2024

Camp propietat del Comú, a la partida de terres del Taulí, situat aproximadament a l'actual encreuament dels carrers de Vilarrúbias i de Bofí, que a principis de segle XIX acollí el cementiri de la vila. El 17 de novembre de 1974 s'inaugurà una remodelació de la plaça, amb el monòlit d'homenatge a Ferran Casablancas.

Mariano José de Larra y Sánchez Castro (Madrid, 24 de març de 1809 - 13 de febrer de 1837). Crític i escriptor castellà.

Publicà articles a diversos diaris amb el pseudònim de Fígaro, articles lúcids i crítics sobre política, literatura, teatre i costums, en un castellà considerat modèlic, que van ser recollits en volum a Colección de artículos dramáticos, literarios, políticos y de costumbres.

La Generació del 98 el prengué com a model i precursor.   

Eduard Brossa i Trullàs (Sabadell, 13 d'octubre de 1848 - 15 d'octubre de 1924). Cartògraf.

Nascut accidentalment a Sant Andreu de Palomar, fou empadronat a Sabadell, a la casa paterna del carrer de la Borriana. Als 14 anys començà d'aprenent de dibuixant litògraf a la casa Tarragó de Barcelona i als vespres anava a Llotja. Quatre anys després entrà a l'editorial d'Esteve Paluzie, on es dedicà plenament a la cartografia, i més tard va ser dibuixant gravador de la casa Henrich i Companyia. El 1883 publicà el seu primer mapa de Catalunya i tot seguit, amb el geòleg Jaume Almera, van confeccionar el Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona, del qual Brossa va fer la topografia i tots els processos litogràfics i de tiratge dels cinc fulls publicats; el sisè full, tot i que Brossa hi continuà treballant, no s'arribà a publicar mai. Va ser un treball pioner. Sense mitjans tecnològics, fruit del treball de camp amb la brúixola i el baròmetre, el mapa a gran escala recollia amb molt de detall la geologia, les corbes de nivell, la hidrografia, els camins i fins i tot molts topònims menors de la zona. El 1904, Brossa va presentar una nova edició totalment refeta del mapa de Catalunya, que assolí diverses edicions i va ser el millor mapa del nostre país durant molt de temps.

Durant la dictadura de Primo de Rivera, l'ajuntament presidit per Esteve M. Relat va donar el nom d'Eduard Brossa a un carrer de la Creu Alta. Però el 1939, en confondre Eduard Brossa per l'escriptor anarquista Jaume Brossa, l'ajuntament va substituir el nom de l'il·lustre cartògraf pel d'Alto de León, en record d'un episodi de la Guerra Civil esdevingut en aquest port del Guadarrama. No va ser fins al febrer de 1960 que l'ajuntament de Josep M. Marcet va restituir el nom d'Eduard Brossa a un carrer de la ciutat.

Bac de Roda va ser penjat sense procés pels borbònics, per la qual cosa la seva personalitat aviat adquirí un gran ressò popular.