PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Municipi del Baix Llobregat, al límit del Garraf i de l'Alt Penedès. És un territori muntanyós ocupat en bona part per bosc de pi i amb predomini dels conreus de secà: vinya, olivera i cereals. Les activitats industrials, centrades en el ciment, el tèxtil i la indústria alimentària, havien anat creixent els darrers anys fins que el municipi ha sofert una espectacular expansió com a zona residencial per la proximitat a Barcelona i l'encariment de l'habitatge a la capital.

Historial toponímic

Vallirana (juliol 1959), calle
Vallirana (30.10.1985)

Contemplació de les necessitats futures i reserva per a cobrir-les. Carrer de la primera promoció d'habitatges del barri de la Concòrdia, projectada el 1954 pels arquitectes S. Casulleras, G. Bracons i J. Vila, i executada per la Caixa d'Estalvis de Sabadell. Tots els carrers de la nova urbanització portaven noms de virtuts i de colors.

Historial toponímic

Previsión (29.12.1955), calle
Previsió (30.10.1985)

El carrer Major s'inicià a mitjan segle XVIII sobre el camí de Manresa, quan hi començaren a edificar les primeres cases del que seria poble de la Creu Alta. I el que era camí ral, aviat prengué el nom de carrer de Manresa. Cap al tombant de segle, quan el trànsit de traginers i caminants va anar minvant amb les modernes carreteres i el ferrocarril, la gent anà perdent el record del camí originari i l'anomenà carrer Major, tot i que oficialment encara constava com a carrer de Manresa. Amb l'annexió de la Creu Alta a Sabadell, l'ajuntament, per evitar duplicitats de noms entre els dos nuclis urbans, va acabar adoptant per a la Creu Alta el nom que ja era viu al carrer.

Historial toponímic

Manresa (annexat el 1904 amb la Creu Alta) c. de
Mayor (14.4.1910), calle
Major (193?)
Mayor (27.5.1939), calle
Major (30.10.1985)

Ferran Llàcer i Carrera (Sabadell, 4 de desembre de 1893 - 5 de novembre de 1930). Precursor de l'aviació esportiva.

Treballà de molt jove en la indústria tèxtil propietat del seu pare i es dedicà professionalment a la comercialització de llanes. Però on realment va destacar va ser en l'aviació esportiva, de la qual fou un veritable precursor. El 1923 formà part de les primeres organitzacions aeronàutiques constituïdes a Barcelona, l'Aeri Club de Catalunya, i el mateix any, juntament amb Josep Canudas i altres amants de l'aviació, va fundar la Penya de l'Aire que es convertiria en Lliga Aeronàutica de Catalunya. Col·laborà en el Diari de Sabadell amb articles divulgatius de l'aviació i treballà per aconseguir els terrenys que servirien per a la construcció del primer aeròdrom sabadellenc. El 4 d'abril de 1925, Ferran Llàcer, acompanyat de Josep Canudes, pioner de l'aviació catalana, estrenà el camp d'aviació de Ca n'Oriac, aterrant-hi amb un biplà Aviatik. Aquests vols es van anar repetint, en una ocasió amb el fotògraf J. Gaspar, que va fer un dels primers jocs de fotografia aèria sobre la nostra ciutat.

El desembre de 1970, l'ajuntament presidit per J Burrull, va acordar donar el nom de Ferran Llàcer a un passatge obert sobre el que havia estat el camp de futbol de la Creu Alta.


Historial toponímic

F. Llácer (desembre 1970), pasaje
Ferran Llàcer (30.10.1985)

Domènec Borràs i Girbau (Barberà del Vallès, 16 de desembre de 1824 - Sabadell, 29 de gener de 1885). Teixidor.

Borràs va ser vicepresident de la Junta Directiva de la Societat d'Invalidesa i Foment de la Indústria de Sabadell. El 1882 va fer que la Societat d'Invalidesa construís un rengle de cases per a obrers al carrer de Rifós de la Creu Alta. L'any 1885, en morir Domènec Borràs, l'Ajuntament de Sant Pere de Terrassa canvià el nom del carrer de Rifós per carrer de Borràs.


