PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Ramon Amadeu i Grau (Barcelona, 1745 - 1821). Escultor barceloní que residí un temps a Olot, abans i durant la Guerra del Francès. Fonamentalment la seva obra consta d'imatges de culte i figures de pessebre. Les talles són d'estil barroc amb orientacions neoclàssiques. Però Amadeu és conegut sobretot per les figuretes de pessebre, de terra cuita policromada, i se'l considera el màxim representant del pessebrisme a Catalunya. Les seves figures de pessebre es conserven a Barcelona, al Museu d'Història de la Ciutat i a d'altres museus barcelonins, i al Museu d'Olot.

Historial toponímic

Amadeu, calle
Ramon Amadeu (30.10.1985)

Marian Burguès i Serra (Sabadell, 1 d'agost de 1851 - 20 de novembre de 1932). Terrisser, escriptor i militant anarquista.

Era fill d'una família de terrissers sabadellencs del carrer de la Creueta. Acabats els estudis primaris, als 9 anys començà l'aprenentatge artesanal al taller del seu pare fins que als 17 se n'anà a Mataró a perfeccionar l'ofici. El 1870, havent intervingut en la revolta popular contra les quintes, per evitar represàlies i esquivar el servei militar abandonà el país i se n'anà a Tuïr, al Rosselló, que aleshores era un gran centre de producció ceràmica. Amb l'adveniment de la Primera República i l'abolició de les quintes tornà a Sabadell, però aviat la Restauració borbònica l'obligà altre cop a fugir del país per evitar l'allistament a la Milícia. Aleshores se n'anà a Coïmbra, ciutat coneguda per les seves indústries ceràmiques. Després d'una temporada a la ciutat portuguesa, s'anà apropant a casa. Primer va fer estada a Muel, Saragossa, on perfeccionà l'art de la faiança, i després a Manises, on va aprendre la tècnica dels reflexos metàl·lics. Amb aquest bagatge i aprofitant un nou indult als desertors, el 1876 tornà a Sabadell i capgirà la manufactura terrissera familiar. Va ser en aquesta època que, interessat pel dibuix i la pintura, va intervenir en els inicis de l'Acadèmia de Belles Arts, quan no era sinó una secció de l'Ateneu i anaven d'excursió els diumenges a pintar i dibuixar en plena natura.

El 1896 muntà una fàbrica de faiança al seu taller del carrer de la Creueta i l'any següent obrí la primera botiga de Faians Català a Sabadell. El 1901, en col·laboració amb el seu nebot Santiago Segura, inaugurà el Faians de Barcelona. Però aviat va fer fallida la fàbrica de faiança i Burguès s'arruïnà. S'obrí aleshores una etapa d'anades i vingudes a la Bisbal i a Caldes, fins que el 1919 retornà definitivament a Sabadell, on els amics l'ajudaren a aixecar forn i cobert al barri de la Creu Alta.

Burguès era un conferenciant brillant, un apassionat per les belles arts i un gran divulgador de l'art de la ceràmica. Col·laborà en el periòdic anarquista Los Desheredados, que dirigí entre 1883 i 1884, en el setmanari L'Avenir, en el Diari de Sabadell i en El Poble. És autor de l'opuscle Estudis de terrissa catalana i sobretot de l'extraordinari Sabadell del meu record.

Morí el 20 de novembre de 1932 i l'ajuntament acordà donar el seu nom al carrer del Foment, on tenia casa i taller. Però el 1939 va ser retirat per recuperar el nom antic, fins que el 1942 l'ajuntament de Josep M. Marcet va decidir donar-li el nom de Vila Cinca que encara porta avui. No va ser fins als anys de la Transició que el nomenclàtor urbà recuperà Marian Burguès, en un carreró de la Creu Alta, substituint un dels militars que s'havien aixecat contra la República.


Historial toponímic

Lladó [Bru Lladó] (1937)
Sargento Estivill (21.7.1939), pasaje del
Marian Burguès (18.7.1979)

Guido di Pietro da Mugello (Vicchio, Mugello, Toscana, 24 de juny de 1390 - Roma, 18 de febrer de 1455). Pintor italià del Renaixement, conegut com a Fra Angelico.

La seva gran aportació a la pintura és el tractament de la llum, emprada de manera no naturalista sinó estètica i expressada mitjançant un ús intel·ligent del color.


