2024
| Partida de terres que a principis del segle XIX acollí el cementiri de la vila. |
Historial toponímic
Taulí (annexat amb la Creu Alta el 1904), c. delTaulí (27.5.1939), calleTaulí (30.10.1985)
| El massís del Pedraforca es troba situat a la comarca del Berguedà, entre els municipis de Gósol i Saldes. Té una forma molt peculiar, constituït per dues carenes paral·leles, els Pollegons, unides per un coll, l'Enforcadura. El Pollegó Superior fa 2.497 m i el Pollegó Inferior 2.436, mentre que l'Enforcadura, amb una tartera a cada vessant, se situa a 2.348 m. El Pedraforca forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró des de 1983, prèviament, però, ja havia estat protegit amb la declaració de Paratge Natural d'Interès Nacional. * * * El carrer del Pedraforca es troba al barri de Ca n'Oriac, en una zona amb noms de muntanyes. |
Historial toponímic
Pedraforca (29.12.1955), callePedraforca (30.10.1985)
| Estany de l'Alta Cerdanya d'origen glacial, situat a 2.154 m d'altitud, al vessant nord-occidental del massís del Carlit. L'estany va ser engrandit amb una resclosa de 45 m d'alt, que aporta aigües a la capçalera de l'Arieja per moure dues centrals hidroelèctriques. * * * El carrer de Lanós es troba situat a Torre-romeu, en una zona de vials amb noms de llacs, estanys i pantans. |
Historial toponímic
Lanós (24.11.1955), calleLanós (30.10.1985)
| Ciutat i capital d'Escòcia, anomenada Dúnedin en gaèlic. La ciutat va créixer al voltant del turó de Castle Rock i va es expandir cap a mar per l'est, on hi ha el port de Leith i l'àrea residencial de Portobello, i a l'interior cap als Braid Hills. La ciutat prengué el nom d'Edwinsburg al segle VII pel rei Edwin de Northumberland i fou conquerida pels escots sota el regnat de Kenneth II. Des del final del segle XI va ser la residència dels reis d'Escòcia i el 1437 es convertí en la capital en substitució de Perth. Ocupada per Cromwell el 1650 i acatada l'acta d'unió el 1707, inicià una llarga etapa de decadència i es veié superada pel gran nucli industrial de Glasgow al segle XIX. Tot i així, conservà la capitalitat d'Escòcia. * * * El carrer d'Edimburg es troba a Can Llong, barri en què totes les vies urbanes porten noms de ciutats europees. |
Historial toponímic
Edimburg (24.9.1997)
| Arbre de la família de les pinàcies (Albies alba), de forma piramidal, branques horitzontals i pinyes ovoides. Nom popular, aprovat a proposta dels veïns, que havien plantat avets a la plaça. |
Historial toponímic
Avets (25.10.1995)
| Municipi del Tarragonès situat a la riba mediterrània, al marge esquerre de la desembocadura del Francolí. És una ciutat amb una llarga tradició històrica i cultural. Tarragona és fruit de la conquesta romana del 218 aC i s'origina en un petit assentament entre el port i un petit poblat ibèric anomenat Kesse. La victòria romana sobre els cartaginesos i la incorporació d'Hispania a la República van accelerar el procés de consolidació de la ciutat, que amb Cèsar assolí el títol de Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraconensis i ben aviat li fou concedida la capitalitat de la Hispania Citerior. El moment de màxima esplendor li arribà al segle II dC amb la construcció de l'amfiteatre. Avui encara es conserven les restes de l'amfiteatre, del circ i bona part de les muralles ciclòpies. Prop de la ciutat hi ha l'aqüeducte de Tarraco, popularment anomenat Pont del Diable; la Torre dels Escipions, sepulcre on no consta que hi fos enterrat cap Escipió, i l'Arc de Berà, que marcava l'entrada a la ciutat per la Via Augusta. El conjunt arquitectònic de Tarragona va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 2000. |
