2024
| Albert Schweitzer (Kayserberg, Alsàcia, 14 de gener de 1875 - Lambarene, Gabon, 4 de setembre de 1965). Metge, músic i pacifista. Doctorat en medicina el 1911, va fundar i dirigir un hospital per tractar les malalties tropicals a Lambarene, al Gabon, a l'Àfrica occidental, que mantenia amb els guanys de les conferències i els concerts celebrats per tot Europa, algun dels concerts, compartit amb Pau Casals. Va ser Premi Nobel de la Pau i membre de l'Acadèmia de les Ciències Morals i Polítiques de París. El carrer de Schweitzer es troba al barri de Castellarnau, on els vials porten noms de persones que s'han significat per la lluita a favor de la pau, la llibertat i la dignitat humanes. |
Historial toponímic
Schweitzer (25.3.1987)
| El carrer de la Palanca, passat el vall que encerclava la vila, continuava pel camí de la Creueta que baixava cap a l'Horta Major i, després d'unir-se al camí de Granollers, travessava el riu per una palanca. D'aquí vingué el nom del carrer, si bé una versió més moderna l'atribueix a la passera o palanca, més propera, que servia per a franquejar el vall. |
Historial toponímic
Plaça a la Palanca (segle XIV)Vallanera (segle XVII), call d'enQuaranta (segle XIX), carreró d'enPalanca (1891)Palanca (27.5.1939), callePalanca (30.10.1985)
Josep Aparici i Fins (Caldes de Montbui, 1 de maig de 1654 - Barcelona, 16 de desembre de 1731). Funcionari reial, home de negocis i geògraf. Estigué al servei de Carles II, com a ajudant de tresorer, i després de la monarquia borbònica. En els seus escrits sobre geografia i economia propugnà la millora de la gestió financera dels organismes catalans, la creació d'un port franc a Barcelona i diverses millores per a la irrigació i la industrialització del país com també la conquesta de la ribera de l'Amazones pels catalans. Fruit dels seus viatges pel Principat, elaborà un mapa de Catalunya, amb les fronteres dels corregiments sobre les demarcacions de vegueries, que el 1720 dedicà a Felip V. |
Historial toponímic
Aparici (1925), c.Aparisi y Guijarro (24.11.1939), calleAparisi, calleJosep Aparici (30.10.1985)
| Josep Balari i Jovany (Barcelona, 11 de novembre de 1844 - 1 de juliol de 1904). Filòleg, historiador i taquígraf. Va ser deixeble de Milà, Rubió i Bergnes de las Casas, a qui substituí a la càtedra de grec de la Universitat de Barcelona. Va escriure diverses obres de caràcter històric, la més important de les quals és "Orígenes históricos de Cataluña" (1899), i estudis sobre documents de l'època comtal catalana (segles IX-XII). D'altra banda, dedicà una especial atenció als estudis filològics, especialment sobre el català: "Etimologías catalanas", "Influencia de la dominación romana en Cataluña comprobada por la orografía". Deixà inacabat el "Diccionari Balari", lexicogràfic, i esborranys per a una gramàtica històrica. Va ser mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1875 i presidí els de 1894. |
Historial toponímic
Doctor Balari (1925), c. delDoctor Balari (27.5.1939), calleDoctor Balari (30.10.1985)
| Operaris especialitzats en l'aprest o tractament d'acabat dels teixits. * * * El carrer dels Aprestadors es troba al barri d'Espronceda, en una zona de carrers amb noms d'oficis manuals. |
Historial toponímic
Espronceda [parcial] (1963-64), polígonoAprestradors (29.10.1986)
| Franz Schubert (Viena, 31 de gener de 1797 - 19 de novembre de 1828). Compositor austríac, deixeble de Salieri. La seva obra, impregnada d'un intens lirisme, renovà les formes musicals tradicionals dins el marc d'un romanticisme amb elements classicitzants. Els darrers anys de la seva vida va compondre obres per a piano d'una profunda bellesa, com la Sonata en sol major, els Impromptus i les extraordinàries sonates pòstumes. |
Historial toponímic
Schubert (29.12.1955), calleSchubert (30.10.1985)
| Port de muntanya del Sistema cantabroastur, de 1.364 m d'altitud, entre el Principat d'Astúries i la província de Lleó. El carrer de Pajares es troba al barri del Torrent del Capellà, en una zona amb noms de muntanyes que s'estén fins a la Plana del Pintor. |
Historial toponímic
Pajares (29.12.1955), callePajares (30.10.1985)
| Monestir femení d'obediènia benedictina, fundat el 1214 a Sant Vicenç de Jonqueres. El 1273 una part de la comunitat es traslladà a Sabadell i el 1293 s'establí a Barcelona, prop de l'antiga muralla, a l'actual carrer de Jonqueres. Adoptà aleshores la regla de l'orde militar d'Uclés o de Sant Jaume de l'Espasa i prosperà com a recer de filles de la noblesa. A l'indret on s'havia aixecat el primitiu convent prop del Ripoll, s'hi va edificar a mitjan segle XVI l'església parroquial de Sant Vicenç de Jonqueres i la rectoria, a la qual més endavant s'afegí la galeria. Fins que el 1889, amb el creixement experimentat per la Creu Alta, que pertanyia al terme de Jonqueres, es decidí traslladar l'església parroquial al nucli urbà, davant la creu que havia donat nom a la població. |
Historial toponímic
Jonqueres (9.12.1965), plazaJonqueres (30.10.1985)
| Jaume Almera i Comas (Vilassar de Mar, 5 de maig de 1845 - Barcelona, 15 de febrer de 1919). Geòleg i eclesiàstic. Autor de diversos estudis monogràfics de geologia local i comarcal. Confeccionà els primers mapes geològics de Barcelona i la seva rodalia. El 1874 va fundar el Museu Geològic del Seminari de Barcelona. L'any 1885 va ser nomenat canonge de la seu episcopal de Barcelona i degà l'any 1912. |
Historial toponímic
Doctor Almera (1925), c. delDoctor Almera (27.5.1939), calleDoctor Almera (30.10.1985)
| Persones, normalment joves, que treballen per aprendre un ofici sota les ordres d'un mestre o d'un oficial. * * * El carrer dels Aprenents es troba al barri d'Espronceda, en una zona de vies amb noms d'oficis. |
Historial toponímic
Espronceda [parcial] (1963-64), polígonoAprenents (29.10.1986)