2024
| Isabel d'Hongria (Sárospatak o Bratislava, 7 de juliol de 1207 - Marburg, 17 de novembre de 1231). Princesa hongaresa, dedicada a fer obres de caritat. Filla d'Andreu II, rei d'Hongria, i de Gertrudis de Merània. Era germana de Violant d'Hongria, la muller de Jaume I de Catalunya - Aragó. Casada als 14 anys amb Lluís IV de Turíngia, enviudà sis anys després i va ser apartada del tron pel seu cunyat, Enric de Turíngia. Ja en vida del seu marit havia dedicat bona part del seu patrimoni a socórrer els pobres i, un cop vídua, entrà a l'orde franciscà i es dedicà al servei de l'hospici de pobres que havia fundat a Marburg. Va morir el 1231 i quatre anys més tard era canonitzada. |
Historial toponímic
Santa Isabel (18.2.1960), pasajeSanta Isabel (30.10.1985)
| Arbre de la família de les moràcies, de l'espècie Morus nigra, de fulles amples i dentades, flors en espiga i fruits negres comestibles, anomenats móres. El passatge de les Moreres es troba al barri de Can Deu, zona de carrers i places amb noms d'arbres i arbusts. |
Historial toponímic
Moreres / De las Moreras (8.10.1970)Moreres (30.10.1985)
| Ciutat de la Campània italiana, situada al golf de Nàpols, que amb l'erupció del Vesuvi del 79 dC va quedar sepultada per una capa de 15-20 m de lava i cendres. El 1709 es varen iniciar les excavacions arqueològiques i el 1750 es descobrí la Villa dei Papiri, amb una biblioteca de més de 1800 volums. Com a la veïna Pompeia, encara avui dia continuen les excavacions, en aquest cas dificultades perquè una part de l'antiga ciutat ha quedat sota la urbanització de Resina, la moderna Ercolano. |
Historial toponímic
Herculano (9.12.1965), calleHerculà (30.10.1985)
| Cristòfor Colom (?, 1451 - Valladolid, 20 de maig de 1506). Navegant al servei de la Corona de Castella. Descobridor d'Amèrica, va explorar les terres del Carib, establí les rutes marítimes i va obrir el camí a la colonització americana. El carrer de Colom s'inicià al darrer quart del segle XIX com a carrer de les Basses. |
Historial toponímic
Basses (3r quart del segle XIX)ColomColón (27.5.1939), calleColom (30.10.1985)
| Operaris que per mitjà d'eines, principalment manuals, ajusten o construeixen peces mecàniques. * * * El carrers dels Ajustadors es troba al barri d'Espronceda, en una zona de vials amb noms d'oficis manuals. |
Historial toponímic
Espronceda [parcial] (1963-64), polígonoAjustadors (29.10.1986)
| Aureli Agustí (Tagaste, Numídia, 354 - Hipona, 430). Més conegut com Agustí d'Hipona o sant Agustí. Fill de mare cristiana, santa Mònica, i de pare pagà, Patrici, va rebre una educació llatina. S'inicià a la filosofia amb les obres de Ciceró i estudià a Cartago, on s'adherí al maniqueisme i a l'escepticisme, que abandonà quan es convertí al cristianisme, als 32 anys; va ser ordenat sacerdot i arribà a ser bisbe d'Hipona. Les confessions és l'obra més significativa de sant Agustí, de caire autobiogràfic, hi explica la naixença a l'Àfrica, l'adolescència rebel, la influència de la seva mare i l'evolució ideològica que el portà al cristianisme. |
Historial toponímic
San Agustín (9.12.1965), plazaSant Agustí (30.10.1985)
| Ciutat de Bòsnia-Hercegovina, a la riba del riu Neretva. D'origen medieval, conserva un pont construït pels turcs al segle XVI, el pont vell (stari most), d'on prové el nom de la ciutat. El pont va ser l'objectiu de les tropes croatobosnianes, que el van destruir el 1993, però va ser reconstruït després de la guerra amb fons de la UNESCO i va esdevenir símbol de les dues cultures en què es divideix la ciutat, la musulmana i la cristiana. Carrer situat al barri de Can Llong, on els carrers porten noms de ciutats europees. |
Historial toponímic
Mostar (24.9.1997)
Gustavo Adolfo Domínguez Bastida, més conegut com a Gustavo Adolfo Bécquer (Sevilla, 17 de febrer de 1836 - Madrid, 22 de desembre de 1870). Poeta romàntic castellà. Als 18 anys es traslladà a Madrid, on exercí de periodista i funcionari. És autor de les Rimas, d'expressió nua i simple, d'alta qualitat poètica, lluny del retoricisme i els excessos del romanticisme espanyol. Pòstumament van aparèixer les Leyendas, que recullen tradicions populars i fantàstiques. El 1871 van aparèixer en dos volums les Obras completas. |
Historial toponímic
Gustavo Bécquer (plànol Can Rull 1926), calleGustavo Adolfo Bécquer (30.10.1985)
| Massís de la Serralada de Marina que separa el Vallès Occidental del Pla de Barcelona. D'oest a est, la carena inclou el turó de Sant Pere Màrtir, separat del puig Aguilar pel coll del Portell, i el Tibidabo, amb el coll de Vallvidrera a l'oest i el coll Serola a l'est, que l'enllaça al turó de Valldaura i continua pel coll de la Ventosa fins al turó de Roquetes, sobre el Besòs. A Collserola hi ha una àmplia mostra d'ambients naturals mediterranis, sobretot boscos, que acullen una fauna variada amb la majoria d'espècies animals característiques d'aquest medi. Per tal de preservar l'espai natural de Collserola, el 1987 es va aprovar el Pla Especial d'Ordenació i Protecció del Medi Natural i es va crear el Consorci del Parc de Collserola per gestionar-lo. * * * El carrer de Collserola es troba situat a la Plana del Pintor, en una zona de vials amb noms de serres i relleus muntanyosos. |
Historial toponímic
Collcerola (9.12.1965), calleCollserola (30.10.1985)
Agustina Saragossa i Domènec (Fulleda, 6 de març de 1786 - Ceuta, 29 de maig de 1857). Coneguda per la seva intervenció a la Guerra del Francès. Refugiada a Saragossa i assetjada per les tropes napoleòniques, col·laborà en la distribució de municions i disparà un canó contra l'enemic. |
Historial toponímic
Agustina de Aragón (9.12.1965), calleAgustina d'Aragó (30.10.1985)