2024
| Placeta formada el 1900 quan es va enderrocar la casa cantonera a l'angle que feien els carrers de Sant Jaume i de Colom. |
Historial toponímic
placeta de Sant Jaume (1900)San Jaime (27.5.1939), plaza deSant Jaume (30.10.1985)
| Ciutat de Suècia, del län d'Ostergötland, situada a l'estuari del Braviken, d'uns 85.000 habitants. És un important centre industrial tèxtil, que compta també amb indústria química, paperera, de material elèctric i de mobles. Tradicionalment ha estat coneguda com la Manchester sueca. * * * El carrer de Norrköping es troba situat al barri de Nostra Llar, zona de vials amb noms de ciutats industrials tèxtils. |
Historial toponímic
Norrkoping (24.11.1955), calleNorrköping (30.10.1985)
| Jaume Viladoms i Valls (Sabadell, 19 de juliol de 1913 - 16 d'octubre de 1976). Socialista i pedagog. Va fer els estudis primaris al Col·legi Mercantil i després estudià a l'Escola Industrial, de la qual, de gran, seria un destacat professor. Treballà de metal·lúrgic, especialitzat en el torn i la fressa. Però les seves inquietuds el portaren al Círcol Republicà Federal. Viladoms esmerçà moltes hores a la magnífica biblioteca republicana i hi conegué els futurs companys de militància del Bloc Obrer i Camperol i del POUM. Destacat pacifista, lluità tota la vida contra la violència, la ignorància i el fanatisme. Durant la guerra va crear i dirigir l'Institut Marx-Lenin i exercí la secretaria general de la Unió Sindical de Sabadell. Al final de la guerra s'hagué d'exiliar i passà pels camps de concentració francesos. Quan volgué tornà a Sabadell, fou "depurat" pel règim, que l'empresonà. Represa la vida laboral, dirigí l'Escola d'Aprenents Aismalibar de Montcada i aviat s'incorporà a la lluita clandestina militant en el Moviment Socialista de Catalunya. El 1948 se celebrà a casa seva el Segon Congrés del MSC, presidit per Josep Pallach. Va ser detingut el 1953 amb altres companys de partit i estigué setze mesos a la Presó Model. En sortí amb llibertat provisional, però havia perdut la feina, de manera que reprengué la tasca pedagògica donant classes de mestratge industrial a casa seva, on més endavant fundaria l'Acadèmia Delta, que va ser un centre de perfeccionament professional i un focus de divulgació cultural i de conscienciació obrera de les noves generacions de sabadellencs. La plaça de Jaume Viladoms va ser urbanitzada entre els pisos construïts damunt el solar de l'històric camp de futbol de la Creu Alta. |
Historial toponímic
Jaume Viladoms (13.5.1980)
| Ciutat i capital de Dinamarca. * * * El carrer de Copenhaguen es troba a Can Llong, barri en què les places i els carrers porten noms de ciutats europees. |
Historial toponímic
Copenhaguen (28.4.1999)
| Guerrers d'ofici al servei de la corona catalanoaragonesa, que constituïen el gros de les forces de l'Expedició Catalana a Orient, comandada per Roger de Flor, a la primeria del segle XIV. |
Historial toponímic
General Mola (annexat de Barberà el 1959), calleAlmogávares (18.2.1960), paseoAlmogàvers (30.10.1985)
| El camp de Sant Jaume, presidit per una estàtua del sant, eren terres del benefici de Sant Jaume per al manteniment de la parròquia de Sant Salvador de Sabadell. Va ser aquest camp de Sant Jaume el que va donar nom al carrer que s'hi començà a construir al segle XVIII. |
Historial toponímic
Sant Jaume (últim quart del segle XVIII)Jaume Compte (6.1.1937)San Jaime (27.5.1939), calleSant Jaume (30.10.1985)
| Nom possiblement originat en la línia del tren del Nord que passa a cel obert paral·lela al carrer. |
Historial toponímic
Norte-Farell, calleNord (30.10.1985)
| Jaume Ninet i Vallhonrat (Sabadell, 8 de setembre de 1893 - Martorell, 25 d'agost de 1936). Polític republicà federal i industrial metal·lúrgic. Encapçalant la minoria dels federals a l'Ajuntament, poc abans de la dictadura de Primo de Rivera, Ninet va lluitar per aconseguir que el tren dels Ferrocarrils de Catalunya passés soterrat per arribar al centre urbà, en contra del desig de la companyia, que per reduir costos pretenia fer-lo passar pel mig del carrer de l'Horta Novella, separat de les voreres per una protecció de filferro espinós. La companyia va haver de cedir i el 1925 s'inaugurava el túnel fins a la Rambla. El 1931 va ser tinent d'alcalde del primer ajuntament republicà pel Círcol Republicà Federal i aquell mateix any va ser nomenat governador de Terol. Va morir assassinat el 1936 a Martorell, on, com a delegat governatiu, era president de la Cooperativa Agrícola. |
Historial toponímic
Rey Ramiro (24.11.1955 ?), calleJaume Ninet (30.10.1985)
| El carrer del Convent portava de Sabadell al Convent de Caputxins construït a mitjan segle XVII, a l'indret conegut com a camp d'en Moret, que va ser cremat el 1835. Més endavant, el 1856, s'hi va traslladar l'Hospital i Casa de Beneficència, obra de l'arquitecte Josep Oriol Bernadet. Actualment enderrocat, el solar l'ocupa la plaça de l'Alcalde Marcet. |
Historial toponímic
Caputxins (1772 aprox.)Convent (final segle XVIII)Ferrer i Guàrdia (6.1.1937)Convento (27.5.1939), calleConvent (30.10.1985)
| Família establerta a Sabadell al segle XIV, possiblement emparentada amb els Marquet barcelonins, llinatge de mercaders i mariners al servei de la Corona. |
Historial toponímic
Marquet, pasajeAlmirall Marquet (30.10.1985)