2024
| Luci Anneu Sèneca (Còrdova, 4 aC - Roma, 65 dC). Escriptor, filòsof i polític llatí. Educat en el culte a la poesia i l'eloqüència, a Roma va ser deixeble dels filòsofs estoics Àtal i Papiri Fabià i del neopitagòric Sotió, que configuraren el seu estoïcisme humanitzat pel sentiment i una unitat d'estil i de pensament que seria present a totes les seves obres. L'any 31, obtinguda la qüestura, començà una brillant carrera d'advocat. |
Historial toponímic
Séneca (29.12.1955), calleSèneca (30.10.1985)
| La serra de Pàndols, entre la serra de Cavalls i la de l'Espina, a la comarca de la Terra Alta, que domina el curs de l'Ebre al pas de Barrufemes, és una serra abrupta i entretallada per profunds barrancs tributaris del riu de la Canaleta. La serra de Pàndols va ser l'escenari de la primera ofensiva republicana comandada per Líster durant la Batalla de l'Ebre, a la Guerra Civil de 1936-39. La contraofensiva franquista donà lloc a combats d'una extraordinària duresa que ocasionaren prop de 10.000 morts entre tots dos bàndols. |
Historial toponímic
Pandols (24.11.1955), callePàndols (30.10.1985)
| Josep Esquirol i Grau (Vilafranca del Penedès, 1933 - Barcelona, 1985). Eclesiàstic. Va ser rector de Ca n'Oriac i, successivament, fou destinat a les parròquies de Can Rull i Can Puiggener. Feia la jornada laboral en una impremta, com un treballador més, i les hores lliures les esmerçava en visites a la gent del barri per ajudar-los en tot allò que necessitessin. Va ser, a més, un destacat lluitador antifranquista. La seva darrera destinació, per desig personal, el portà a Vilafranca, la ciutat on havia nascut. |
Historial toponímic
Josep Esquirol (30.10.1985)
Agustí Crehueras i Brujas (Sabadell, 28 de desembre de 1845 - Barcelona, 4 de febrer de 1920). Filòleg i pedagog. Cursats els primers estudis i l'ensenyament secundari als Escolapis de Sabadell, va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on va ser deixeble de Milà i Fontanals i professor auxiliar de la seva càtedra. Era un gran coneixedor del llatí, el grec i l'hebreu i durant quaranta anys va ser professor d'aquestes llengües clàssiques a diverses escoles de Sabadell i de Barcelona. Crehueras va defugir sempre honors i reconeixements públics i va dedicar la vida a l'estudi dels clàssics i a l'ensenyament de llengua i literatura, a corregir originals i proves per a l'edició d'autors grecs i llatins, i a atendre les consultes dels seus amics escriptors i coreligionaris. Malauradament, en morir no va deixar cap mostra escrita dels seus estudis filològics. El 1924, a proposta de l'arxiver municipal, mossèn Gabriel Clausellas, l'Ajuntament que presidia l'alcalde Relat va acordar donar el nom del doctor Crehueras al carrer que aleshores s'anomenava carrer del Reixat. |
Historial toponímic
Safareig (1.9.1855)ReixatAgustí Creueras (7.1.1928), c. d'Doctor A. Crehueras (27.5.1939), calleDoctor Crehueras (30.10.1985)
| Regió muntanyosa de Grècia, que s'estenia des del centre del Peloponès fins al golf d'Argòlida a l'est, lloada pels poetes clàssics com a lloc habitat per pastors que portaven una vida plàcida i serena. Va ser mitificada per la literatura europea del Renaixement. |
Historial toponímic
Arcadia, víaArcàdia (30.10.1985)
| Comarca de Catalunya, a la regió de Girona, entre la Serralada Transversal i la Costa Brava de migjorn, que té com a capital Santa Coloma de Farners. La Selva es reparteix en tres conques hidrogràfiques, les rieres, que desguassen directament al mar, la conca de la Tordera i la conca del Ter, amb el pantà de Susqueda. Quant al relleu, participa del Sistema Mediterrani Català amb la Serralada de Marina, la Depressió de la Selva, que uneix les dues serralades de la comarca, i els dos massissos de la Serralada Prelitoral, el sector nord-oriental del Montseny i les Guilleries, que comencen a la riera d'Arbúcies. |
Historial toponímic
Selva (29.12.1955), calleSelva (30.10.1985)
| Arbre de la família de les palmàcies, de l'espècie Phoenix dactylifera, de fulles pinnades i fruits en baia anomenats dàtils. El carrer de les Palmeres es troba al barri de Can Deu, zona de places i carrers amb noms d'arbres.
|
Historial toponímic
Palmeres / Las Palmeras (8.10.1970)Palmeres (30.10.1985)
| Josep Comas i Comadran (Montcada, 1867 - Barberà del Vallès, 1947). Alcalde de Barberà del Vallès, de 1923 a 1931. Juntament amb el comte de Fígols, va ser promotor de la urbanització del barri de la Creu de Barberà, agregat a Sabadell el 19 de febrer de 1959. |
Historial toponímic
Alcalde Comas (annexat de Barberà el 1959), calleJosé Comas (18.2.1960), calleJosep Comas (30.10.1985)
| Joan Baptista Codina i Formosa (Sabadell, 16 d'abril de 1860 - Barcelona, 11 de febrer de 1923). Filòleg i eclesiàstic. Doctor en Filosofia i Lletres i en Teologia. Cursà estudis eclesiàstics al Seminari de Barcelona simultàniament al batxillerat i Filosofia i Lletres, i el doctorat en lletres el va fer a la universitat de Madrid, on va ser deixeble de Menéndez y Pelayo. Va ser professor de llatí, grec i hebreu al Seminari de Barcelona, on formà diverses generacions de futurs clergues. Autor d'un primer intent de traduir la Bíblia al català, se'l considera un precursor de les versions bíbliques dels monjos de Montserrat i de la Fundació Bíblica Catalana. El 1906 participà en el I Congrés Internacional de Llengua Catalana, on va presentar una moció sobre qüestions ortogràfiques que fou inclosa a les conclusions del Congrés. Prèviament, el 1899 havia ingressat a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. El març de 1925, l'ajuntament presidit per l'alcalde Relat va prendre l'acord de donar el nom del doctor Codina a un carrer del barri de la Creu Alta. |
Historial toponímic
Doctor Codina (1925), c. delDoctor Codina (27.5.1939), calleDoctor Codina (30.10.1985)
| Poble del municipi de Lles, situat al límit occidental de la Baixa Cerdanya, a 1.493 m d'altitud, a la dreta del riu d'Arànser, emissari dels estanys de la Pera, que aboca les aigües al Segre prop de Martinet. * * * El carrer d'Arànser es troba situat al barri de la Roureda, en una zona amb noms de pobles i municipis catalans pirinencs. |
Historial toponímic
Arànser (29.1.1992)