PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Ciutat de Mèxic, amb una important indústria tèxtil que s'ha especialitzat en les fibres tècniques. El carrer de Tulancingo es troba al barri de Nostra Llar, en una zona de vials amb noms de ciutats industrials tèxtils.

Historial toponímic

Tulacingo (24.11.1955), calle
Tulancingo (30.10.1985)

A la part nord d'aquest passeig hi havia hagut la plaça Major de Sabadell, amb el mercat medieval, que va ser el cor i origen de la ciutat.




Historial toponímic

Plaça (segle XIII)
Escrivania [parcial] (segle XIV)
Davant Forn [parcial] (segle XIV)
Carnisseria [parcial] (segle XIV)
Blat [parcial] (segle XIV)
Alls i les Cebes [parcial] (segle XIV)
Oli [parcial] (segle XIV)
Gallines [parcial] (segles XV i XVI)
Draperia [abans, del Blat] (segle XV)
Pou (segle XV)
Major
General Primo de Rivera (9.9.1928), plaza
Galán i García Hernández (24.4.1931)
General Primo de Rivera (27.5.1939), plaza
Plaça Major (30.5.1979)

Lluís Parcerisa i Serra (Rubí, 4 de setembre de 1896 - Barcelona, 3 d'agost de 1989). Publicista, promotor musical i un dels primers components de la Colla de Sabadell.

Va entrar a treballar de molt jove al Diari de Sabadell, com a corrector i més endavant com a redactor d'esports. Ben aviat, però, es revelà com a humorista a la Fulla Salau i al mateix Diari de Sabadell amb unes cròniques molt personals, entre l'absurd i el costumisme, que van enlluernar els seus companys de Colla Oliver i Trabal. Va ser el gran gestor de l'Associació de Música. En morir el seu pare, va haver de deixar els estudis de Medicina i entrà a treballar a la Federació Catalana de Futbol, feina que l'ocupà tota la vida professional.


Historial toponímic

Lluís Parcerisa (21.12.1984)

Els estampadors són operaris o artesans que estampen dibuixos sobre teixits. * * * El carrer dels Estampadors es troba situat al barri d'Espronceda, en una zona de carrers amb noms d'oficis manuals.

Historial toponímic

Espronceda [parcial] (1963-64), polígono
Estampadors (29.1.1986)

Capital de l'Alemanya unificada i del land homònim. S'originà pels volts del 1200 en dos pobles -Berlín i Kölln-, establerts sobre dues petites illes del riu Spree, que el 1307 s'unificaren en una sola ciutat, abans d'expandir-se per les ribes de l'Spree i la plana circumdant. Però la importància de la ciutat prové de 1415 quan va ser proclamada capital de Brandenburg, un dels estats del Sacre Imperi Romanogermànic. El 1740, convertida en capital del regne de Prússia, es va transformar en un important centre artístic i cultural i arribà als 90.000 habitants. Va ser capital de l'Imperi Germànic el 1871 i va mantenir l'estatus de capital durant la República de Weimar -1919-1933- i sota el nazisme. A la fi de la Segona Guerra Mundial la ciutat va ser dividida en dos sectors, el Berlín Est, que va esdevenir capital de la República Democràtica Alemanya, i el Berlín Oest, veritable illa occidental enllà del teló d'acer. El 1961 la RDA va construir el mur que feia visible la divisió de la ciutat en dos blocs. Amb la caiguda del mur el 1989 i la posterior reunificació alemanya el 1990, Berlín va recuperar la capitalitat del país. Avui, el Gran Berlín és una aglomeració urbana de tres milions i mig d'habitants, amb una excepcional renovació urbanística, política i cultural que l'han convertida en una veritable capital europea. * * * El carrer de Berlín es troba situat a Can Llong, barri en què els carrers porten noms de ciutats europees.

Historial toponímic

Berlín (28.4.1999)

Nom originat en el dipòsit que la Companyia d'Aigües de Sabadell hi té instal·lat. El parc de les Aigües es troba al barri de Can Llong, envoltat de carrers amb noms de ciutats europees.




Historial toponímic

Aigües (24.9.1997)

Francisco Pizarro González (Trujillo, 16 de març de 1478 - Lima, 26 de juny de 1541). Conqueridor extremeny.

El 1531, Pizarro i Alamagro, amb 180 homes, iniciaren la conquesta del Perú, aprofitant la guerra civil que dividia l'Imperi Inca. Pizarro aconseguí empresonar l'emperador Atahualpa i, després de rebre el rescat en or i plata, el féu executar. Aliat amb la noblesa de Cuzco, partidària de Huáscar, el germà d'Atahualpa, Pizarro completà la conquesta del Perú i fundà la ciutat de Lima.

La disputa per Cuzco va encendre la guerra civil entre pizarristes i almagristes, que acabà amb la derrota i l'execució d'Almagro, el 1538. Pizarro es dedicà aleshores a consolidar la colonització, però els partidaris d'Almagro, agrupats al voltant del seu fill, van assaltar el palau de Lima i assassinaren Pizarro, fet que desencadenà la segona guerra peruana.


Historial toponímic

Pizarro (1965), calle
Pizarro (30.10.1985)

Lluís Papell i Comas (Sabadell, 16 de febrer de 1891 - 24 de gener de 1980). Periodista i escriptor.

Acabats els estudis bàsics, als catorze anys començà d'aprenent al ram de la impremta i aviat va fer de caixista a diversos establiments fins que va anar a la impremta del Diari de Sabadell cridat pel director, Josep Castellet i Pont. Finalment, després de passar uns anys pel tèxtil, va establir-se com a impressor, feina que compaginava amb la de periodista i escriptor. Sobretot va escriure poesia, que deixà inèdita, tret de la lletra de la sardana Girona aimada que musicà Vicenç Bou; com a periodista va col·laborar en el Diari de Sabadell i el 1928 va participar en l'organització del VI Congrés de la Federació de la Premsa Catalano-Balear, celebrat a Sabadell. En aquests anys va freqüentar el Círcol Republicà Federal i va fer amistat amb alguns dels militants més significats com també amb alguns dirigents de la Federació Local de Sindicats.

Durant la guerra va estar a Ràdio Sabadell, com a redactor i locutor. I va ser precisament aquesta la causa que en acabar la Guerra Civil fos empresonat tres anys a la Model de Barcelona i posteriorment desterrat a València. Retornat a Sabadell el 1946, aconseguí de l'alcalde Josep M. Marcet un salconduit per anar a Andorra, on l'esperava el seu fill, que se l'endugué a Bordeus amb la resta de la família. S'hi estigué fins al 1948. Quan retornà, es reintegrà al nou diari Sabadell i a la nova Ràdio Sabadell.


Historial toponímic

Lluís Papell (29.4.1998)

Ingressos no despesos en consum. * * * Carrer de la primera promoció d'habitatges de la Concòrdia, construïts per la Caixa de Sabadell el 1954, segons el projecte dels arquitectes Casulleras, Bracons i Vila. Tots els vials porten noms de virtuts i colors.

Historial toponímic

Ahorro (19.12.1955), calle
Estalvi (30.10.1985)