2024
| Rogelio Soto Alias (Cardeña, Còrdova, 1933 - Sabadell, 16 de setembre de 1983). Líder obrer i veïnal. Des de ben jove treballà com a jornaler a Cardeña, el seu poble natal, de manera que no pogué anar a escola i hagué d'aprendre a llegir i escriure a casa seva. El 1956 va venir a Sabadell i començà treballant al ram del metall, però més endavant es dedicà a la construcció com a autònom. Militant del PSUC i de CCOO, motiu pel qual fou empresonat, i president de l'Associació de Veïns d'Espronceda, fou un líder destacat del moviment obrer i veïnal. |
Historial toponímic
Espronceda [parcial] (1963-64), polígonoRogelio Soto (30.10.1985)
| Josep Olivella i Astals (Sabadell, 24 de desembre de 1896 - 22 d'octubre de 1981). Músic, compositor i mestre de música. Va rebre les primeres lliçons de solfeig a l'escolania de la parròquia de la Puríssima, amb Àngel Rodamilans. Més endavant entrà a l'Escola Municipal de Música, on fou deixeble de Josep Masllovet, i a l'Orfeó de Sabadell, del qual arribà a ser subdirector i mestre auxiliar. Va ser director de diverses corals (La Industrial, El Vallès, El Ciervo, Centre Sabadellès Gelats, Societat Coral Glòria Sentmenatenca, la Nova Estrella, El Lliri, l'Aliança de Ripollet) i un dels gestors de l'Agrupació Lírica Sabadellenca, i va compondre sardanes i peces per a coral. Va fundar diversos conjunts musicals, un que amenitzava les sessions de cinema al Cervantes i un altre, l'Orquestrina Mickey's, que actuava al ball dels diumenges al Casinet. El 1961 va rebre la Medalla al Mèrit Claverià, atorgada per la Federació dels Cors de Clavé de Catalunya per la seva tasca de promoció de l'obra claveriana. |
Historial toponímic
Mestre Olivella (18.4.1983)
| Garcilaso de la Vega (Toledo, 1501 ? - Niça, 14 d'octubre de 1536). Poeta i militar castellà. Formà part de la cort de l'emperador Carles i participà en diverses accions militars. A la campanya de Provença, el 1536, durant l'assalt a la fortalesa de Lo Muèi, el van ferir mortalment. La seva obra poètica, molt breu, fou publicada pòstumament pel seu amic Joan Boscà. Se'l considera el primer poeta humanista, en llengua vulgar, a la península Ibèrica. |
Historial toponímic
Garcilaso (1872)Garcilaso (27.5.1939), calleGarcilaso (30.10.1985)
| Llinatge de la noblesa catalana que durant el segle XIII compartia la senyoria de la vila amb els Sentmenat i els Montcada. Eren coneguts com els Tres Senyors de la vila. |
Historial toponímic
Cardona (1886), c. deJosep Cardona i Agut (1934)Cardona (27.5.1939), calleCardona (30.10.1985)
| Sala de cinema construïda el 1911 segons el projecte de l'aquitecte Jeroni Martorell. S'inaugurà el setembre d'aquell mateix any i les primeres sessions foren acompanyades amb la música del Quartet Imperial. Els darrers anys estatjà les sessions de Cineclub Sabadell i de la Filmoteca de Catalunya. Tancà les portes a finals de 1990, quan era el cinema més antic conservat de tota la Península. |
Historial toponímic
Imperial (30.5.2001)
| Josep Rodoreda i Santigós (Barcelona, 1851 - Buenos Aires, 1922). Músic. Professor de piano del Conservatori del Liceu. Quan morí Clavé continuà la seva tasca i dirigí la Societat Coral Euterpe. El 1886 va fundar i dirigir la Banda Municipal de Barcelona i va ser director de l'Escola Municipal de Música. El 1896 es va fer càrrec de la banda municipal de Sant Sebastià i al cap d'un temps se n'anà a viure a l'Argentina. La seva obra més coneguda és el "Virolai". Deixà unes tres-centes obres escrites, com l'Himne de l'Exposició Universal de Barcelona del 1888, i alguns textos en què es mostrava fervent wagnerià. |
