2024
| Llinatge de la noblesa catalana originari del castell de Sentmenat, d'on prengueren el nom, que foren els feudataris més importants dels Montcada. A Sabadell, des del segle XII apareixen els Sentmenat relacionats amb els Montcada i els Jorba, totes tres famílies eren conegudes amb el nom dels Tres Senyors de la Vila, perquè posseïen per indivís grans partides de terra que els sabadellencs anomenaven Alou dels Tres Senyors. De les tres famílies, a finals del segle XVII només quedaven els Sentmenat com a senyors de la vila. |
Historial toponímic
c. de SentmenatSentmenat (27.5.1939), calleSentmenat (30.10.1985)
| Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, 19 de febrer de 1899 - Barcelona, 10 de juny de 1988). Polític, president de la Generalitat. Procedent dels sectors nacionalistes propers a Francesc Macià, en constituir-se ERC el 1931 ocupà el càrrec de secretari general del nou partit i va ser elegit diputat al Parlament espanyol i diputat al Parlament català. Des de l'inici de la Guerra Civil formà part del govern presidit per Lluís Companys, com a conseller de Sanitat i de Serveis Socials, el juliol de 1936, i d'Economia, l'agost següent, fins que el setembre de 1936 assumí la presidència del Consell de la Generalitat i la conselleria de Finances, a la qual afegí la de Cultura l'abril de 1937. Cessà d'aquests càrrecs el mes de maig de 1937 i va ser nomenat conseller de Finances fins al final de la guerra. Exiliat el febrer de 1939, s'establí a França. El 1954 fou elegit president de la Generalitat a l'ambaixada de la República Espanyola a Mèxic i, després de viatjar per diversos països d'Amèrica, recalà a França i fixà la residència a Saint-Martin-le Beau, prop de Tours. L'octubre de 1977 tornà a Barcelona i fou nomenat president de la Generalitat provisional fins que, aprovat l'estatut de 1979 i elegit el Parlament de Catalunya, el maig de 1980 el succeí Jordi Pujol en la presidència de la Generalitat. Retirat de la vida pública, adoptà una posició d'observador crític amb la política del país. |
Historial toponímic
Papa PacelliJosep Tarradellas (29.7.1988)
| Josep Guardiet i Pujol (Manlleu, 21 de juny de 1879 - Barcelona, 3 d'agost de 1936). Eclesiàstic. Estudià al seminari de Vic i va ser ordenat prevere a Barcelona el 1902, el mateix any que es doctorà en Teologia a la Universitat Pontifícia de Tarragona. Va ser successivament vicari d'Ullastrell, Argentona i Olesa de Montserrat i per l'agost de 1905 va venir a Sabadell a regentar la Tinença de la Santíssima Trinitat. El 1909, durant els fets de la Setmana Tràgica, aconseguí aturar les tropes que es disposaven a intervenir a Sabadell. El 1912 deixà Sabadell per anar a la parròquia del Pi de Barcelona i durant un temps estigué a l'església del Sant Esperit de Terrassa. El 1916 el varen traslladar a Rubí, on creà escoles i diverses entitats culturals. Va ser assassinat el 1936 a la carretera de l'Arrabassada. |
Historial toponímic
José Guardiet (20.12.1955), calleJosep Guardiet (30.10.1985)
| Josep M. Llonch i Gambús (Sabadell, 29 de setembre de 1901 - 1 de desembre de 1972). Metge. El 1936, Josep M. Llonch fundà, amb el Dr. Alfons Pareja, la Clínica de la Mare de Déu de Montserrat. Acabada la Guerra Civil, va ser director de la Clínica de la Salut. Va ser també president de la Junta Coordinadora d'Acció Catòlica Interparroquial. |
Historial toponímic
Hermandad (19.12.1955), pasaje de laDoctor Llonch (30.10.1985)
