PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Honorat de Lérins, nascut a les Gàl·lies l'any 350, es va convertir al cristianisme instat pel seu germà Venanci, amb qui va anar a l'Orient a la recerca de la santedat, però quan eren a Grècia, Venanci va emmalaltir i va morir. Aleshores Honorat es va retirar a la vida monàstica, va fundar un monestir a l'illa de Lérins, prop de Marsella, cedida pel bisbe de Frejus, a principis del segle V. De Lérins, uns anys més tard, va passar a ser arquebisbe d'Arles. Va deixar escrites diverses obres, entre les quals les regles del monestir i l'"Exhortació", que va adreçar al prefecte de les Gàl·lies, el 429, al llit de mort. * * * El carrer de Sant Honorat va aparèixer a la dècada del 1840, en terrenys cedits per Honorat de Puig, en reconeixement del qual s'anomenà de Sant Honorat.

Historial toponímic

Sant Honorat (dècada de 1840)
URSS (6.1.1937)
San Honorato (27.5.1939), calle
Sant Honorat (30.10.1985)

Narcís Nonell i Sala (Sabadell, 1842 - 20 de març de 1915). Enginyer industrial.

Nonell fou el primer enginyer industrial que hi hagué a Sabadell especialitzat en màquines de vapor. Molts dels vapors construïts a Sabadell al segle XIX són obra seva. Militant del Partit Republicà Federal, va ser regidor de l'Ajuntament durant la Primera República i la Restauració i va intervenir activament en la lluita contra les quintes i en la campanya per aconseguir  un establiment lliure de segon ensenyament. Va ser professor dels Escolapis i de l'Escola Industrial.


Historial toponímic

Narcís Nonell (30.10.1985)

Municipi del Pla d'Urgell, des de mitjan segle XIX regat pel canal que va convertir l'anomenat "desert de l'Urgell" en terres de regadiu. El canal va contribuir també a una configuració més estable, no estacional, de l'estany d'Ivars, que aleshores assolí una llargada de 3 km per una amplada d'1. Durant la postguerra, el 1950, l'estany fou desguassat per fer-ne camps de conreu i avui es troba en procés de recuperació per convertir-lo en una de les zones humides més grans de Catalunya. El carrer d'Ivars d'Urgell es troba situat al barri de Torre-romeu, en una zona amb noms d'estanys i embassaments.

Historial toponímic

Ibars (9.12.1965), calle
Ivars d'Urgell (30.10.1985)

Riu de la Plana de Vic i el Vallès Oriental. Principal afluent del Besòs. Neix a la comarca d'Osona, de les aigües dels espadats occidentals de la Plana de Vic, al peu de Sant Cugat de Gavadons. Engorjat entre la falda del Montseny i els Cingles de Bertí, travessa la Serralada Prelitoral començant pel Gorg Negre, prop de Centelles, i continua per Aiguafreda, el Figueró i la Garriga, on s'obre a la plana del Vallès, passa per Granollers i a l'alçada de Montmeló s'acaba unint a la riera de Mogent, per formar tots dos el Besòs. El Congost té 41 km de llarg i una conca de 223 km2. Actualment l'aprofitament hidràulic, que havia tingut una certa importància, progressivament desplaçat per la industrialització, hi és pràcticament nul. Històricament la vall del Congost ha servit de via de comunicació entre el Vallès i la Plana de Vic, i encara ho és avui amb el pas del ferrocarril i la carretera de Barcelona a la Cerdanya. * * * El carrer del Congost es troba situat al barri de Torre-romeu, en una zona de vials amb noms de rius.

Historial toponímic

Congost (30.10.1985)

Nom format a imitació del de les grans vies de comunicació de l'Imperi Romà, que no ha estat documentat històricament.

Historial toponímic

Alexandra (9.12.1965), vía
Alexandra (30.10.1985)

Giovanni Bernardone (Assís, 1182 - 1226). Místic italià, conegut com a Francesco. Era fill d'un ric marxant, Pietro Bernardone, i d'una dama provençal, Pica. Rebel amb els negocis i la riquesa del seu pare, va dedicar bona part de la joventut a la lectura i la diversió amb els amics, la majoria fills de la noblesa. El 1201 es va unir a l'exèrcit en una expedició contra Perusa i va caure presoner més d'un any. Alliberat i malalt, va começar a canviar. Així, de retorn d'un pelegrinatge a Roma, abandonà la casa paterna i es retirà com a eremita a l'esglesiola de Sant Damià, prop d'Assís, i aviat va iniciar la vida de predicació amb un petit grup de seguidors, origen de l'orde franciscà. Francesc centrà la doctrina evangèlica en la pobresa i l'amor a tots els éssers de la creació, en la línia d'un humanisme italià precoç. * * * El carrer de Sant Francesc es va iniciar el 1772, quan Francesc Altalló, propietari, va començar a establir-hi terres. El nom venia de la proximitat del convent de franciscans caputxins, l'hort dels quals arribava fins a la banda nord del nou carrer.