Historial toponímic

Fray Angélico (29.12.1955), calle
Fra Angelico (30.10.1985)

Francesc Cambó i Batlle (Verges, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, 30 d'abril de 1947). Polític, advocat i financer. Fundador i dirigent de la Lliga Regionalista i diputat a Corts.

Va protegir la cultura catalana creant, entre d'altres, la Fundació Bernat Metge, que patrocinà la traducció i l'edició catalana dels clàssics grecs i llatins.


Historial toponímic

Cambó (29.12.1955), plaza
Cambó (30.10.1985)

Comunitat autònoma del sud-est peninsular, a la costa mediterrània, que correspon aproximadament a l'antic regne de Múrcia. Habitada successivament per ibers, cartaginesos, romans i gots, el 799, en ser ocupada per Abd al-Rahman, passà a mans dels àrabs, que hi romangueren gairebé 500 anys. El regne musulmà de Múrcia fou conquerit el 1266 pel rei Jaume I de Catalunya-Aragó, que el cedí al seu gendre Alfons X de Castella, tal com estipulava el tractat d'Almirra. Des de finals del segle XIX i les primeres dècades del XX, però sobretot després de la Guerra Civil, a la nostra ciutat i a tot Catalunya hi hagué un fort contingent d'immigració procedent de terres murcianes.

Ciutat i capital de Rússia, de més de 10 milions d'habitants, situada a la riba del riu Moskva, que donà nom a la ciutat. Durant bona part del segle XX va ser també capital de la URSS i ho havia estat de l'Imperi rus dels tsars fins al segle XVIII. El Kremlin, situat a la famosa plaça Roja, és el centre geogràfic de la ciutat, la seu del govern i el centre polític de la Federació Russa i de la Confederació d'Estats Independents. * * * El passatge de Moscou es troba al barri de Can Llong, on els carrers porten noms de ciutats europees.

Historial toponímic

Moscou (24.9.1997)

Ramon Albó i Martí (Barcelona, 1872 - 1955). Sociòleg i advocat.

Va ser president del tribunal tutelar de menors i director general de presons. Va treballar per a la millora del sistema penitenciari i per a la rehabilitació dels nens delinqüents. Com a director d'Aurora Social (1907-1908), defensà un sindicalisme de caire catòlic.




Historial toponímic

Ramón Albó (29.12.1955), calle
Ramon Albó (30.10.1985)

Maria Montessori (Chiaravalle, Ancona, 31 d'agost de 1870 - Noordwijk, 6 de maig de 1952). Pedagoga italiana, iniciadora del moviment de renovació pedagògica.

Llicenciada en medicina als 26 anys, inicià la pràctica professional a la clínica psiquiàtrica de la Universitat de Roma, activitat que orientà cap al tractament i l'educació dels nens amb discapacitat psíquica. Partint d'aquesta experiència, arribà a elaborar el que s'ha conegut com a Mètode Montessori, que té per objecte potenciar totes les aptituds biològiques i fomentar l'expressivitat i la iniciativa dels nens mitjançant la utilització d'un nou material didàctic.

El Mètode Montessori es va aplicar per primera vegada a Catalunya el 1913, a l'Escola de la Casa de la Maternitat i va ser molt difós per tot el país.


Historial toponímic

Maria Montessori (28.4.1999)

Forn rajoler, enderrocat l'any 1878, que donà nom al carrer. Segons Marià Burguès, a la Creu Alta abundaven els forns rajolers perquè al subsòl hi havia una gruixuda capa rica en argila.

Historial toponímic

Horno (annexat el 1904 amb la Creu Alta), calle
Horno, (27.5.1939), calle
Forn (30.10.1985)

Pantà de la Noguera Pallaresa que s'estén des del Montsec, al límit del Pallars, fins a Camarasa, municipi de la Noguera, molt a prop de l'aiguabarreig amb el Segre. Va ser construït el 1920 per la Canadenca, la Barcelona Traction, Light and Power Company, creadora de la primera xarxa de producció i distribució d'energia elèctrica a Catalunya, que va servir per a electrificar i modernitzar la indústria del país. El carrer de Camarasa es troba situat a Torre-romeu, en una zona amb noms d'estanys i pantans.

Historial toponímic

Camarasa (24.11.1955), calle
Camarasa (30.10.1985)