2024
| Arbre caducifoli de la família de les salicàcies (Salix alba), d'escorça grisa, fulles lanceolades, verdoses per sobre i blanquinoses per sota, i fruits capsulars. El carrer dels Salzes es troba situat a Can Deu, en una zona de places i carrers amb noms d'arbres. |
Historial toponímic
Salzes / Los Sauces (8.10.1970)Salzes (30.10.1985)
| Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny de 1946 - 10 de novembre de 1991). Novel·lista i periodista. Llicenciada en Filosofia i Lletres, va residir a Anglaterra, on va ser lectora de llengua espanyola a la Universitat de Bristol. A Barcelona treballà en el món editorial i guanyà els primers premis literaris. El 1970 obtingué el Víctor Català amb el recull de narracions Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen, que li obrí les portes de l'edició comercial. I així el 1972 publicava la primera novel·la, Ramona, adéu. El 1976 va guanyar el Premi Sant Jordi amb El temps de les cireres, a la qual seguiran les novel·les L'hora violeta (1980), L'òpera quotidiana (1982) i La veu melodiosa (1987). És autora també de remarcables assaigs històrics com Els catalans als camps nazis (1977), Premi de la Crítica Serra d'Or, aportació imprescindible per conèixer la història de la deportació catalana als camps d'extermini, i L'agulla daurada (1985), reportatge sobre el setge de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial. Com a periodista, cal remarcar la sèrie d'entrevistes televisives i les publicades a Serra d'Or, recollides en volum a Personatges (1 i 2) i Retrats paral·lels (1, 2 i 3), i el recull, aparegut ja pòstumament, de les seves col·laboracions al diari Avui: Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991, articles que escrivia diàriament, fins a l'últim dia, que va ser ingressada a l'hospital afectada d'una malaltia irreversible. |
Historial toponímic
Montserrat Roig (25.10.1995)
| Antic castell del municipi de Sentmenat, avui totalment en ruïnes, situat més amunt de la masia de Guanta o Castellet de Baix. És documentat des del 1012 i, per tant, és anterior al castell de Sentmenat. El nom de Guanta sembla originat en Gonter, nom personal que data del segle X. El castell formava part de la xarxa de castells i torres de vigilància cristians per defensar-se de les ràtzies de les tropes musulmanes situades enllà del Llobregat. Molt a prop del castell hi ha la imponent Casa de Guanta, anterior al segle XV, construïda damunt d'una penya aprofitant les parets d'una masia més antiga. |
Historial toponímic
Guanta (29.12.1955), pasajeGuanta (30.10.1985)
| Clemència Isaura (Tolosa, segle XV). Dama tolosana a qui s'atribueix la fundació dels Jocs Florals. Diu la llegenda que Clemència Isaura era l'amant d'un trobador anomenat Raül. Quan aquest va morir a la guerra del comtat d'Artois, Clemència dedicà bona part de la seva fortuna a la recuperació dels Jocs Florals. Jacint Verdaguer la recordava a l' "Oda a Barcelona" : "Clemència Isaura encara de roses i englantines / fa cada primavera present als Trobadors." |
Historial toponímic
Clemència Isaura (1925), c. deClemencia Isaura (27.5.1939), calleClemència Isaura (30.10.1985)
| Municipi de la Noguera, que comprèn la major part de la vall d'Àger i la capçalera del Farfanya. La vila es troba escalonada en un turó coronat pel conjunt monumental de Sant Pere d'Àger, format pel recinte emmurallat, pel castell erigit per Arnau Mir de Tor i per la col·legiata i les dependències del monestir canonical. Al castell hi ha indicis d'estructures precristianes anteriors a la reconquesta de la vall per Arnau Mir de Tost, que sembla que també va ser el fundador de l'antiga canònica. De la basílica del segle XII només en queden els tres absis, part de les criptes, restes de pintures murals i una part del claustre gòtic. Sant Pere d'Àger havia estat el centre polític i religiós de bona part del comtat d'Urgell des del segle XI. * * * El carrer d'Àger es troba situat al barri de la Roureda, en una zona amb noms de municipis catalans pirinencs. |
Historial toponímic
Àger (30.10.1985)
| Ciutat d'Àustria, capital del land homònim, a la vora del riu Salzach. A la riba esquerra hi ha la ciutat antiga, als peus del turó de Mönchsberg, que acull el castell de Hohensalzburg, del segle XI. La ciutat nova, a l'altra banda de riu, va créixer en el període d'entreguerres i actualment és un centre comercial i cultural, lligat sobretot a la música i als festivals de Salzburg, que es van iniciar el 1877 en record de Mozart, fill il·lustre de la ciutat. * * * El carrer de Salzburg es troba al barri de Can Llong, en què les places i els carrers estan dedicats a ciutats europees. |
Historial toponímic
Salzburg (24.9.1997)
| Massís muntanyós situat entre els Bages, Anoia i el Baix Llobregat. |
Historial toponímic
Montserrat (2n quart del segle XIX), c. deVirgen de Montserrat (24.11.1939), calleMontserrat (30.10.1985)
| Riu de la Península Ibèrica, col·lector de les aigües de la Mancha i de tot el gran vessant limitat pels Montes de Toledo i per Sierra Morena. Neix a les llacunes de Ruidera, passa per Mèrida i Badajoz, i al llarg del curs baix fa de frontera entre Espanya i Portugal. Desemboca a l'Atlàntic per Ayamonte. |
Historial toponímic
Guadiana (24.11.1955), calleGuadiana (30.10.1985)
| Flors de la clavellina, planta de diferents espècies del gènere Dianthus, molt apreciades per la seva vistositat. * * * El carrer dels Clavells es troba al Torrent del Capellà, en una zona de vials amb noms de plantes i flors. |
Historial toponímic
Claveles (27.5.1970), calleClavells (30.10.1985)
Josep Cirera i Sampere (Sabadell, 30 de desembre de 1848 - 23 de novembre de 1912). Advocat, banquer i polític. Es llicencià i doctorà en Dret per la Universitat de Barcelona. Va ser un dels fundadors del Banc de Sabadell, del qual fou secretari i director, i cofundador i degà del Col·legi d'Advocats sabadellenc. Entre altres càrrecs, va ser jutge municipal, regidor de l'Ajuntament de Sabadell i diputat a Corts. També va presidir la Caixa d'Estalvis de Sabadell i l'empresa La Energía; va ser secretari de la Mina d'Aigües de Sabadell, membre de la Junta Administrativa de la Casa de Caritat i caporal del Sometent. L'any 1901 va cedir gratuïtament a la ciutat els terrenys per a la construcció de l'Hospital del Taulí. L'obra va ser encarregada a l'arquitecte Enric Fatjó i les despeses de construcció van ser sufragades amb la venda de l'herència deixada pel canonge Joncar a l'hospital sabadellenc. El 1901 es va posar la primera pedra de l'edifici i les obres es van acabar el 1903. El 20 de gener de 1914, l'ajuntament presidit per l'alcalde Silvestre Romeu va acordar donar el nom d'Advocat Cirera al que fins aleshores era conegut com a carrer del Safareig Vell. |
Historial toponímic
EstricadorsSafareig (1599)Safareig Vell (2n quart del segle XIX)Advocat Cirera (20.1.1914)Primer de Maig (6.1.1937)Abogado Cirera (27.5.1939), calleAdvocat Cirera (30.10.1985)