2024
| Isidre Llaurador (Madrid, 1080 - 1130). Camperol, piadós i molt caritatiu amb els més pobres. Va començar fent de pouaire fins que es tralladà a treballar a Torrelaguna, on va conèixer María Toribia, la futura santa Maria de la Cabeza, i s'hi va casar. Va tornar a Madrid uns anys més tard per encarregar-se de les terres de la família Vargas, i és en aquesta època que fou conegut com a Isidre Llaurador. Com a patró dels pagesos és molt venerat a tota la península Ibèrica, especialment a Madrid, d'on és el sant patró, però també a Catalunya a jutjar per la toponímia. Isidre va ser canonitzat el 1622 pel papa Gregori XV. |
Historial toponímic
San Ysidro (annexat el 1904 amb la Creu Alta), c.Luis de Sirval (6.1.1937)San Isidro (27.5.1939), calleSant Isidre (30.10.1985)
| La Noguera Ribagorçana és un riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, al terme de Corbins, de 130 km de recorregut. Neix al port de Viella, travessa la Serralada Interior per l'engorjat d'Escales, la Serralada Exterior pels congosts de Mont-rebei, de Blancafort, de Canelles, de la Savina i de Santa Anna, i la plana de la Depressió Central fins a trobar el Segre. Com a divisòria entre Catalunya i Aragó des dels segles XV i XVI, desplaçà el Cinca en aquesta funció fronterera. El carrer de la Noguera Ribagorçana es troba situat al barri de Torre-romeu, en una zona amb noms de rius. |
Historial toponímic
Noguera Ribagorzana (24.11.1955), calleNoguera Ribagorçana (30.10.1985)
| Jaume I (Montpeller, 2 de febrer de 1208 - València, 27 de juliol de 1276). Comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Mallorca, dit el Conqueridor. El 1229 va conquerir Mallorca, que li obria les rutes comercials cap al Mediterrani, després que l'expansió per terres occitanes s'hagués vist estroncada a la batalla de Muret. La conquesta de València, el 1238, li permeté posar sota domini cristià les riques terres de l'Horta. Jaume I va dotar el nou regne de lleis pròpies, els Furs de València, i va deixar que els musulmans, que eren la mà d'obra de l'horta, restessin en terres valencianes. El 1266 va conquerir el regne musulmà de Múrcia i el va cedir al seu gendre Alfons X de Castella. Durant el seu llarg regnat de seixanta anys, s'inicià una època d'expansió i auge comercial. El Llibre del Consolat de Mar (normes jurídiques que regulen el dret marítim català), les reformes monetàries i la protecció dels jueus van fixar les bases de l'esplendor de la Corona. |
Historial toponímic
Jaume I (1925, sobre plànol), pg.Jaime I (27.5.1939), paseo deJaime I, calleJaume I (30.10.1985)
| Zona boscosa del barri de la Concòrdia que pertanyia al bosquet de can Borgonyó, abans de la urbanització del barri. |
Historial toponímic
Concòrdia (23.2.2000)
Alí Bei-el-Abassí, nom amb què és conegut Domènec Badia i Leblich (Barcelona, 1 d'abril de 1766 - Damasc, 1818). Aventurer i escriptor que, fent-se passar per musulmà, explorà el nord d'Àfrica i viatjà a La Meca i l'Orient Mitjà. Ha estat considerat un dels darrers representants del viatger il·lustrat, típic del setcents, i el primer espia de l'edat contemporània, amb finalitats d'expansió econòmica, en uns moments que la pau amb Turquia i el nord d'Àfrica havia obert el comerç català al Mediterrani. Alí Bei, afrancesat i francmaçó, el 1813 hagué d'exiliar-se a França, on publicà en francès una relació dels seus viatges: Voyages d'Ali Bey El Abassi en Afrique et en Asie pendant les années 1803, 1804, 1805, 1806 et 1807, que va ser traduïda a l'anglès, a l'alemany, a l'italià, al castellà i, en dues ocasions, al català, una el 1888 i l'altra el 1934 per Cèsar August Jordana, amb el títol de Viatges d'Alí Bei, versió reeditada el 2005. |
Historial toponímic
Alí Bey (1925), c. d'Ali-bey (27.5.1939), calleAlí Bei (30.10.1985)