Historial toponímic
Rodoreda, pasajeRodoreda (30.10.1985)
| Nom posat en homenatge als mestres d'escola. |
Historial toponímic
Sant Damas (plànol 1925), pl. deSan Dámaso, plazaMestre (30.10.1985)
Federico García Lorca (Fuente Vaqueros, 5 de juny de 1898 - Víznar, Granada, 18 d'agost de 1936). Poeta i dramaturg andalús. Estudià dret i filosofia i lletres a Granada i a Madrid i des de 1919 va viure a la Residencia de Estudiantes, on conegué Buñuel, Dalí i els poetes de la generació del 27, Alberti, Guillén i Salinas, generació a la qual s'adscriu la seva obra. Per mitjà de Dalí va conèixer Catalunya i el món cultural barceloní, els grups de L'Amic de les Arts, de Mirador i dels Quaderns de Poesia, i Margarida Xirgu, que seria la protagonista de les estrenes lorquianes a Barcelona. El 1931 fundà La Barraca, grup de teatre universitari que portava als pobles de Castella el teatre clàssic del segle d'Or. Amb La Barraca, el 10 d'abril de 1936, Lorca va venir a Sabadell, al Teatre Euterpe, per representar-hi Fuenteovejuna, de Lope de Vega. Tres anys abans, el 20 de juny de 1933, ja havia assistit a Sabadell a la representació de Bodas de sangre que van organitzar els Amics del Teatre. Durant el curs 1929-30 viatjà a Nova York i a Cuba i el 1933 anà a l'Argentina. L'esclat de la Guerra Civil el sorprengué a Granada, on fou detingut i portat a Víznar. El 19 d'agost, a trenc d'alba pel camí d'Alfacar, entre un mestre d'escola i dos banderillers, fou afusellat per la guàrdia civil franquista. La seva obra poètica, iniciada amb Impresiones y paisajes el 1918, arriba a la plenitud amb Canciones (1927), Romancero gitano (1928), Poema del cante jondo (1931) i Llanto por Ignacio Sánchez Mejías (1935), en què fon elements de la poesia popular amb altres d'avantguardistes i de la poesia culta de la seva generació. El 1940 va aparèixer pòstumament Poeta en Nueva York, un cant angoixat contra la mecanitzada civilització urbana. Entre les obres teatrals destaquen Mariana Pineda (1927), La zapatera prodigiosa (1930), Bodas de sangre (1933), Yerma (1934) i La casa de Bernarda Alba, estrenada per Margarida Xirgu el 1945 a Buenos Aires. |
Historial toponímic
Darwin (plànol Can Rull 1926), callePérez del Pulgar (1.12.1939), calleGarcía Lorca (6.9.1983)
| Persona que fa, repara o ven cardes, instruments que serveixen per a pentinar les floques de llana i de cotó. * * * El carrer dels Carders es troba situat al barri d'Espronceda, en una zona en què els vials porten noms d'oficis manuals. |
Historial toponímic
Espronceda [parcial] (1963-64), polígonoCarders (29.10.1986)
| Joan Oliu i Pich (Sabadell, 22 de juny de 1921 - l'Hospitalet de Llobregat, 7 de febrer de 1998). Banquer. Començà a treballar al Banc de Sabadell l'any 1939. El 1977 el nomenaren conseller director general del Banc, com a successor de Francesc Monràs, càrrec que va ocupar fins al 1990. Aquell mateix any 1990, l'Ajuntament li va concedir la Medalla de la Ciutat al Mèrit Econòmic i Social. Va promoure l'activitat exportadora i va fer del Banc una entitat molt vinculada a la vida social i cultural de Catalunya, raó per la qual el 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi. El seu fill, Josep Oliu i Creus, el va succeir en el càrrec. |
Historial toponímic
Joan Oliu (30.5.2001)