PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Arbre de la família de les ulmàcies (Celtis australis), de fulles asimètriques lanceolades, fruits negres comestibles i flors blanquinoses. * * * La plaça dels Lledoners es troba situada a Can Deu, barri en què els carrers porten noms d'arbres i arbusts.

Historial toponímic

Lledoners / Almezos (8.10.1970)
Lledoners (30.10.1985)

Enric Morera i Viura (Barcelona, 22 de maig de 1865 - 12 de març de 1942). Músic, compositor i pedagog.

Va escriure òperes, música escènica, obres simfòniques, corals, concerts i una Missa de rèquiem, però sobretot és conegut per les sardanes corals, com La santa espina (amb lletra d'Àngel Guimerà), Les fulles seques, La sardana de les monges i L'Empordà (amb lletra de Joan Maragall). La seva obra s'adscriu a l'estètica neoromàntica al nacionalisme musical català.

Compositor prolífic, va escriure mig centenar de partitures per a l'escena, nombroses obres simfòniques i poemes corals, com també 56 sardanes per a cobla i un nombre més reduït, però d'un caràcter encara més personal, per a cor.


Historial toponímic

Enric Morera (30.10.1985)

Ciutat i capital de Catalunya.

Historial toponímic

Barcelona (1925), pl. de
Barcelona (27.5.1939), plaza de
Barcelona (30.10.1985)

En aquest indret hi va haver un conjunt industrial conegut tradicionalment amb el nom de la Farinera. Es tracta del primer vapor fariner de Sabadell i estava molt ben situat: ben a la vora de l'estació de tren i prop del riu Ripoll, on hi havia els antics molins fariners hidràulics.

L'any 1877, es va començar a bastir en aquest emplaçament un edifici amb diferents plantes i soterranis, obra promoguda pels propietaris Pere Manich i Gabriel Romeu i projectada pels mestres d'obra Francesc Renom Romeu i Josep Antoni Obradors Poch. El 1912 es va abandonar la força de vapor i hi va entrar una nova font d'energia: l'electricitat. El 1917, Bartolomé Guasch Pla passà a ser-ne el propietari i a dedicar tot l'edifici a la indústria tèxtil, de manera que s'hi acabà la producció farinera. Més endavant, a la dècada dels anys 1970, l'empresa Lanifil, SA llogà la part sud del conjunt industrial, mentre que del 1980 al 2007, amb l'ensulsiada del tèxtil, part de l'espai es va dedicar a seu del centre d'estudis Vidal i Barraquer.


Historial toponímic

Farinera (26.2.2024)

Pantà construït el 1935 al congost de Terradets, per on la Noguera Pallaresa s'obre pas a través del Montsec, entre la conca de Tremp, al Pallars Jussà, i la vall d'Àger, a la Noguera. Pel congost de Terradets, hi passa el ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur i la carretera de Lleida a Esterri d'Àneu engorjada entre parets de més de 300 m d'alçària. El carrer de Terradets es troba situat al barri de Torre-romeu, en una zona de vials amb noms d'estanys i embassaments.

Historial toponímic

Terradets ( 9.12.1965), calle
Terradets (30.10.1985)

Sant Julià d'Altura

Historial toponímic

Sant Julià (30.5.2001)

Estany del municipi de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça, dins el Parc Nacional d'Aigüestortes. Es troba situat a la Ribera de Sant Nicolau, a 1.617 m d'altitud. Format per un gran despreniment que va barrar el pas de l'aigua, és l'únic estany de la vall que no té un origen glacial. * * * El carrer de la Llebreta és al barri de Torre-romeu, en una zona de vials amb noms d'estanys i pantans.

Historial toponímic

Llebreta (24.11.1955), calle
Llebreta (30.10.1985)

Josep Playà i Suñer. Vegeu el carrer de l'Enginyer Playà.

Historial toponímic

Enginyer Playà (1987)

Ciutat i capital de Catalunya.



La carretera de Barcelona a Terrassa, que passa per Sabadell, s'acabà de construir a mitjan segle XIX.




Historial toponímic

Barcelona a Terrassa (1852)
Cruz (sector Creu de Barberà. 1959), avenida de la
Barcelona (sector Creu de Barberà.18.2.1960)
Barcelona (30.10.1985)

Ramon Berenguer IV (?, aprox. 1113 - Borgo San Dalmazzo,1162) va ser comte de Barcelona. Va jugar un paper fonamental en l'expansió territorial catalana i va participar en la conquesta de terres musulmanes. El seu casament amb Peronella va unir els comtats de Barcelona i Aragó. Va contribuir a l'auge de la ciutat de Barcelona.



Aquest carrer es va incorporar a Sabadell l'any 1959, de resultes de l'agregació del barri de la Creu de Barberà. De fet, és compartit entre els dos termes municipals: d'una banda és Sabadell i de l'altra, Barberà del Vallès.



A Barberà el nom era "calle de Ramón Berenguer"; ben aviat, a Sabadell es va passar a dir "calle del Conde Ramón Berenguer" i, l'any 1985, "carrer del Comte Ramon Berenguer".