| Isidor de Sevilla (Sevilla, 560 - 636). Bisbe hispanoromà i doctor de l'Església. De família originària de Cartagena, els seus pares es van traslladar a Sevilla després de la conquesta bizantina. El seu germà Leandre li va fer de tutor i de mestre i d'ell heretà la mitra sevillana. Escriptor, compilador i cronista, tota la seva obra escrita té com a objectiu la formació dels clergues per a la pastoral. Això no obstant, la seva obra més coneguda, les "Etymologiae", dividida en vint llibres de 448 capítols, constitueix una gran obra enciclopèdica en què es recullen i sistematitzen tots els àmbits del coneixement de l'època. Gràcies a les "Etymologiae" va ser possible la transmissió de la cultura romana a l'Espanya visigòtica i la seva influència es projectà a tota l'Edat Mitjana i el Renaixement. Isidor va ser canonitzat el 1598. |
Historial toponímic
San Isidoro (9.12.1965), calleSant Isidor (30.10.1985)
| Riu pirinenc afluent del Segre per la dreta, prop del pantà de Camarasa, de 146 km de longitud. Neix al Pla de Beret, a la vall d'Aran, i durant el seu recorregut travessa la Serralada Interior pel congost de Collegats, la Serralada Exterior pels congosts de Terradets i de Fontllonga, i s'uneix al Segre al congost de la serra Carbonera. El carrer de la Noguera Pallaresa es troba situat al barri de Torre-romeu, en una zona amb noms de rius. |
Historial toponímic
Noguera Pallaresa (24.11.1955), calleNoguera Pallaresa (30.10.1985)
| Jaume Huguet (Valls, 1415 - Barcelona, 1492). Pintor català. L'etapa de plenitud del pintor (1454-65) transcorregué a Barcelona, on s'havia instal·lat pels volts de 1448. La seva obra es caracteritza pel domini del dibuix, la sensibilitat per la llum i el color, el gust per la naturalitat, la predilecció pel retrat i per l'expressió dels personatges als quals sap infondre vida, valors que l'apropen als ideals estètics renaixentistes. Entre les seves obres més representatives figura el Sant Jordi, que formava part d'un tríptic, i els retaules de Sant Vicenç, de Sant Antoni, cremat el 1909, i el de Sant Miquel, conservat parcialment. Huguet representa la culminació de l'art medieval català. |
Historial toponímic
Huguet (1925), c.Huguet (27.5.1939), calleJaume Huguet (30.10.1985)
| Constantí I, dit el Gran (Naissus, 27 de febrer de 272 - Nicomèdia, 22 de maig de 337). Emperador romà (312-337). Va ser el primer emperador romà que professà el cristianisme (el van batejar quan ja es trobava al llit de mort). Constantí fou proclamat August per les seves tropes el 25 de juliol de 306, i va governar un Imperi romà en constant creixement fins a la seva mort. Transformà Bizanci en Constantinoble, que fou consagrada com a capital de l'Imperi el 330. |
Historial toponímic
Constantino (9.12.1965), calleConstantí (30.10.1985)
| Pau Alguersuari i Pascual (Sant Celoni, 17 de novembre de 1836 - Sabadell, 23 d'abril de 1907). Industrial, teòric tèxtil i inventor. Va fer els estudis primaris a Sant Celoni i als 16 anys se n'anà a Barcelona per estudiar teoria de teixits. Un cop acabats els estudis, vingué a treballar a Sabadell, a la fàbrica de Feliu Torras, feina que alternà amb la docència fent de professor de teoria de teixits i més endavant aconseguí tirar endavant una indústria tèxtil pròpia. Però Alguersuari, a més de ser un bon tècnic, va ser un gran inventor. Amb la mecanització de la indústria, aconseguí transformar els vells telers manuals de fusta en telers mecànics; d'ell és, també, la creació i la primera patent del teixit de ris per a tovalloles, i l'invent d'un mecanisme de pujada i baixada dels lliços que augmentava el nombre de passades per minut i la velocitat de tissatge, conegut internacionalment com a Sistema Alguersuari. El 5 de febrer de 1918, l'ajuntament presidit per Joan Vidal i Gambús va acordar donar el nom d'Alguersuari a un carrer de la ciutat, paral·lel a la via del tren, que anava des del baixador de la Rambla fins al carrer de les Tres Creus. |
Historial toponímic
Alguersuari Pascual (27.5.1939), calleAlguersuari (18.11.1965), calleAlguersuari i Pascual (30.10.1985)