PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Josep Miquel Serra i Ferrer (Petra, Mallorca, 1713 - Monterrey, Califòrnia, 1784). Missioner mallorquí que en professar prengué el nom de Juníper o Ginebró.

Fundador de les missions franciscanes de l'Alta Califòrnia. Creà nou missions estables que esdevingueren nuclis de ciutats, entre altres, San Diego i San Francisco.




Historial toponímic

Ramón Llull (annexat de Barberà el 1959), calle
Fray Junípero Serra (18.2.1960), calle
Fra Juníper Serra (30.10.1985)

Canadà és un estat d'Amèrica del Nord, situat a l'extrem septentrional del continent. És fronterer amb els Estats Unis al sud i a l'est, per Alaska, i té molt properes al nord-est l'illa de Grenlàndia (de sobirania danesa) i a l'est Saint Pierre i Miquelon (possessió francesa). La capital administrativa és Ottawa, seu del Parlament, però hi ha altres ciutats demogràficament i econòmicament més importants com Toronto, Mont-real o Vancouver. Les terres del Canadà han estat habitades per tribus ameríndies des de fa ben bé 10.000 anys. Els víkings van ser els primers europeus que van arribar a les costes canadenques pels volts de l'any 1000, com es demostra a l'assentament de L'Anse aux Meadows. Però no és fins a l'inici del segle XV que britànics i francesos es van disputar la colonització del territori. La colònia francesa del Canadà, Nova França, es va establir al llarg del riu St. Llorenç i a les costes del nord dels Gran Llacs. Després, sota domini britànic es va dividir en dues colònies que s'unificaren el 1841 com a Província Britànica del Canadà. Amb les guerres colonials dels segles XVII i XVIII, França va anar perdent terreny fins que pel Tractat de París del 1763, tot el territori canadenc es convertia en colònia britànica. * * * El carrer del Canadà es troba al barri dels Merinals, en una zona en què predominen les vies urbanes amb noms de països americans.

Historial toponímic

Canadá (10.10.1958), calle
Canadà (30.10.1985)

Bagatge de coneixements, llengües, formes de vida i tradicions dels pobles i les nacions.

Historial toponímic

Cultures (18.6.2004)

Flor boscana de la família de les violàcies, de color blau lilós i molt aromàtica. El carrer de les Violetes es troba al barri del Torrent del Capellà, zona de vials amb noms de plantes i flors.

Historial toponímic

Las Violetas (27.5.1970), calle
Violetes (30.10.1985)

Ramon Jové i Brufau (Sabadell, 7 de juny de 1897 - Barcelona, 19 de juliol de 1936). Metal·lúrgic, militant de la CNT i més endavant de la UGT.

Els anys de la dictadura de Primo de Rivera formà part del Comitè Nacional de la CNT i fou empresonat durant la vaga general de 1930. Més tard, amb la reorganització dels socialistes que incorporaren antics membres de la CNT, Jové entrà a la Unió Socialista de Catalunya i n'arribà a ser un dels dirigents. El 1929 havia estat cofundador de les Edicions La Fona, l'editorial sabadellenca en què va publicar L'ideal obrer, la democràcia i l'anarquisme. Va col·laborar també en el setmanari El Federal i en Justícia social. Jové va ser una de les primeres víctimes de la Guerra Civil, ja que morí el 19 de juliol de 1936 a la plaça de Catalunya de Barcelona, quan s'enfrontava als sediciosos aixecats contra la República.


Historial toponímic

Cid Campeador (24.11.1955), calle
Ramon Jové (30.10.1985)

Marie Curie (Varsòvia, 7 de novembre de 1867 - Sallanches, Alta Savoia, 4 de juliol de 1934). Nom amb què és coneguda Marya Sklodowska, física i química francesa d'origen polonès.

El 1895 es casà amb Pierre Curie, de qui prengué el cognom i amb qui compartí investigacions que els van portar al descobriment de la radioactivitat del tori, el 1897, i més endavant a l'aïllament del radi i el poloni. El 1906, en morir el seu marit, Marie Curie va ocupar la seva càtedra a la Sorbona; era la primera dona de l'estat francès que accedia a una plaça semblant. El 1903 compartí el Premi Nobel de Física amb Pierre Curie i Henri Becquerel, pel descobriment de la radioactivitat, i el 1911 rebé el Nobel de Química per l'aïllament del radi pur. La contribució de Marie Curie a la física moderna ha estat determinant, però també ho han estat els camins que ha deixat oberts per a nous descobriments.


Historial toponímic

Marie Curie (28.4.1999)

Jeroni Batlle i Torrella (Matadepera, 1589 - la Seu d'Urgell, 1629). Monjo agustí matadeperenc, doctor en teologia i afamat predicador.

Va ser rector del Col·legi de Sant Guillem de Barcelona, vicari provincial del Principat de Catalunya, prior del convent dels agustins de Lleida i lector d'escriptura de la Catedral d'Urgell.


Historial toponímic

Fray Batlle (annexat el 1904 amb la Creu Alta), c.
Salmerón (6.1.1937)
Fray Batlle (27.5.1939), calle
Fra Batlle (30.10.1985)

Ramón de Campoamor y Campoosorio (Navía, 24 de setembre de 1817 - Madrid, 11 de febrer de 1901). Poeta asturià postromàntic i polític moderat. Va ser governador de València, diputat a Corts i membre de l'Academia Española.

El barri de Campoamor va néixer a final dels anys 40 en terres de can Font del Pla, allunyat del nucli urbà i completament desconnectat de la ciutat. Els primers pisos es van construir entre els actuals carrers de Campoamor, Goya, Lluís Creus i el passeig d'Espronceda. Més endavant, al mateix carrer de Campoamor es va construir el grup Sant Pau, un total de quatre-cents seixanta-tres pisos repartits en vint-i-cinc blocs.


Historial toponímic

Campoamor (1925), c. de
Campoamor (27.5.1939), calle
Campoamor (30.10.1985)

Maria Vinyes i Mayola (Banyoles, 21 de febrer de 1902 - Sabadell, 1 de novembre de 1989). Professora.

Després de fer els estudis primaris a Banyoles, estudià a l'Escola de Magisteri de Barcelona i el 1923 va venir a viure a Sabadell. Va ser una de les primeres professores de català -tenia el carnet núm. 3 firmat per Pompeu Fabra- i funcionària municipal. Durant la República va ser secretària del Laboratori Psicotècnic Municipal, professora de l'Escola d'Infermeres de la Generalitat i secretària del Servei d'Orientació Professional de l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis. En acabar la Guerra Civil fou depurada del seu càrrec municipal "per delictes politicosocials i d'opinió". Quaranta anys després, va ser rehabilitada pel primer ajuntament democràtic, el 1979.




Historial toponímic

Maria Vinyes (23.7.2004)

Passatge d'accés a l'EP de Can Puiggener, que es va construir sobre els terrenys d'una antiga vinya.

Historial toponímic

Viña (1955), pasaje de la
Vinya (30.10.1985)