Historial toponímic
Tarragona (29.12.1955), calleTarragona (30.10.1985)
| Nom imposat en memòria de la pau de Bergara, del 1839, que posava fi a la Primera Guerra Carlina. Popularment s'anomenava "carrer de les Passes", catalanització fonètica del "Paces" que figurava a les plaques escrites amb el castellà administratiu de l'època. |
Historial toponímic
Paces (1841), c. de lasPaces (27.5.1939), callePasses (popularment)Paus (30.10.1985)
| Illa nord-occidental de l'arxipèlag de les Canàries, situada 70 km al nord de Hierro i 85 a l'oest de Tenerife. Té una superfície de 708 km2 i el punt més elevat és el Roque de los Muchachos, de 2.426 m. Destaca pel gran sistema volcànic que comprèn el cràter de la Caldera de Taburiente, de 10 km de diàmetre, declarada parc nacional el 1954, i el Teneguia, l'última erupció del qual data de 1971. El 2002 la Unesco va declarar l'illa Reserva de la Biosfera de La Palma. Els primers habitants de l'illa, que l'anomenaven Benahoare, eren els benahoarites, aurites o awares i procedien de tribus berbers del nord-oest del continent africà. Eren pastors de cabres, porcs i ovelles, i recol·lectors de fruita i arrels, amb les quals fabricaven el "gofio", una farina d'arrels de falguera torrades i mòltes. * * * El carrer de La Palma es troba al barri dels Merinals, en una zona de carrers amb predomini de noms d'illes. |
Historial toponímic
La Palma (24.11.1955), calleLa Palma (30.10.1985)
| Edgardo Ricetti (La Plata, Argentina, 1901-1984). Pedagog anarquista. Arribà a Sabadell el 1927 on, molt influït per Ferrer i Guàrdia, va dirigir durant dotze anys l"Instituto Pedagógico Cultura y Solidaridad", que es feia seus els ideals de l'Escola Integral o Nova: una escola laica, antimilitarista i anticapitalista, i la identificació humana amb la natura, com a base per a una societat futura més justa i igualitària. Durant la Guerra Civil va ser cap de la FAI, president de la Federació Local de Grups Anarquistes i inspector de la Federació d'Escoles Racionalistes i de les Colònies Llibertàries. |
Historial toponímic
Edgardo Ricetti (30.10.1985)
Antoni de P. Avellaneda i Manaut (Sabadell, 27 de maig de 1895 - 27 d'octubre de 1952). Teòric tèxtil i funcionari municipal. De molt jove ingressà a l'Acadèmia Catòlica i col·laborà en els butlletins Joventut i l'Amic dels Lluïsos. El 1916 formà part de la redacció de la Fulla Salau, amb Francesc Trabal i Lluís Parcerisa -futurs components de la Colla de Sabadell-, i va escriure en diverses publicacions ciutadanes, com el Diari de Sabadell i l'Almanac de les Arts de 1924 i 1925. L'any 1922 entrà com a oficial a la secció de governació de l'Ajuntament, dissenyà la bandera de la ciutat i col·laborà en la fundació de l'Escola d'Orientació Professional i en el Consultori Municipal de Maternologia i Puericultura que fomentava els parts a les clíniques, de manera que el 1935 Sabadell havia assolit un dels índexs de mortalitat infantil més baixos d'Europa. Va ser membre de la Fundació Bosch i Cardellach i soci fundador de l'Aero Club Sabadell i de Ràdio Club Sabadell. Al final de la guerra es reincorporà a l'Ajuntament com a cap de secció d'Acció Social, des d'on ajudà la gent sense feina vinguda d'altres indrets de l'Estat. |
Historial toponímic
Vicenç Moliner (meitat segle XIX)Padilla (1.9.1855)Avellaneda (27.10.1960), calleAvellaneda (30.10.1985)