2024
| Riu de Catalunya que neix a Ulldeter, a 2.400 m d'altitud, dins el terme de Setcases, a la comarca del Ripollès. En un curs de 208 km recorre les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès i el Baix Empordà i desguassa, canalitzat, a la Mediterrània per Torroella de Montgrí. És un riu amb un gran aprofitament industrial, sobretot pel gran nombre de fàbriques que tradicionalment, fins no fa gaire, han funcionat amb les aigües del riu, però és la producció hidroelèctrica la que obté el màxim rendiment, especialment al tram de les Guilleries amb les centrals dels pantans de Sau, de Susqueda i del Pasteral. El carrer del Ter es troba al barri de Torre-romeu, en una zona de vials amb noms de rius. |
Historial toponímic
Ter (24.11.1955), calleTer (30.10.1985)
Josep Maria Ventura i Casas (Alcalá la Real, Jaén, 2 de febrer de 1817 - Figueres, 24 de març de 1875). Músic i compositor. Fill d'un sergent de l'exèrcit, nasqué ocasionalment a Alcalá la Real, on el seu pare acabava de ser destinat. Als dos anys tornà a Roses amb la família, però en quedar d'orfe de mare se n'anà a viure a Figueres amb el seu avi i als quinze anys entrà a treballar amb un sastre, amb qui a més d'aprendre l'ofici aprengué de música. Aviat tocava amb la cobla de Figueres i el 1848 ja n'era el director. Quan començà a compondre, es féu construir una nova tenora, va modificar i ampliar l'antiga cobla i va reestructurar i modernitzar la sardana. Músic intuïtiu, s'esmerçà a transcriure tonades populars, com El cant dels ocells i en donà de primitives com Per tu ploro. Morí a Figueres el 24 de març de 1875. Com a darrera voluntat havia demanat que es toquessin sardanes al seu enterrament, desig que no fou complert perquè s'esqueia que eren dies de Setmana Santa i només era permesa la música sacra. |
Historial toponímic
pl. d'en Pep Ventura (1925)Pep Ventura (27.5.1939), plaza dePep Ventura (30.10.1985)
| Ciutat italiana de la Toscana, un dels ports més importants de la costa de la mar Ligur, al sud de Pisa i de la desembocadura de l'Arno. Nascuda com a petit poble de pescadors, va créixer emparada pels Mèdici durant el Renaixement i avui és un important centre comercial i industrial que compta amb una refineria de petroli, construccions navals i indústries del cristall i la ceràmica. La ciutat va sofrir danys considerables durant la Segona Guerra Mundial, especialment la catedral i la sinagoga. La reconstrucció de la postguerra la va convertir en una de les ciutats més modernes d'Itàlia i en un centre turístic de relleu internacional per la presència d'importants establiments termals i balnearis. |
Historial toponímic
calle Liorno (26.8.1966)Liorna (30.10.1985)
| Terrenys comunals no treballats on poden portar a pasturar el bestiar diferents propietaris. O bé lloc damunt el qual es té un dret de pas, de pasturatge o d'aprofitament d'aigües. No s'ha localitzat cap document que confirmi l'existència d'uns terrenys amb les característiques dels emprius a l'indret on avui es troba situat el carrer. |
Historial toponímic
Emprius[?] (10.10.1958), calleEmprius (30.10.1985)
| Jaume Balmes i Urpià (Vic, 28 d'agost de 1810 - 9 de juliol de 1848). Eclesiàstic, polític i escriptor. És el fundador d'una escola catalana d'apologètica. Doctorat en Teologia per la Universitat de Cervera, va ser ordenat sacerdot a Vic, on exercí la docència de matemàtiques. Durant els anys passats a Barcelona, entre 1841 i 1844, s'orientà cap a l'apologètica i la sociologia. Com a apologeta va gaudir d'èxit a Europa, amb les obres El protestantismo comparado con el catolicismo en sus relaciones con la civilización europea, traduïda al francès, a l'alemany i a l'italià, i Cartas a un escéptico en materia de religión. Establert a Madrid els anys 1844-48, hi fundà el periòdic El pensamiento de la Nación per poder influir més directament en la política espanyola i va escriure El criterio, Filosofía fundamental i Filosofía elemental. El 1847 va publicar l'opuscle Pío IX, en defensa de les reformes polítiques del papa, que considerava molt afins al seu pensament. Morí de tuberculosi als 37 anys i el van enterrar al claustre de la catedral de Vic. |
Historial toponímic
