2024
| Joan Salvat Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Poeta i escriptor. Fill d'una família obrera, va néixer a Barcelona, al barri del Poble-sec, i tingué una infància dissortada. El seu pare, fogoner de vaixell, va morir d'accident en alta mar el 1901 i Salvat fou acollit a l'Asilo Naval, en un vaixell atracat al port de Barcelona. Als tretze anys començà a treballar, primer d'aprenent en una adrogueria i més endavant en un taller d'imatgeria religiosa. Aviat freqüentà a les llibreries de vell de Santa Madrona la tertúlia d'Emili Eroles i l'Ateneu Enciclopèdic Popular i als 18 anys s'afilià a la Joventut Socialista. L'idealisme adolescent aviat derivà cap a actituds àcrates i revolucionàries i començà a col·laborar en revistes de caire anarquista com Justicia Social, de Reus, i entrà a la redacció de Los Miserables, on escrivia amb el pseudònim de Gorkiano. És en aquesta època que treballà de vigilant nocturn al port, com recorda al seu poema Nocturn per a acordió. El 1916 inicia la col·laboració a Sabadell Federal i escriu els primers poemes en català; coneix el sabadellenc Santiago Segura, nebot de Marian Burguès i propietari de les Galeries Laietanes, que li n'encarrega la secció de llibreria. Aquell mateix any comença a publicar la revista Un Enemic del Poble, de caire regeneracionista, a la qual seguiren Arc Voltaic (1918), la més avantguardista en què col·laboraren Miró i Torres-Garcia, i Proa (1921). Publicà també dos reculls d'articles revolucionaris: Humo de fábrica (1918) i Glosas de un socialista (1919), però, desenganyat, s'anà allunyant de la militància política. El 1918 es casà amb Carme Eleuterio, amb qui tindrà dues filles, Salomé i Núria, i aquell mateix estiu se li manifestà una tuberculosi que sis anys més tard el duria a la mort. El 1919 aparegué el seu primer llibre de poesia, Poemes en ondes hertzianes on és ben visible la fascinació per Marinetti i els futuristes i per Apollinaire. Seguiran L'irradiador del port i les gavines (1921), Les conspiracions (1922), La gesta dels estels (1922), El poema de la rosa als llavis (1923), considerat un dels millors poemes eròtics de la literatura europea, i Óssa Menor (1925), en edició pòstuma. Va morir el 7 d'agost de 1924, a casa seva del carrer de l'Argenteria, molt a prop de Santa Maria del Mar. |
Historial toponímic
Torres y Bages (annexat de Barberà el 1959), calleObispo Irurita (18.2.1960), calleSalvat Papasseit (30.10.85)
| Massís muntanyós de la Serralada Prelitoral situat entre el Vallès Oriental, la Selva i Osona. La Tordera segmenta la muntanya en tres grans unitats, a ponent, el Pla de la Calma (1.350 m); al nord, el Matagalls (1693 m), i a llevant, les Agudes (1.706 m) i el Turó de l'Home (1.713 m), punt culminant del massís. El Montseny presenta una extrema variabilitat d'ambients fruit de l'amplitud del gradient altitudinal i de la diversitat de relleus i de vegetació, que fa que hi convisquin tres dominis biogeogràfics, el mediterrani, l'eurosiberià i el boreoalpí. És aquesta gran riquesa la que va portar la UNESCO a declarar-lo Reserva de la Biosfera el 1978. El Montseny ha estat font de mites i llegendes, com el de les dones d'aigua, i centre d'interès d'artistes i escriptors, immortalitzat per Guerau de Liost a "La muntanya d'ametistes". |
Historial toponímic
Montseny (annexat amb la Creu Alta el 1904), calleConde del Montseny (20.1.1928), calleMontseny (27.10.1960), calleMontseny (30.10.1985)
| Serra del massís muntanyós del Sistema Central, situat entre les serres de Gredos i de Somosierra, que culmina al pic de Peñalara, de 2.469 m d'altitud. Carrer de la Plana del Pintor, en una zona amb noms de muntanyes. |
Historial toponímic
Guadarrama (29.12.1955), calleGuadarrama (30.10.1985)
| Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 - 24 de febrer de 1874). Polític, músic i poeta. Clavé fou un polític federal i membre de la Junta Revolucionària en triomfar la Revolució de Setembre de 1868. Fundador dels Cors de Clavé, va promoure el cant coral per allunyar els obrers de l'ambient miserable de les tavernes. |
Historial toponímic
Clavé (1987)
| Vil·la que al segle II es va fer construir l'emperador Adrià a Tívoli, a la regió del Laci, com a residència imperial allunyada de Roma, la més important i complexa de les vil·les de l'antiguitat romana, tan extensa com Pompeia i, com la vil·la vesuviana, encara no del tot excavada. La vil·la era com una petita ciutat amb més de trenta edificis, amb palaus, termes, biblioteques, teatres, temples i habitatges per als cortesans, els pretorians i els esclaus. Les construccions eren de llocs i estils diferents, especialment grecs i egipcis, seguint els models dels països que havia visitat l'emperador. Durant el declivi de l'Imperi Romà va quedar parcialment en ruïnes i al segle XVI el cardenal Hipòlit d'Este, fill de Lucrècia Borja, va decorar la pròpia vil·la amb marbres i escultures de la vil·la imperial. Entre les estàtues hi havia una còpia del Discòbol de Miró, avui al Museu Britànic; vuit de les nou Muses assegudes, avui al Museu del Prado; la Diana de Versalles, al Louvre, i l'Antínous Capitolí, als Museus Capitolins de Roma. El 1999 la vil·la Adriana va ser declarada per la Unesco Patrimoni de la Humanitat. |
Historial toponímic
Adriana (9.12.1965), calleAdriana (30.10.1985)
| Josep Salvany i Oller (Sabadell, 18 d'octubre de 1780 - Seva, 18 de juliol de 1849). Jurista i historiador. Estudià Filosofia al Seminari de Barcelona i Jurisprudència a la Universitat de Cervera. És autor del llibre Reflexiones críticas sobre la antigüedad de la parroquia de Sabadell. El 1808, Josep Salvany, síndic personer, fou elegit per l'ajuntament presidit per Agustí Lluís, per organitzar la resistència armada contra l'exèrcit francès. Salvany disposava d'un sometent de 46 homes, majoritàriament pagesos, tot i que entre ells hi havia també un fabricant, en Josep Casalí. El 1843, Sabadell va ser un dels primers a rebel·lar-se contra Espartero. Aleshores Josep Salvany, com a alcalde de la ciutat, va presidir una comissió auxiliar que, unida a la de Barcelona, va formar la Junta Suprema de Govern, que vingué a instal·lar-se a Sabadell. Salvany havia estat nomenat alcalde el 1828, i de 1837 a 1840 va ser diputat provincial. |
Historial toponímic
c. de Salvany (últim quart del segle XIX)Salvany (27.5.1939), calleSalvany (30.10.1985)
| Massís muntanyós de la serralada Litoral, entre les comarques del Maresme i el Vallès Oriental. El punt més elevat del massís és el cim de Montnegre de Ponent, de 757 m. El nom prové del color fosc de la vegetació, en què predomina l'alzinar. El carrer del Montnegre es troba situat al barri de la Plana del Pintor, en una zona amb noms de serralades i relleus muntanyosos. |
Historial toponímic
Montnegre (30.10.1985)
| Santurari marià de Guadalupe, a Extremadura, construït al segle XIII. Alfons XI de Castella el va refomar al segle XIV i es convertí en monestir de jerònims. Ronda situada al barri del Poblenou, on els carrers porten noms de santuaris marians. |
Historial toponímic
Guadalupe (29.12.1955), rondaGuadalupe (30.10.1985)
| Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 - 24 de febrer de 1874). Polític, músic i poeta. Clavé fou un polític federal i membre de la Junta Revolucionària en triomfar la Revolució de Setembre de 1868. Fundador dels Cors de Clavé, va promoure el cant coral per allunyar els obrers de l'ambient miserable de les tavernes. |
Historial toponímic
Clavé (últim quart del segle XIX), c. deDr. Zamenhof (1958), calleClavé (18.7.1979)
| Gènere d'arbres i arbusts de la família de les mimosàcies (Acacia sp) conreats sovint en jardineria. La plaça de les Acàcies es troba situada a Can Deu, barri de carrers amb noms d'arbres i arbusts.
|
Historial toponímic
Acàcies / Acacias (8.10.1970)