Historial toponímic

Rifós (1882), c. de
Domingo Borrás (1885), c. de
Domingo Borrás (27.5.1939), calle
Borràs (30.10.1985)

La República d'Estònia és un estat de l'Europa del Nord, a la riba de la mar Bàltica, fronterera amb Rússia i Letònia. La capital és Tallin, separada d'Hèlsinki per l'estret golf de Finlàndia. La llengua oficial és l'estonià, llengua ugrofinesa de la família uraliana i també es parlen altres llengües nadiues ugrofineses molt minoritàries. Un 25% de la població és russoparlant i en total no arriben al 5% els parlants d'altres llengües com l'ucraïnès, el bielorús i el finès. Estònia, antiga república soviètica, el 1991 va recuperar la seva independència de Rússia i el 2004 va entrar a formar part de l'OTAN i de la Unió Europea. * * * El carrer d'Estònia és al barri de Can Gambús, on els vials porten noms d'estats de la Unió Europea.

Historial toponímic

Estònia (15.9.2006)

Comarca de Catalunya, a la regió de Perpinyà, amb capital a Ceret, limitada al nord pel Conflent i el Rosselló, a l'est per la Mediterrània, al sud per l'Alt Empordà i la Garrotxa i al sud-oest pel Ripollès. Tot el Vallespir és vertebrat pel riu Tec, que el travessa de ponent a llevant, i és dominat al nord pel massís del Canigó. Històricament el Vallespir va ser un "pagus" lligat al comtat del Rosselló des que es va crear, tret d'un període de gairebé dos segles, del 990 al 1172, en què com a vescomtat s'incorporà al comtat de Besalú. El carrer del Vallespir es troba al barri de Ca n'Oriac, en una zona amb noms de comarques catalanes.

Historial toponímic

Vallespir (29.12.1955), calle
Vallespir (30.10.1985)

Municipi d'Osona, que s'estén a l'altiplà de la subcomarca del Lluçanès. Carretera de Prats de Lluçanès era el nom oficial de la nova via de tercer ordre que havia d'unir Sabadell amb la Creu de Marganell, punt on empalmaria amb la carretera de Manresa a Vic. Iniciades les obres, el 1863 la nova via entrava al terme de Jonqueres i a la primeria de 1865 s'inaugurava el trajecte fins a Castellar. Encara van haver de passar uns quants anys perquè arribés a la Creu de Marganell i entronqués amb la de Manresa a Vic, de manera que fins el 1899 no es va establir contacte entre Sabadell i Prats de Lluçanès.

Historial toponímic

Sabadell a Prats de Lluçanès (1863)
Castellar, carretera de
Prats (27.10.1960), carretera de
Prats de Lluçanès (30.10.1985)

Arbre de la família de les magnoliàcies, de fulles sempre verdes, coriàcies, ovals o lanceolades i flors grosses, oloroses, de pètals gruixuts i blancs. Es cultiva en jardineria com a planta ornamental. El carrer de les Magnòlies es troba situat al Torrent del Capellà, en una zona de vials amb noms de plantes i flors.

Historial toponímic

Las Magnolias (27.5.1970), calle
Magnòlies (30.10.1985)

Ferran Casablancas i Planell (Sabadell, 28 d'octubre de 1874 - Barcelona, 21 d'octubre de 1960). Industrial tèxtil i inventor.

Va idear una màquina de filar basada en el mètode dels grans estiratges, que van adoptar la majoria de fàbriques de tot el món. Va ser president del Banc de Sabadell i vicepresident de la Companyia d'Aigües. Fomentà la creació de la Mútua Sabadellenca d'Accidents de Treball i Malalties i el Museu de Sabadell. També va ser membre d'honor del Textile Institute de Manchester i membre d'honor de la Fundació Bosch i Cardellach.

El carrer de Ferran Casablancas es va formar a l'inici dels anys 50 del segle XIX com a carrer d'Aymerich, però molt aviat fou conegut com a carrer de Mina, el militar liberal de la Guerra del Francès.


Historial toponímic

Aymerich (meitat segle XIX)
Mina (1.9.1855)
Mina (nom popular)
Ferran Casablancas (1933)
Mina (27.5.1939), calle
Fernando Casablancas, calle
Ferran Casablancas (30.10.1985)