2024
| Submarí precursor de la navegació per sota l'aigua, imaginat per Jules Verne, el 1870, a la novel·la "Vint mil llegües de viatge submarí", que narra el viatge fantàstic i les aventures del capità Nemo a bord del mític Nautilus. |
Historial toponímic
Submarí Nautilus (28.11.1990)
| Absència o cessació d'hostilitats entre els ciutadans d'un país i entre els pobles o els estats. La plaça de la Pau forma part de la primera promoció d'habitatges de la Concòrdia, projectada el 1954 pels arquitectes S. Casulleras, G. Bracons i J. Vila, i executada per la Caixa d'Estalvis de Sabadell. Tots els carrers portaven noms de virtuts i qualitats. |
Historial toponímic
Paz (29.12.1955), plazaPau (30.10.1985)
Karl Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818 - Londres, 14 de març de 1883). Filòsof, polític i economista alemany. Karl Marx va tractar una gran varietat de temes i és conegut, sobretot, per la seva anàlisi de la història en termes de lluita de classes, resumida en l'encapçalament del Manifest Comunista: «la història de totes les societats és la història de la lluita de classes». Marx va ser el pare teòric del socialisme marxista i del comunisme, i junt a Friedrich Engels, és considerat una figura històrica clau per entendre la societat i la política contemporània. Les seves idees van començar a experimentar una gran influència en el moviment obrer poc després de la seva mort. A aquesta influència se li va afegir l'ímpetu de la victòria del bolxevisme a la Revolució d'Octubre Russa. El nom de plaça de Karl Marx de Sabadell es va aprovar el 1985, dos anys després que es sol·licités (el 1983) amb motiu del centenari de la seva mort. |
Historial toponímic
Karl Marx (30.10.1985)
| Fabricants de teixits que, en disposar de pocs telers, teixeixen per a un altre, en la forma que s'anomena treballar a mans. * * * El carrer dels Drapaires es troba al barri d'Espronceda, en una zona en què els vials porten noms d'oficis manuals. |
Historial toponímic
Espronceda [parcial] (1963-64), polígonoDrapaires (29.1.1986)
| Serralada del nord-oest d'Àfrica, d'uns 2.700 km de llargada, paral·lela a la costa, que travessa el Marroc, Algèria i Tuníssia, i separa les costes mediterrània i atlàntica del desert saharià. Es compon de dues zones geològicament diverses: el Gran Atles al sud-oest del Marroc, format pel plegament de l'antic altiplà saharià, i l'Atles del Tell, a l'est entre Algèria i Tuníssia, format per un plegament posterior i coetani de la formació del sistema alpí europeu. Al Gran Atles hi ha el pic més alt del sistema, el Djebel Toubkal, de 4.167 m d'altitud. * * * El carrer de l'Atles es troba situat a la Plana del Pintor, en una zona de vies urbanes amb noms de serralades i relleus muntanyosos. |
Historial toponímic
Atlas (29.12.1955), calleAtlas (30.10.1985)
| Port de muntanya del Pirineu aragonès, de 1.640 m d'altitud. És el pas fronterer entre Aragó i l'Aquitània i l'origen del camí francès de Santiago per la variant aragonesa, que a partir del segle XII va passar a ser una ruta secundària. El carrer de Somport es troba a la Plana del Pintor, barri en què predominen els noms de serres i muntanyes. |
Historial toponímic
Somport (1975), calleSomport (30.10.1985)
| Absència o cessació d'hostilitats entre els ciutadans d'un país i entre els pobles o els estats. L'avinguda de la Pau constitueix l'eix central del barri de Castellarnau, en què els carrers porten noms de personatges significats per la seva lluita contra l'opressió i la injustícia i a favor de la pau i la llibertat. |
Historial toponímic
Pau (25.3.1987)
| Decimus Iunius Iuvenalis (Aquino, Campània, 65 - ?, 128). Poeta satíric llatí. La seva obra consta de setze "Sàtires" escrites en hexàmetres d'una gran perfecció. L'agressivitat de les primeres sàtires que va escriure l'enfrontà amb l'emperador Dioclecià, que l'envià fora d'Itàlia al comandament d'una legió, probablememt a Egipte, en el que ha estat considerat un desterrament encobert. El carrer de Juvenal es troba al barri de Via Alexandra, en una petita zona amb noms d'escriptors grecs i llatins clàssics. |
Historial toponímic
Juvenal (9.12.1965), calleJuvenal (30.10.1985)
| Sa Dragonera és un illa de les Balears situada prop de la costa sud-occidental de Mallorca, de 4 km de llargada i una amplada màxima que no arriba a 1 km. La cara occidental és constituïda per un espadat que al punt culminant arriba a una alçària de 311 m, mentre que a la costa de llevant, molt accessible, hi ha una sèrie de planes conreables que expliquen que l'illa hagi estat habitada, tot i que amb intermitències, des de l'època talaiòtica fins avui. La cala de Lledó li serveix de port. El 1995, el Govern Balear va declarar sa Dragonera parc natural, juntament amb es Pantaleu i sa Mitjana. El passatge de sa Dragonera es troba al barri dels Merinals, en una zona de carrers amb noms d'illes. |
Historial toponímic
Dragonera (25.3.1987)
| Ciutat nord-americana, capital de l'Estat de Georgia. Situada al peu de la serralada dels Apalatxes, va ser fundada el 1837 en territori que era dels cherokee i dels creek i havia passat a mans de l'estat de Geòrgia el 1821. La ciutat va néixer de l'expansió d'una terminal del ferrocarril estatal i fins a 1845 s'anomenà Terminus. Avui, Atlanta és un gran centre industrial i administratiu, amb indústria tèxtil, alimentària, química i siderúrgica, i en la qual tenen la seu central les principals multinacionals. A la dècada de 1960 Atlanta va impulsar el moviment pels drets civils, encapçalat per Martin Luther King. |
Historial toponímic
Atlanta (9.12.1965), calleAtlanta (30.10.1985)