels porxos de la Rambla, de cinc arcades i tres plantes, coneguda aleshores com a Voltes de ca l'Oliver i avui com a Casal Pere Quart, per tal com Pere Oliver era el besavi de l'escriptor Joan Oliver, el poeta Pere Quart. |
Historial toponímic
innominat (annexat amb la Creu Alta el 1904)Oliver (1925), c.Oliver (27.5.1939), calleOliver (30.10.1985)
| Joan Clavell i Corominas (Sabadell, 31 de maig de 1913 - 1969). Mestre. El 1940, per iniciativa pròpia, va obrir una escola de primària al barri del Poblenou, on acudien els infants de les masies i els ravals de la rodalia. Iniciada en condicions molt precàries, amb l'ajuda de la família aconseguí un nou local per establir-hi l'escola, fins que l'Ajuntament se'n va fer càrrec. El record de Joan Clavell perdurà durant molts anys entre els exalumnes i els veïns del barri. |
Historial toponímic
Joan Clavell (25.10.1989)
Miquel Costa i Llobera (Pollença, 10 de març de 1854 - Ciutat de Mallorca, 16 d'octubre de 1922). Escriptor, traductor i eclesiàstic, considerat una de les figures cabdals de l'Escola Mallorquina. Començà a escriure molt influït pel Romanticisme tal com es manifestà el 1885 en el seu primer llibre Poesies. També és d'aquesta època el poema El pi de Formentor, que el donà a conèixer en els àmbits culturals de la Renaixença. Va reelaborar llegendes i costums mallorquins als reculls De l'agre de la terra i Tradicions i fantasies. I el 1902, amb el poema narratiu La deixa del geni, va guanyar l'Englantina als Jocs Florals de Barcelona. Aquest mateix any va ser nomenat Mestre en Gai Saber i membre de la Real Academia Española. Costa va anar evolucionant del Romanticisme inicial cap a uns models clàssics que l'aproparen al Noucentisme, en un procés que culminà en l'obra Horacianes, del 1906. Els darrers anys s'abocà a la tasca sacerdotal i, fruit d'un viatge a Terra Santa, són les Visions de Palestina. Com a traductor va versionar algunes composicions de Virgili, Dant, Petrarca, Victor Hugo i Lamartine. |
Historial toponímic
Costa y Llobera (29.12.1955), calleCosta i Llobera (30.10.1985)
| Ciutat i capital d'Holanda, tot i que mai no ha estat la seu del govern ni del parlament holandesos, que resideixen a l'Haia. Situada a la riba del riu Amstel, on construïren una petita resclosa -"dam" en holandès-, Amsterdam té l'origen al segle XII en un petit nucli de pescadors originaris de Frísia. Avui, la ciutat, edificada guanyant terrenys al mar, és la més gran del país amb 750.000 habitants i una àrea metropolitana d'un milió i mig. El centre històric data del segle XVII, època en què es van construir també els canals semicirculars al voltant del nucli primigeni i es van edificar nous carrers amb les típiques cases holandeses del Barroc. Actualment aquests canals marquen les diverses etapes de creixement de la ciutat i determinen el desenvolupament radial amb avingudes concèntriques al voltant del port. * * * El carrer d'Amsterdam es troba situat a Can Llong, barri en què els vials porten noms de ciutats europees. |
Historial toponímic
Amsterdam (24.9.1997)
| Sant Miquel arcàngel és, segons la tradició cristiana i jueva, el príncep dels àngels. Per als hebreus és el protector d'Israel i el patró de la sinagoga, mentre que els cristians el consideren el protector de l'Església Universal i el primer dels set arcàngels vencedor de Llucifer. Se'l representa amb una armadura de general romà, amenaçant amb una espasa o una llança el dimoni o un drac que té sotmès a terra. |
Historial toponímic
San Miguel (annexat el 1904 amb la Creu Alta), c.Josep Miquel (6.1.1937)San Miguel (27.5.1939), calleSant Miquel (30.10.1985)
| Ciutat de la Grècia antiga, al nord-oest del Peloponès, centre cultural, religiós i esportiu del món hel·lènic. Des del 776 aC, cada quatre anys, després de decretar una treva a totes les polis gregues, la ciutat acollia els Jocs Olímpics en què podien participar tots els homes de condició lliure, no culpables de cap crim ni afectats de cap maledicció religiosa. Si bé al principi es limitaven a una cursa de velocitat, que consistia a córrer la longitud d'un estadi, amb el temps s'hi van anar afegint diverses modalitats esportives. La trobada per als jocs constituïa alhora un intercanvi cultural, econòmic i polític. |
Historial toponímic
Olimpia (9.12.1965), plazaOlímpia (30.10.1985)
| Joan Brossa i Cuervo (Barcelona, 19 de gener de 1919 - 30 de desembre de 1998). Poeta i dramaturg avantguardista. Nascut al barri de Sant Gervasi, on el seu pare feia de gravador, en esclatar la Guerra Civil hagué d'abandonar els estudis i s'incorporà a l'exèrcit republicà, al front de Lleida, on va escriure els primers poemes. De retorn a Barcelona, treballà de gravador i de venedor de llibres prohibits, però aviat conegué J. V. Foix i Joan Miró, que van influir en la seva formació literària i plàstica i es dedicà plenament a la creació. Col·laborà en la revista Algol i va ser un dels fundadors de Dau al Set, amb Tàpies, Tharrats, Cuixart, Ponç i Arnau Puig. La seva poesia no començà a ser coneguda fins que publicà Poesia rasa (1970) i Poemes de seny i cabell (1977), els dos primers volums de la seva obra completa, recull de vint anys de poesia que oscil·lava entre el surrealisme i l'experimentació i el classicisme més rigorós. Des de 1944 es dedicà també al teatre, amb més de vuitanta peces i un centenar de ballets i performances. De fet, la seva obra engloba totes les facetes de l'art: el cinema, el teatre, la música, el cabaret, la màgia, el circ, els poemes objecte, la poesia visual, el cartellisme, l'escultura... Brossa va morir el 30 de desembre de 1998 com a conseqüència d'un accident domèstic, quan era a punt de fer vuitanta anys i es preparaven una sèrie d'actes i una antologia poètica en commemoració de l'aniversari. |
Historial toponímic
Joan Brossa (23.2.2000)
Joan Costajussà i Deu (Sabadell, 22 de maig de 1883 - Gènova, 23 de febrer de 1938). Periodista i escriptor que firmava Costa i Deu. Va ser director del Diari de Sabadell, del setmanari Catalunya, portaveu de la Lliga Regionalista, en què militava, i corresponsal i després redactor en cap de La Veu de Catalunya. Va fundar i dirigir la Biblioteca Sabadellenca i els Annals del Periodisme, va ser portaveu de l'Associació de Periodistes, de la qual fou president el 1933. El 1936 s'exilià a Gènova, on va morir el febrer de 1938. Instat per Francesc Cambó, anà publicant setmanalment unes memòries a La Veu de Catalunya, que restaren interrompudes amb l'esclat de la Guerra Civil. |
Historial toponímic
Costa y Deu (1973), calleCosta i Deu (30.10.1985)
| Relació d'afecte entre persones, independent dels lligams de parentiu i de l'amor. Forma part del conjunt de carrers de la primera promoció d'habitatges de la Concòrdia, construïts per la Caixa de Sabadell el 1956. Els vials de la nova urbanització porten noms de qualitats i virtuts. |
Historial toponímic
Amistat (30.10.1985)