PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Pla del bosc de Can Feu, que va ser l'escenari d'activitats culturals i festives fins a la Guerra Civil. Al Pla de l'Amor s'hi ballaven sardanes, s'hi celebraven concerts i s'hi feien representacions teatrals. El 29 de juliol del 1915 s'hi representà Terra baixa, d'Àngel Guimerà, interpretada per Enric Borràs, que inaugurava el Teatre de la Natura. I fins i tot, el 1917, la Companyia del Liceu hi portà l'òpera Carmen.




Historial toponímic

Pla de l' Amor (30.4.2004)

El virrei és un alt funcionari que governa amb plens poders un país o una regió en nom i representació del rei. En alguns territoris de la Corona catalanoaragonesa els monarques crearen virreis. Ho van fer a Sicília (1415), a Sardenya (1417) i a Nàpols (1505). L'actuació dels virreis sovint va ser causa de revoltes i a vegades hagueren de dominar moviments republicans o sobiranistes. Els virreis procedien de famílies aristocràtiques i solien ser militars d'alta graduació o prelats de l'Església. Els Reis Catòlics instituïren els virregnats d'Aragó, de Navarra, de Galícia i d'Índies, i Carles V va crear el càrrec de virrei de Nova Espanya (1535) i el del Perú (1544), que entre 1761 i 1776 va ser ocupat per Manuel Amat i de Junyent, el virrei Amat.

Historial toponímic

Virreyes (1966), plaza
Virreis (30.10.1985)

Ramon Llull (Ciutat de Mallorca, 1232/33 - 1315/16). Escriptor, poeta, filòsof i teòleg. És el primer gran escriptor en una llengua romànica i el creador del català literari. [Vegeu la biografia a: carrer de Ramon Llull]

Historial toponímic

Ramón Llull (9.12.1965), plaza
Ramon Llull (30.10.1985)

Antonio López y López (Comillas, Santander, 1817 - Barcelona, 1883). Comerciant, navilier i banquer. Als 14 anys se n'anà a Cuba, on va fer una gran fortuna. Dedicat al transport marítim, va fer bastir el primer vaixell d'hèlix de la Compañía Transatlántica Española. Va ser un dels fundadors del Crèdit Mercantil i del Banc Hispano-Colonial. Fundà la Compañía General de Tabacos de Filipinas i obtingué diverses concessions de línies ferroviàries. Va ser el protector de Jacint Verdaguer, primer el posà a la Compañía Transatlántica i després l'acollí a casa seva. Quan era president de la Companyia del Nord, es va construir el Baixador de la Rambla, el popular "apeadero". Per aquest motiu, l'Ajuntament va posar el nom de Marquès de Comillas al vial paral·lel a la via que unia totes dues estacions de tren.

Historial toponímic

Marquès de Comillas (final del segle XIX)
Engels (6.1.1937)
Marqués de Comillas (27.5.1939), calle
Marquès de Comillas (30.10.1985)

Luis de León (Belmonte, 1527 o 1928 - Madrigal de las Altas Torres, 1591).

Escriptor en castellà i en llatí, d'ascendència jueva, és conegut sobretot per la seva poesia, que segueix el corrent horacià iniciat per Garcilaso de la Vega.


Historial toponímic

Fra Lluís de León (últim quart del segle XIX)
Fray Luis de León (27.5.1939), calle
Fra Luis de León (30.10.1985)

Masia amb teulada a dos vessants, planta i pis, amb tres finestres de pedra picada a la façana i porta adovellada de tipus renaixentista. Es troba situada a la línia divisòria dels termes de Sabadell i Polinyà. És documentada ja el 1199 com a ca n'Olzina i ca n'Oltzina, i des del segle XV apareix sempre com a ca n'Alzina. Renovada el 1988, ja fa anys va deixar les tasques agrícoles per dedicar-se a l'hípica i a la restauració. Un dels propietaris de la masia, Francesc Alzina, el 1814 va intervenir a la Guerra del Francès comandant una partida de guerrillers que va derrotar els francesos en diverses ocasions. El carrer de Ca n'Alzina es troba situat al barri de Can Roqueta, zona de vials amb noms de masies del rodal.