Balmes (1925), c.Balmes (27.5.1939), calleBalmes (30.10.1985)
| Els teòrics eren els dissenyadors de teixits que, combinant trama i ordit de diferents textures i colors, dibuixaven les mostres de les futures peces. Cada temporada elaboraven el mostrari amb què els viatjants anaven a visitar els clients per contractar les comandes. * * * El carrer dels Teòrics es troba situat al barri d'Espronceda, en una zona de vials amb noms d'oficis manuals. |
Historial toponímic
Espronceda [parcial (1963-64), polígonoTeòrics (29.1.1986)
| Amb 2.430 m d'altitud, és el pic més alt de la Sierra de Guadarrama i el segon del Sistema Central. El carrer de Peñalara es troba situat en una zona amb noms de muntanyes, entre el Torrent del Capellà i la Plana del Pintor. |
Historial toponímic
Peñalara (29.12.1955), callePeñalara (30.10.1985)
| Ciutat i capital de Portugal, situada a l'estuari del Tejo, l'anomenat Mar da Palha. El 1755, un fort terratrèmol destruí gairebé del tot la ciutat, que fou reconstruïda pel marquès de Pombal amb criteris racionalistes. La Baixa, centre i cor de la ciutat, la més afectada pel sisme, va ser refeta seguint el dibuix d'una quadrícula regular oberta a la praça do Comércio, on es troben els edificis públics i els ministeris. La part alta va conservar el seu aspecte medieval, com l'Alfama, al peu del castell de Sao Jorge, o el Chiado, a l'altra banda de la Baixa. Avui Lisboa és un centre d'una gran activitat industrial i comercial, que compta amb un port en què fan escala els vaixells de les grans línies transoceàniques. És també un influent nucli cultural, amb la Universitat fundada el 1290, la Biblioteca Nacional, el Museu Nacional d'Art Antic, el Museu de la Ciutat i l'extraordinari Museu Calouste Gulbenkian; que compta amb notables mostres arquitectòniques com la catedral romànica, el monestir dels Jerònims, del segle XVI, i la torre de Belém, ambdós declarats Patrimoni de la Humanitat, o l'església de Sao Vicente de Fora, amb una façana renaixentista del segle XVI. * * * La plaça de Lisboa es troba situada al barri de Can Llong, en què els carrers porten noms de ciutats europees. |
Historial toponímic
Lisboa (24.9.1997)
| Regió natural i històrica del nord-est de Catalunya. El nom d'Empordà deriva d'Empúries, la colònia grega fundada pels foceus al segle VI aC. El 218 aC hi desembarcaren els romans durant la Segona Guerra Púnica i colonitzaren tot l'Empordà, que es convertia així en el primer territori romanitzat de la Península. L'Empordà consta d'una extensa plana compresa entre el massís pirinenc de l'Albera al nord, la Garrotxa i la falla de l'estany de Banyoles a l'oest i el massís de les Gavarres al sud-oest, mentre que per llevant s'obre a la Mediterrània i forma el golf de Roses. El comtat d'Empúries és l'origen històric de la comarca que per raons administratives es va dividir en Alt Empordà, amb capital a Figueres, i el Baix Empordà, centrat en la Bisbal a la plana i en Palafrugell, Palamós i Sant Feliu de Guíxols al litoral. * * * El carrer de l'Empordà es troba situat a Ca n'Oriac, en una zona amb noms de comarques catalanes. |
Historial toponímic
Ampurdán (29.12.1955), calleEmpordà (30.10.1985)
| Baldiri Reixac i Carbó (Bell-lloc d'Aro, Baix Empordà, 1703 - Ollers, Pla de l'Estany, 1781). Pedagog i rector de Sant Martí d'Ollers. És autor de les Instruccions per l'ensenyança de minyons, publicat el 1749, en què defensava que l'educació havia de començar en la llengua materna i no en llatí, com es feia aleshores. Del llibre, escrit en català, que assolí una gran popularitat, se'n van fer set edicions, sis a Girona i una a Barcelona, i segons Torres Amat n'hi hagué una de francesa, una de castellana i encara una en llatí. El 1923, l'Associació de l'Ensenyança Catalana en va fer una nova edició. No fa gaire s'ha descobert una segona part de les Instruccions, fins ara encara inèdita, en què estudia diversos temes: matemàtica, lògica, física i geografia, que demostren una actitud científica i teològica molt avançada per l'època. Reixac deixà també inèdit un Llibre de diferents notes del que ha passat en aquesta rectoria. |
Historial toponímic
Rexach (9.12.1965), calleBaldiri Reixac (30.10.1985)