PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Ferran III (Valparaíso, Lleó, 1198 - Sevilla, 1252). Rei de Castella i Aragó. Fill d'Alfons IX de Lleó i Berenguera I de Castella, el 1217 va ser coronat rei de Castella per renúncia de la seva mare i el 1230 va heretar la corona de Lleó. La unió dels dos regnes va provocar una revolta nobiliària encapçalada per la casa de Lara i una invasió lleonesa promoguda pel seu pare Alfons IX. El seu regnat es va caracteritzar per la guerra contra els serraïns per expulsar-los de la península. Quan va morir només quedava en mans dels musulmans el regne de Granada. L'any 1671, el papa Climent X el va canonitzar.

Historial toponímic

Sant Ferran (darrer quart del segle XIX)
Ferran i Clua (6.1.1937)
San Fernando (27.5.1939), calle
Sant Ferran (30.10.1985)

Narcís Giralt i Sallarès (Sabadell, 17 de gener de 1846 - 8 de setembre de 1925). Professor de teoria de teixits i pintor.

Estudià a Llotja de Barcelona i, acabats els estudis, residí vuit anys a Terrassa, on exercí de professor de teoria de teixits, tasca que continuà a Sabadell quan hi retornà el 1883 en substitució de Pau Alguersuari i Pascual. Aleshores, per perfeccionar la formació tèxtil amb l'estudi de les arts plàstiques, s'associà a l'Acadèmia de Belles Arts, entitat que més endavant va presidir.

Durant la dècada de 1880 van coincidir a l'Ateneu Sabadellenc Francesc Quer, que hi donava classes de dibuix i pintura, i Narcís Giralt, encarregat d'impartir les de teoria tèxtil; d'aquest nucli de l'Ateneu va sorgir la idea de crear una Escola Industrial i d'Arts i Oficis, de la qual Narcís Giralt va ser un dels fundadors i el primer director. D'altra banda, col·laborà en publicacions professionals com El Eco de la Industria i Catalunya tèxtil, amb articles de caire divulgatiu, i alguna de les seves obres pictòriques es conserva al Museu d'Art de la ciutat.

Narcís Giralt va morir el setembre de 1925 i, poc després, el gener de 1926, l'ajuntament que presidia Esteve M. Relat va acordar donar el seu nom a un carrer de la ciutat.


Historial toponímic

Narcís Giralt (26.1.1926), c. de
Narciso Giralt (27.5.1939), calle
Narcís Giralt (30.10.1985)

Irlanda és una illa de l'Atlàntic Nord, separada d'Anglaterra pel canal del Nord i pel mar Irlandès, que es troba dividida entre la República d'Irlanda, cinc sisenes parts de l'illa, i el territori d'Irlanda del Nord, integrat en el Regne Unit. La República d'Irlanda, amb capital a Dublín, és l'estat més occidental de la Unió Europea, a la qual s'integrà el 1973. El gaèlic irlandès, de la branca goidèlica de les llengües cèltiques, era l'únic idioma parlat a l'illa fins a la imposició de l'anglès. Avui el gaèlic és cooficial amb l'anglès a tot el territori i és obligatori en l'educació primària i secundària de l'Estat. * * * El carrer d'Irlanda es troba al barri dels Merinals, en una zona de vials amb noms d'illes.

Historial toponímic

Irlanda (9.12.1965), calle
Irlanda (30.10.1985)

Vial principal de la primera promoció d'habitatges del nou barri de la Concòrdia, projectada el 1954 pels arquitectes Santiago Casulleras, Gabriel Bracons i Josep Vila i executada per la Caixa d'Estalvis de Sabadell. Tots els carrers portaven noms de virtuts i colors.

Historial toponímic

Matadepera
Concordia (20.12 1955), avenida
Concòrdia (30.10.1985)

Sentiment de goig viu que sovint es manifesta amb signes exteriors. El carrer de l'Alegria és un dels vials de la primera promoció d'habitatges de la Concòrdia, construïts per la Caixa de Sabadell, segons el projecte dels arquitectes Casulleras, Bracons i Vila de 1954. Els vials de la nova urbanització portaven noms de virtuts i colors.