Historial toponímic

Sant Francesc d'Assís (1772)
URSS (6.1.1937)
San Francisco (27.5.1939), calle
Sant Francesc (30.10.1985)

Narcís Monturiol i Estarriol (Figueres, 28 de setembre de 1819 - Sant Martí de Provençals, 6 de setembre de 1885). Inventor i polític, llicenciat en dret.

En contacte amb els ambients republicans barcelonins, aprengué l'ofici de caixista i muntà una impremta, en la qual edità la revista La Fraternidad, que divulgà els ideals del comunisme icarià. A Cadaqués, on hagué de fugir un parell d'anys a causa de les seves activitats polítiques, madurà el projecte de construir una nau submarina. El 1858, a més de crear una societat amb els seus amics empordanesos, publicà l'opuscle El Ictíneo o barco-pez i l'any següent el seu projecte assolí un èxit parcial al port de Barcelona. Un segon Ictíneo fracassà per manca de suport financer, però aleshores Monturiol projectà d'altres invents, com un tramvia funicular i un velògraf, planejà els treballs per a la portada d'aigües del Ter a Barcelona i un sistema de conservació de carn, que hagué d'abandonar per malaltia. El 1889 Isaac Peral, que també havia ideat un submarí, reconegué que Monturiol l'havia precedit en l'invent del peix vaixell.


Historial toponímic

Narcís Monturiol (1925), c. de
Marina Nacional (24.11.1939), calle
Monturiol, calle
Narcís Monturiol (30.10.1985)

Ciutat castellana, situada en un ample i àrid altiplà del nord-oest de Castella la Nova, capital de l'Estat espanyol des del regnat de Felip II. La plaça de Madrid es troba situada a Can Llong, barri de carrers i places amb noms de ciutats europees.

Harmonia d'idees i sentiments entre persones. Forma part de la promoció d'habitatges construïts per la Caixa de Sabadell i aprovada per l'Ajuntament el desembre de 1955. Tots els vials de la nova promoció portaven noms de virtuts i colors. El projecte era dels arquitectes Santiago Casulleres, Gabriel Bracons i Josep Vila.

Historial toponímic

Concordia (plànol 1944), plaza
Concòrdia (30.10.1985)

Alemanya és una república federal del centre d'Europa. Situada a la riba sud de la mar Bàltica i del mar del Nord, és fronterera amb Dinamarca al nord, amb Polònia i Txèquia a l'est, amb Àustria i Suïssa al sud, i amb França, Luxemburg, Bèlgica i Holanda a l'oest. Alemanya ha estat durant segles un terme que designava una nació fragmentada en diversos estats. No és fins el 1871 que aconseguí unificar-se, però al final de la Segona Guerra Mundial, el 1945, altre cop va ser dividida, entre la República Federal Alemanya, dins l'àrea occidental, i l'Alemanya Democràtica, en l'òrbita d'influència soviètica. Després de la caiguada del mur de Berlín, que escenificava la divisió alemanya, el 3 d'octubre del 1990 les dues Alemanyes es reunificaven. Berlín és la capital de la nova Alemanya i la ciutat més important del país, al costat d'Hamburg, Frankfurt, Munich o Colònia. La llengua oficial de l'estat és l'alemany, que té diverses fraccions dialectals: el baix alemany, l'alemany central i l'alt alemany, les variants més parlades. També són reconeguts els danès, el romaní i el frisi, protegits per la "Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries". La República Federal Alemanya és membre de les Nacions Unides i de la Unió Europea. * * * El carrer d'Alemanya es va formar a mitjan segle XIX com a carrer de Dídac Mimó a l'indret conegut com a Pla de les Basses. El 1855 es digué carrer de Madoz, fins al final de la Guerra Civil, que prengué el nom d'Alemanya.

Historial toponímic

Dídac Mimó (meitat segle XIX), c. de
Madoz (1.9.1855), c. de
Alemania (24.11.1939), calle
Alemanya (30.10.1985)