| La serra de l'Argentera o de Pradell marca el límit entre el Priorat i el Camp de Tarragona. Al vessant oriental de la serra hi ha el poble i el municipi de l'Argentera, sobre un terreny àrid i amb predomini de garriga, drenat per alguns barrancs, com el de la Serra i el de les Valls que formen el barranc de l'Argentera, un afluent de la riera de Riudecanyes. El nom d'Argentera sembla que fa referència a unes mines de galena argentífera que els romans hi haurien explotat. * * * El carrer de l'Argentera es troba al barri de la Plana del Pintor, en una zona de vials amb noms de muntanyes. |
Historial toponímic
Argentera (9.12.1965), calleArgentera (30.10.1985)
| Riu que separa el Montsià i el Baix Maestrat i constitueix la frontera històrica entre el Regne de València i el Principat de Catalunya tal com l'establí Jaume I el 1240. Neix a la Pobla de Benifassà, al Baix Maestrat, i rep petits afluents que davallen dels Ports de Beseit, amb els quals forma el pantà d'Ulldecona, construït modernament per modular l'irregular i escàs cabal del riu. Després de fer de partió entre municipis catalans i valencians, desemboca directament a la Mediterrània pel nord de Vinaròs. El carrer de la Sènia es troba a Torre-romeu, en una zona amb noms de rius. |
Historial toponímic
Sènia (25.3.1987)
| Coll pirinenc de l'Albera que comunica el Vallespir i l'Alt Empordà. És també l'escenari de la batalla del coll de Panissars, esdevinguda el 1285, en què les forces catalanes de Pere II de Catalunya-Aragó derrotaren l'exèrcit croat de Felip III de França, que pretenia annexionar-se Catalunya amb la benedicció papal. |
Historial toponímic
Panizars (29.12.1955), callePanissars (30.10.1985)
| Josep Esquirol i Grau (Vilafranca del Penedès, 1933 - Barcelona, 1985). Eclesiàstic. Va ser rector de Ca n'Oriac i, successivament, fou destinat a les parròquies de Can Rull i Can Puiggener. Feia la jornada laboral en una impremta com un treballador més, i les hores lliures les esmerçava en visites a la gent del barri per ajudar-los en tot allò que necessitessin. Va ser, a més, un destacat lluitador antifranquista. La seva darrera destinació, per desig personal, el portà a Vilafranca, la ciutat on havia nascut. |
Historial toponímic
Caballeros, plazaCavallersJosep Esquirol (30.10.1985)
| Antoni de Gimbernat i Arboç (Cambrils, 1734 - Madrid, 17 de novembre de 1816). Científic, cirurgià i catedràtic d'anatomia. Estudià filosofia a Cervera i el 1756 ingressà al Colegio de Cirugía de Cadiz, on va ser deixeble del gran cirurgià Pere Virgili. El 1763 ocupà la càtedra d'anatomia del Col·legi de Cirurgia de Barcelona, del qual va ser director, i treballà a l'Hospital de la Santa Creu, que també dirigí. Pensionat per Carles III, va visitar París, Londres, Edimburg i Amsterdam. A Londres, el 1777, donà a conèixer una nova forma d'operar l'hèrnia crural, que des d'aleshores fou coneguda com a operació de Gimbernat. Uns anys més tard publicaria el Nuevo método de operar en la hernia crural, que va ser traduït al francès, a l'anglès i a l'alemany. El 1790, encarregat de reorganitzar el Col·legi de Cirurgia de Barcelona, perfeccionà molts instruments quirúrgics i en creà de nous, com l'anell ocular, que facilità enormement l'operació de cataractes. Deixà manuscrites moltes observacions clíniques i informes sobre l'organització dels estudis mèdics. |
Historial toponímic
Doctor Gimbernat (1925), c. delDoctor Gimbernat (27.5.1939), calleDoctor Gimbernat (30.10.1985)
| Ciutat de la província de Màlaga, d'uns 10.000 habitants. Durant els anys 60 va sofrir un fort corrent migratori cap a Catalunya i a diversos països europeus com Alemanya, França i Suïssa. A Sabadell, al barri de Can Puiggener, hi ha molts veïns originaris d'Archidona. * * * El nom d'Archidona va ser aprovat l'any 1985 a proposta dels veïns del barri. |
Historial toponímic
Don Rodrigo, calleArchidona (30.10.1985)