PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Pompeu Fabra i Poch (Barcelona, 20 de febrer de 1868 - Prada de Conflent, 25 de desembre de 1948). Gramàtic i lexicògraf.

Estudià enginyeria industrial i el 1902 ocupà la càtedra de química de l'Escola d'Enginyers Industrials de Bilbao, on residí fins al 1911. Es formà lingüísticament de manera autodidacta seguint el mestratge dels Junggrammatiker i de Meyer-Lübke, Saussure i Jespersen. El 1890 ja participava en les campanyes lingüístiques de L'Avenç i l'any següent publicà un Ensayo de gramática del catalán moderno.

De 1898 data la Contribució a la gramàtica catalana, en què proposava un català literari allunyat de formes arcaïtzants i depurat de vulgarismes i barbarismes. Va tenir una actuació destacada en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, celebrat el 1906. Fruit de l'estudi dels grans romanistes, durant els anys que estigué a Bilbao, va ser la Gramática de la lengua catalana, apareguda el 1912. El 1911 anà a Barcelona cridat per Enric Prat de la Riba i va ser nomenat professor a la càtedra de català creada per la Diputació de Barcelona i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, on s'encarregà de la direcció de les oficines lexicogràfiques que van promulgar les Normes ortogràfiques, base del Diccionari ortogràfic de 1917. L'any següent, per encàrrec de l'Institut que l'adoptà com a oficial, va publicar la Gramàtica catalana. El Diccionari general de la llengua catalana, concebut com a futur diccionari de l'Institut, va aparèixer el 1932 i aquell mateix any, gràcies al prestigi científic adquirit, va ser nomenat sense oposicions catedràtic de la Universitat de Barcelona.

Encara el 1934 va haver de passar el tràngol de la presó; a causa dels Fets d'Octubre va ser reclòs, amb el president de la Generalitat i els seus consellers, al vaixell Uruguai i destituït del càrrec de president del Patronat Universitari. Al final de la Guerra Civil, el 31 de gener de 1939, va emprendre el camí de l'exili, primer a París i a Montpeller i, finalment, el 1942 a Prada de Conflent, on continuà treballant en una nova Gramàtica catalana que va aparèixer, pòstumament, el 1956, i on va morir el dia de Nadal de 1948.






Historial toponímic

Pompeu Fabra (28.11.1990)

Ciutat de Gascunya, a Occitània. Centre de pelegrinatge marià des que, el 1858, Bernadeta Soubirous afirmà que se li havia aparegut la Mare de Déu, en un cova del terme.

Historial toponímic

Nansen (plànol Can Rull 1926), calle
Virgen de Lourdes (1.12.1939), calle
Lourdes (27.10.1960), calle de
Lurdes (30.10.1985)

Orquestra sabadellenca fundada pels volts de 1840 per Feliu Bosch, conegut com el Fatxenda. Es van fer molt populars a Catalunya actuant a les festes majors. Van fer gires per Europa, el nord d'Àfrica i durant uns anys van actuar a l'Amèrica Llatina amb el nom de Casino de Sevilla. Era famosa la seva rivalitat amb els Muixins.

Historial toponímic

Fatxendes (30.10.1985)

Protagonista del "Llibre d'Evast e Blanquerna", obra de Ramon Llull, escrita entre 1283 i 1285. És una novel·la enciclopèdica que proposa un pla de reforma del món. L'obra es clou amb el "Llibre d'Amic e Amat" i "L'Art de contemplació".

Arbre caducifoli de la família de les fagàcies, de diferents espècies del gènere Quercus, de fulles sinuades, flors en grups petits i fruits en gla, d'una fusta molt dura i resistent al corc. La plaça dels Roures es troba situada al barri de Can Deu, on la majoria de carrers i places porten noms d'arbres i arbusts.

Historial toponímic

Roures / Los Robles (8.10.1970)
Roures (30.10.1985)

Miquel Ustrell i Serrabogunyà (Sant Julià d'Altura, 14 de maig de 1850 - 24 de març de 1924). Propietari de terres i de la masia de Ca n'Ustrell, documentada des del segle XIV, on va néixer i morir.

Va fer els estudis primaris a casa seva, amb la seva mare, i els secundaris amb el rector de Sant Julià, que l'acollí com a alumne. Es dedicà sempre a l'agricultura en terres de la hisenda familiar, que millorà i augmentà comprant terres veïnes. Amb l'aparició de la fil·loxera, que anorreà les vinyes del país, encapçalà una comissió d'agricultors que adoptà el sistema aplicat al Rosselló, el de replantar la vinya amb ceps americans, resistents a la malura, i empeltar-los amb les velles varietats autòctones. Uns anys més tard va crear una agrupació per mecanitzar les feines del camp de forma col·lectiva, amb la compra comuna de maquinària agrícola. Ustrell va ser també un dels promotors de la carretera de Sabadell a Matadepera, que s'inaugurà el 1889. En una de les vinyes de la propietat d'Ustrell es van descobrir restes d'una necròpolis i d'un poblat romans, que van anar al Museu d'Història de Terrassa, d'on depenia Sant Julià d'Altura en aquella època.


Historial toponímic

c. de Oriach (1885)
Oriach (27.5.1939), calle
Ustrell (27.10.1960), calle
Ustrell (30.10.1985)

Arbre de ribera, de la família de les salicàcies (Populus nigra), molt alt, de capçada irregular, fulles ovades i aprimades a la punta i fruits en càpsula. La plaça dels Pollancres es troba al barri de Can Deu, en una zona de vials amb noms d'arbres i arbusts.

Historial toponímic

Pollancres / Los Chopos (8.10.1970)
Pollancres (30.10.1985)

Santuari de la Mare de Déu de Luján, centre de pelegrinatge on es venera una imatge de la verge que data del segle XVII. És a la ciutat de Luján, prop de de Buenos Aires, a la República Argentina.



El carrer de Luján es troba al Poblenou de la Salut, en una zona de vials en què predominen els noms de santuaris marians.


Historial toponímic

Luján (29.12.1955), calle
Luján (30.10.1985)

Antic propietari de terres.

Historial toponímic

Fatjó (18.2.1960), calle
Fatjó (30.10.1985)

És un dels carrers de la primera promoció d'habitatges de la Concòrdia, construïts per la Caixa d'Estalvis de Sabadell, segons el projecte dels arquitectes Santiago Casulleres, Gabriel Bracons i Josep Vila. Tots els vials de la nova urbanització, aprovada el desembre de 1955, portaven noms de virtuts i colors.

Historial toponímic

Blanca (29.12.1955), calle
Blanc (30.10.1985)