PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Rafael Casanova i Comes (Moià, 1660? - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743), darrer conseller en cap de la ciutat de Barcelona (1713-14).

Estudià dret a Barcelona, on exercí d'advocat fins que va esclatar la Guerra de Successió i va ser proclamat conseller terç de la ciutat. Tot seguit el mateix arxiduc Carles el nomenà ciutadà honrat i va intervenir en les sessions de la Junta de Braços que havia de decidir entre sotmetre's als Borbons o continuar la resistència. El 1713 va ser designat conseller en cap, màxima autoritat ciutadana, càrrec que comportava el grau de coronel de la milícia dels gremis o coronela, i el 1714 va dirigir la resistència contra les tropes hispanofranceses que assetjaven la ciutat, fins que l'11 de setembre va ser ferit prop del Portal Nou quan organitzava el contraatac amb diverses companyies de la milícia. Aleshores, hospitalitzat al col·legi de la Mercè, es veié forçat a firmar la capitulació. Amagat durant un temps, el 1719 aprofità una amnistia per reaparèixer en públic i va tornar a exercir d'advocat.


Historial toponímic

Ferran Alsina (plànol 1925), pg. de
F. Alsina (27.5.1939), paseo de
Ferrán Alsina, paseo
Rafael Casanova (21.12.1984)

Maria Antònia Salvà i Ripoll (Ciutat de Mallorca, 4 de novembre de 1869 - Llucmajor, 29 de gener de 1958).  Poetessa i traductora.

Formada en els ambients literaris de la Renaixença mallorquina, sota el mestratge de Costa i Llobera, es donà a conèixer amb poemes de temàtica rural, amb el rerefons de les cançons i les cobles populars. Aviat connectà amb la generació de poetes joves, i Josep Carner la donà a conèixer a Barcelona. Entre els seus poemes destaquen els d'Espigues en flor (1926), amb pròleg de Josep Carner, El retorn (1934), Cel d'horabaixa (1948) i Lluneta de pagès (1952). La seva poesia evolucionà de la contemplació de la natura a una interiorització evocadora dels sentiments. Destacà també com a traductora, amb versions de Frederic Mistral, Francis Jammes, Manzoni o Petrarca.


Historial toponímic

Antonia Salvá (16.7.1958), calle
Maria Antònia Salvà (30.10.1985)

Es formà durant el segle XVII, tot i que a la centúria anterior ja s'havien començat a donar terres per edificar-hi a la banda de ponent. El nou raval tancava amb el que es deia portal d'en Vidal, unes cases abans de l'actual carrer de la Salut.

Historial toponímic

Fora (segles XVI-XVII)
Afuera (27.5.1939), arrabal de
Fora (30.10.1985)

Llinatge de la noblesa barcelonina. Van venir a Sabadell al segle XV, quan es van emparentar amb els Rosseta. Posseïen el dret sobre l'Escrivania pública, de manera que cap altre notari no podia treballar a la vila. Els Calders van ser propietaris de molts casals al Raval i al carrer Nou.

Historial toponímic

Calders (1925?), c. de
Calders (27.5.1939), calle
Calders (30.10.1985)

Josep Sol i Padrís (Barcelona, 1816 - Sants, 1855). Advocat, industrial i polític. [ v/. Carrer de Sol i Padrís]

Historial toponímic

Sol i Padrís (5.11.2004)

Antoni Viladomat i Manald (Barcelona, 20 de març de 1678 - 22 de gener de  1755). Pintor, un dels màxims representants del Barroc català.

Bona part de la seva producció pictòrica s'ha perdut, però se'n conserva una mostra significativa al Museu Nacional d'Art de Catalunya, que recull els quadres de les Quatre estacions i la sèrie dedicada a la Vida de Sant Francesc d'Assís, que decoraven el claustre de l'antic convent de franciscans de Barcelona. La pintura religiosa de Viladomat és d'una gran sobrietat i d'un sentimentalisme contingut, malgrat les exageracions tan freqüents en el barroquisme de la seva època.