Historial toponímic

Can Alzina (2.7.1964), calle
Ca n'Alzina (30.10.1985)

Antonio Rodríguez Hurtado (Jerez de la Frontera, 1919 - Sabadell, 2000). Dirigent del moviment associatiu de Can Puiggener que va reivindicar espais veïnals per al barri. Va ser president de l'Associació de Veïns de Can Puiggener, entre 1974 i 1977, i del Casal de Jubilats i Pensionistes, del 1978 al 1998.


Historial toponímic

Rodríguez Hurtado (18.6.2004)

Publi Virgili Maró (Andes, Màntua, 15 d'octubre del 70 aC - Bríndisi, 21 de setembre del 19 aC). Poeta romà.

Nascut al nord d'Itàlia, prop de Màntua, era fill de propietaris de terres amb prou mitjans per enviar-lo a estudiar a Cremona, a Milà i després a Roma. Es donà a conèixer com a poeta amb les Bucòliques o Èglogues, deu petits poemes de tema pastoral que seguien el model grec de Teòcrit. Traslladat a Roma, l'èxit d'aquests poemes li va franquejar l'entrada al cercle de Mecenes i l'apropà a August, el qual li cedí un mas prop de Nàpols on pogué escriure la seva obra lluny dels convulsos esdeveniments de l'època. Entre el 37 i el 30, escriu les Geòrgiques, sota el mestratge d'Hesíode, que comprèn quatre llibres sobre agricultura, en què elogia la vida al camp i exalta l'amor a la natura. A l'Eneida, escrita entre el 30 i el 19 aC, Virgili recull la llegenda segons la qual els orígens de Roma es remunten a l'Enees fugitiu de Troia que s'estableix al Laci amb el seu fill Ascani i, d'altra banda, glorifica la família Júlia fent-la descendent d'Ascani; crea així una dinastia per a la gran Roma sorgida de la pau octaviana i la restauració de l'Imperi. L'ennobliment dels orígens de Roma, la lloança de les virtuts romanes i l'enaltiment de la família Júlia van fer de l'Eneida l'epopeia nacional i Virgili esdevingué el poeta de Roma, model de llengua i de poesia que aviat es convertiria en un clàssic i deixaria una empremta profunda a tota la cultura occidental.


Historial toponímic

Virgilio (29.12.1955), calle
Virgili (30.10.1985)

Ramon Llull (Ciutat de Mallorca, 1232/33 - 1315/16). Escriptor, poeta, filòsof i teòleg. És el primer gran escriptor en una llengua romànica i el creador del català literari. Fill d'una família de la noblesa catalana que acompanyà Jaume I en la conquesta de Mallorca, fou educat com un cavaller i va ser senescal del rei de Mallorca. Cap a 1263, unes visions místiques canviaren radicalment la vida de Llull. Abandonà família i posició social i, consagrat a la vida religiosa, es proposà escriure un llibre que no tingués rèplica possible per a la conversió dels sarraïns. Amb aquest designi aprengué llatí i àrab durant nou anys, passats els quals va escriure l'anhelat llibre:l' "Ars magna". Des d'aleshores, Llull, que de jove havia conreat la poesia cortesa, no volgué fer mai més literatura, ans es valgué sempre de la litaratura per a difondre la seva "Art", dictada per Déu. I tanmateix és l'escriptor més gran de la literatura catalana. De les més de 400 obres que va escriure, en català, en llatí i en àrab, se'n conserven 256. Les principals són: el "Blanquerna" -que inclou el "Llibre d'Amic e Amat"-,"Fèlix o Llibre de meravelles" -que inclou el "Llibre de les bèsties"-, l' "Arbre de la Ciència", l' "Arbre de filosofia d'Amor", la "Doctrina pueril", el "Llibre de l'orde de cavalleria". I en poesia: "Lo desconhort" i el "Cant de Ramon".

Historial toponímic

Ramon Llull (1925), c. de
Ramón Llull (27.5.1939), calle
Ramon Llull (30.10.1985)

Antoni Cortès d'Andrade (segles XVIII-XIX). Marquès de Ciutadilla, descendent de les antigues famílies sabadellenques dels Clasquerí i dels Meca, el 1816 donà el seu casal del Pedregar per a residència dels escolapis. L'edifici fou enderrocat el 1899 i el solar resultant formà part dels Jardinets, la plaça actual del Dr. Robert.

Historial toponímic

Marquès de Ciutadilla (últim quart del segle XIX)
Anselmo Lorenzo (6.1.1937)
Marqués de Ciutadilla (27.5.1939), calle
Marquès de Ciutadilla (30.10.1985)