Historial toponímic

Alegria (25.3.1987)

Feliu (Cesarea de Mauritània?, segle III - Girona, 303). Màrtir cristià de probable origen africà. A principis del segle IV, juntament amb sant Cugat, van arribar a Barcelona disfressats de mercaders, en unes naus procedents de Cesarea de Mauritània, fugint de la persecució contra els cristians. Les poques dades que sabem de la seva vida ens són conegudes per una "Passio" tardana i per un himne litúrgic, on consta que era de Cesarea i que fou torturat i llançat a la mar. * * * El carrer de Sant Feliu es va iniciar el 1771, fora del portal de Sant Quirze, amb la construció de les primeres cases a l'anomenada era d'en Font.

Historial toponímic

Sant Feliu (1771)
Capità Biardeau (6.1.1937)
San Félix (27.5.1939), calle
Sant Feliu (30.10.1985)

Narcís Casanoves i Bertran (Sabadell, primeria de febrer de 1747 - Vinya Vella, Esparreguera, 1 d'abril de 1799). Compositor i organista.

El 1757 els seus pares el van portar a Montserrat on va cursar estudis eclesiàstics i la carrera de música, sota el mestratge dels pares Josep Martí i Benet Julià, i amb el del pare Benet Valls, que va ser el seu mestre d'orgue, instrument en què excel·lí com a intèrpret i va ser considerat un dels millors de la seva generació. Va compondre obra religiosa vocal, totes peces amb text llatí i una clara funcionalitat litúrgica: motets, responsoris, misses, vespres, magníficats, lletanies..., la majoria amb acompanyament orquestral. L'obra de Casanoves es caracteritza, d'una banda, per un estil polifònic amb textura de contrapunt, i de l'altra per un estil italianitzant, que sobresurt per la tècnica, l'originalitat i l'expressivitat. Va compondre també obres per a tecla, conservades en còpies manuscrites a l'arxiu de Montserrat, que servien per a l'estudi dels escolans i per a la pràctica dels organistes. Malgrat la senzillesa i l'economia de mitjans emprats, la música de Casanoves destaca per l'elegància i el refinament de la melodia i per l'expressivitat musical. Segons Felip Pedrell, d'entre la llarga llista d'obres religioses de Narcís Casanoves, sobresurten els Responsorios de Setmana Santa, la Missa en re major. Els últims anys de la seva vida va ser mestre dels escolans i mestre de capella. Casanoves va morir a Vinya Vella, un mas que els monjos tenien prop d'Esparreguera, on s'havia retirat a fer repòs per prescripció mèdica.




Historial toponímic

Narcís Casanoves (25.3.1987)

Carrer obert en terrenys que Antoni Casanovas i Ferran cedí el 1879 a l'Ajuntament per enllaçar l'estació de ferrocarril amb el c. de la Concepció, on el 1848 el seu pare havia construït un dels grans vapors de l'època. Es facilitava, així, la connexió de la indústria tèxtil sabadellenca amb la xarxa del transport ferroviari.

Historial toponímic

Indústria (13.3.1881)
Calvo Sotelo (27.5.1939), calle de
Indústria (30.5.1979)

Concha Espina Tagle (Santander, 15 d'abril de 1877 - Madrid, 19 de maig de 1955). Novel·lista castellana.

El 1909 va publicar la primera novel·la, titulada La niña Luzmela. El 1913 publicà La esfinge maragata, considerada la seva obra mestra i premiada per l'Acadèmia Espanyola. Continuà escrivint novel·les, com La rosa de los vientos (1915), El metal de los muertos (1920) i  Altar mayor (1926), que va rebre el Premio Nacional de Literatura. També va ser autora de narracions curtes i de l'obra de teatre El jayón (1919). Quan esclatà la Guerra Civil encara continuà publicant, amb Esclavitud y Libertad, Retaguardia i La luna roja, entre d'altres. Després de la guerra, al 1940 es quedà cega, però encara publicà una última novel·la, anomenada El más fuerte, el 1947.


Historial toponímic

Concha Espina (29.12.1955), calle
Concha Espina (30.10.1985)

Serra de l'Aragó, a l'àrida comarca dels Monegres, que separa les conques fluvials del Flumen i l'Alcanadre al nord-est, i del Gállego i l'Ebre al sud-oest. Format per plataformes escalonades, la serra culmina al pic de San Caprasio, de 811 m, i al Monte Oscuro, de 822 m. La serra d'Alcubierre va ser un dels escenaris en què s'estabilitzà el front d'Aragó durant la Guerra Civil espanyola. * * * El carrer d'Alcubierre es troba situat a la Plana del Pintor, en una zona de carrers amb noms de serres i muntanyes.

Historial toponímic

Alcubierre (10.10.1958), calle
Alcubierre (30.10.1985)