Historial toponímic

Viladomat (últim quart del segle XIX)
Viladomat (27.5.1939), calle
Viladomat (30.10.1985)

Rafael, nom amb què és conegut a Catalunya el pintor i arquitecte italià del Renaixement Raffaello Sanzio (Urbino, 6 d'abril de 1438 - Roma, 6 d'abril de 1520).

Rebé la primera formació a la cort d'Urbino i cap al 1500 va ser ajudant de Il Perugino. A Florència estudià l'obra de Leonardo da Vinci i de Miquel Àngel, que va deixar una profunda empremta en la seva pintura. Cridat pel papa Juli II, anà a Roma el 1508, on va rebre l'encàrrec de decorar les Estances Vaticanes i succeí Bramante com a arquitecte de la basílica de Sant Pere del Vaticà. Aquests anys a Roma pintà una sèrie de teles que representen la culminació de l'universalisme històric romà i la consolidació del manierisme, formulat a la transfiguració (1518-20, Pinacoteca Vaticana) que, tot i restar inacabada, marcà l'art italià i europeu posterior.




Historial toponímic

Rafael (29.12.1955), calle
Rafael (30.10.1985)

Marià Aguiló i Fuster (Ciutat de Mallorca, 16 de maig de 1825 - Barcelona, 6 de juny de 1897). Filòleg, arxiver, bibliògraf i poeta romàntic.

Va estudiar dret a Barcelona, carrera que mai no exercí. Va treballar a la Biblioteca Provincial de Barcelona i entrà a formar part del cos d'arxivers. Va ser bibliotecari de la universitat de València, anys en què treballà en la Bibliografia catalana, i més endavant de la Biblioteca universitària de Barcelona, de la qual arribà a ser director.

Va viatjar per tot el país recollint manuscrits, cançons, adagis, rondalles, paraules i objectes d'art. Una part del material folklòric fou editat al Romancer popular de la terra catalana (1893) i el lingüístic va ser recollit als 8 volums del Diccionari Aguiló (1915-1934). Va exercir una gran influència al moviment de la Renaixença, tant a Catalunya, com a Mallorca i al País Valencià.


Historial toponímic

Marià Aguiló (plànol de 1925), c. de
Mariano Aguiló (27.5.1939), calle
Marià Aguiló (30.10.1985)

L'any 1829, Joaquim Mornau d'Amat va fer donació a l'Ajuntament d'un terreny situat a les Planes d'en Macià, amb la condició que hi bastís un safareig i una font. De primer es construí la font al carrer en formació que encara no tenia nom, i per això se'n digué carrer de la Font Nova.

Historial toponímic

Font Nova (1830)
General Milans del Bosch (20.1.1928), calle del
Font Nova (14.3.1930), c. de la
Fuente Nueva (27.5.1939), calle
Font Nova (30.10.1985)

Pedro Calderón de la Barca (Madrid, 17 de gener de 1600 - 25 de maig de 1681). Escriptor castellà del Barroc.

La seva obra comprèn tots els gèneres dramàtics, comèdies, drames, sarsueles, entremesos i, sobretot, una vuitantena d'actes sacramentals, gènere en què és el màxim especialista: La vida es sueño, El gran teatro del mundo, El gran mercado del mundo, La cena del rey Baltasar, El divino Orfeo, La nave del mercader... La gran novetat del seu teatre són les obres filosòfiques, que plantegen el desengany existencial del Barroc.

El carrer de Calderón s'inicià aproximadament a la cruïlla del camí que roda vila i el camí de Terrassa, que era coneguda com a Creu de la Mà.


Historial toponímic

Calderón (3r quart del segle XIX ?), c. de
Rafael Campalans (6.1.1937)
Calderón (27.5.1939), calle
Calderón (30.10.1985)