2024
| Camp propietat del Comú, a la partida de terres del Taulí, situat aproximadament a l'actual encreuament dels carrers de Vilarrúbias i de Bofí, que a principis de segle XIX acollí el cementiri de la vila. El 17 de novembre de 1974 s'inaugurà una remodelació de la plaça, amb el monòlit d'homenatge a Ferran Casablancas. |
Historial toponímic
Taulí (1925), pl. delTaulí (27.5.1939), plaza delTaulí (30.10.1985)
| Placeta formada quan amb la construcció d'un bloc de pisos a l'encreuament dels carrers del Pedregar i de la Borriana, la línia de façana d'aquest darrer va recular uns metres i va delimitar una petita plaça a ponent de la Casa Duran, que des de 1966 s'anomenà placeta del Pedregar. |
Historial toponímic
Pedregarplaceta del Pedregar (22.12.1966)
| Batalla de Las Navas de Tolosa, prop de La Carolina a la província de Jaén, que tingué lloc el 16 de juliol de 1212 entre l'exèrcit del califa almohade Muhammad al-Nasir i una coalició de reis peninsulars -Alfons VIII de Castella, Pere I de Catalunya-Aragó i Sanç VII de Navarra-, cavallers hispanocristians i croats occitans, que van resultar vencedors. Una setmana després de la batalla, les forces de Pere I es van apoderar d'Úbeda, fet que li donà un gran prestigi. |
Historial toponímic
Las Navas (21.11.1955)Las Navas (30.10.1985)
| Antiga ciutat romana, originària de Terrassa. Segurament fou precedida per un poblat ibèric, del qual deriva el nom. |
Historial toponímic
Egara (24.11.1955), avenidaEgara (30.10.1985)
| Ciutat de la Baixa Àustria, situada al sud dels boscos de Viena. És una ciutat balneària, amb una llarga tradició vinícola i un considerable centre tèxtil i de la moda. * * * El carrer de Bad Vöslau es troba al barri de Nostra Llar, en què els vials porten noms de ciutats relacionades amb la indústria tèxtil. |
Historial toponímic
Bad Voslau (24.11.1955), calleBad Vöslau (30.10.1985)
| El 1898, la Junta de l'Hospital i Casa de Beneficència, davant la necessitat de més espai per a aïllar els malalts contagiosos i per a atendre operacions quirúrgiques va acordar la construcció d'un nou hospital. L'acord va començar a prendre forma quan el 1901 Josep Cirera i Sampere va donar dues quarteres de terra al paratge que anomenaven el Taulí i la Junta hi va comprar algunes parcel·les més per al pavelló d'infecciosos. El 1902 s'enllestí el cos central de l'hospital del Taulí i l'abril de l'any següent s'acabaren les obres dels dos pavellons restants. Amb la compra de noves parcel·les, gràcies a l'herència del canonge Joncar, es va completar l'actual recinte hospitalari anomenat parc del Taulí, que els sabadellencs des de primers de segle havien conegut com "Els Eucaliptus", tot i que oficialment s'anomenava "Clínica de Ntra. Sra. de la Salud". |
Historial toponímic
Els Eucaliptus (primers segle XX) [nom popular]Taulí (1986)
| Carrer format al segle XIII, en allargar-se la vila cap a migdia, com a carrer d'en Sa Joura, per Jaume Sa Joura, un dels primers propietaris que hi bastí casa. La construcció de la casa Duran, a finals del segle XVI, per iniciativa de Feliu Duran, amb façana al Pedregar, donava un toc senyorial al carrer i avui constitueix un dels edificis nobles més antics de la ciutat. Del carrer del Pedregar sortia el camí que anava a l'horta del Pedregar, documentada des del segle XIV, que modernament és coneguda com a horta d'en Romau i es troba al peu de Torre-romeu. |
Historial toponímic
Sa Joura (segle XIII)Granollers (segle XIV)Pedregar Baix (segle XVIII)Hostal d'en Ferrer (6.1.1937)Baja Pedregar (27.5.1939), callePedregar (27.10.1960), callePedregar (30.10.1985)
Mariano José de Larra y Sánchez Castro (Madrid, 24 de març de 1809 - 13 de febrer de 1837). Crític i escriptor castellà. Publicà articles a diversos diaris amb el pseudònim de Fígaro, articles lúcids i crítics sobre política, literatura, teatre i costums, en un castellà considerat modèlic, que van ser recollits en volum a Colección de artículos dramáticos, literarios, políticos y de costumbres. La Generació del 98 el prengué com a model i precursor. |
Historial toponímic
Larra (plànol Can Rull 1926), calleLarra (30.10.1985)
Eduard Brossa i Trullàs (Sabadell, 13 d'octubre de 1848 - 15 d'octubre de 1924). Cartògraf. Nascut accidentalment a Sant Andreu de Palomar, fou empadronat a Sabadell, a la casa paterna del carrer de la Borriana. Als 14 anys començà d'aprenent de dibuixant litògraf a la casa Tarragó de Barcelona i als vespres anava a Llotja. Quatre anys després entrà a l'editorial d'Esteve Paluzie, on es dedicà plenament a la cartografia, i més tard va ser dibuixant gravador de la casa Henrich i Companyia. El 1883 publicà el seu primer mapa de Catalunya i tot seguit, amb el geòleg Jaume Almera, van confeccionar el Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona, del qual Brossa va fer la topografia i tots els processos litogràfics i de tiratge dels cinc fulls publicats; el sisè full, tot i que Brossa hi continuà treballant, no s'arribà a publicar mai. Va ser un treball pioner. Sense mitjans tecnològics, fruit del treball de camp amb la brúixola i el baròmetre, el mapa a gran escala recollia amb molt de detall la geologia, les corbes de nivell, la hidrografia, els camins i fins i tot molts topònims menors de la zona. El 1904, Brossa va presentar una nova edició totalment refeta del mapa de Catalunya, que assolí diverses edicions i va ser el millor mapa del nostre país durant molt de temps. Durant la dictadura de Primo de Rivera, l'ajuntament presidit per Esteve M. Relat va donar el nom d'Eduard Brossa a un carrer de la Creu Alta. Però el 1939, en confondre Eduard Brossa per l'escriptor anarquista Jaume Brossa, l'ajuntament va substituir el nom de l'il·lustre cartògraf pel d'Alto de León, en record d'un episodi de la Guerra Civil esdevingut en aquest port del Guadarrama. No va ser fins al febrer de 1960 que l'ajuntament de Josep M. Marcet va restituir el nom d'Eduard Brossa a un carrer de la ciutat. |
Historial toponímic
Verdaguer (annexat de Barberà el 19.2.1959), calleEduardo Brossa (18.2.1960), calleEduard Brossa (30.10.1985)
| Nom amb què és conegut Francesc Macià i Ambert (Roda de Ter, 28 de maig de 1658 - Vic, 2 de novembre de 1713), polític austriacista i guerriller de la Guerra de Successió contra Felip V de Castella. Bac de Roda va ser penjat sense procés pels borbònics, per la qual cosa la seva personalitat aviat adquirí un gran ressò popular. |
Historial toponímic
Bach de Roda (1925), c.Bach de Roda (27.5.1939), calleBac de Roda (30.10.1985)
