2024
| Astre al voltant del qual gira la Terra i els planetes. La plaça del Sol forma part d'una promoció d'habitatges unifamiliars construïts per als treballadors de l'empresa Marcet SA. Tots els carrers al voltant de la plaça del Sol porten noms de planetes. |
Historial toponímic
Sol (6.12.1956), plaza delSol (30.10.1985)
| Lluís Rodés i Pou (Sant Quirze Safaja, 28 de juliol de 1862 - Castellar del Vallès, 21 de desembre de 1923). Escolapi. Va estudiar al noviciat dels Escolapis de Moià i als 19 anys, durant el curs 1881-1882, li fou confiat l'ensenyament primari al col·legi de Santa Anna de Mataró. L'any següent, però, continuà els estudis superiors a la Universitat Calassància de Lleó. Ordenat sacerdot el 1887, el van destinar als Escolapis de Sabadell, on estigué trenta-cinc anys dedicat a l'ensenyament. Més endavant el van nomenar rector del col·legi escolapi de Castellar del Vallès, població en què residí els darrers anys fins que va morir el 1923. El Ple de l'Ajuntament, en data 29 de gener de 1986, va prendre l'acord de posar el nom de passatge del Pare Rodés al tram del carrer del mateix nom comprès entre la ronda de Zamernhof i el carrer de Sant Vicenç. |
Historial toponímic
Pare Rodés [parcial]Pare Rodés (29.1.1986)
Jules Verne (Nantes, 8 de febrer de 1828 - Amiens, 24 de març de 1905). Escriptor francès de novel·la científica d'anticipació. Després de l'escolarització secundària a Nantes, als dinou anys se n'anà a París per estudiar dret, estudis que acabà dos anys més tard, però mai no s'interessà realment per exercir l'advocacia. En canvi, començà a escriure teatre, llibrets d'òpera còmica i algunes narracions curtes, sense gaire èxit. Després de viatjar per Escòcia, Noruega i Islàndia, entre 1859 i 1861, va iniciar la sèrie de novel·les de Viatges extraordinaris, que li portarien l'èxit. La primera va ser Cinc setmanes amb globus, el 1863. Després, i sempre dins el gènere de novel·la científica, amb dosis d'aventures i ficció, i amb troballes científiques i tecnològiques que s'avançaven a la seva època, va continuar escrivint, entre les novel·les més famoses: Viatge al centre de la Terra, De la Terra a la Lluna, Els fills del capità Grant, Vint mil llegües de viatge submarí, L'illa misteriosa, La volta al món en vuitanta dies, Miquel Strogoff, Un capità de quinze anys, El castell dels Càrpats i moltes altres. En certa manera, Verne era un hereu del romanticisme que propugnava una visió idealitzada de la ciència i el progrés tecnològic com a font de la felicitat humana. |
Historial toponímic
Jules Verne (25.3.1987)
| Advocació mariana de la Mare de Déu dels Dolors. La plaça es va urbanitzar el 1944 sobre el que havia estat "l'hort de cal Pigat", que més endavant acollí un magatzem de materials per a la construcció. |
Historial toponímic
Dolores [?] (9.7.1944), plaza de losDolors (30.10.1985)
| Municipi de la Noguera, situat a la riba esquerra del Segre. Al sud hi té la comarca d'Urgell, a l'est els municipis de Ponts i la Baronia de Rialb, al nord el Pallars Jussà amb la serra de Comiols i a l'oest la Conca de Meià. L'activitat productiva del municipi es basa en l'agricultura -cereals, hortalisses i arbres fruiters- i en la ramaderia -bestiar porcí-. La indústria tèxtil del cotó i la seda, que havia estat força important fins a mitjan segle XX, avui ha desaparegut. Al seu lloc, hi ha indústries menors com la destil·lació d'alcohol, la fabricació de farina i la de fusta per a la construcció. Artesa formà part del comtat d'Urgell des del segle XI. Conquerida als musulmans cap al 1023, el comte Berenguer Ramon I de Barcelona la lliurà en feu al comte Ermengol II d'Urgell. Però caigué de nou en mans islàmiques fins que el 1038 passà a mans d'Arnau Mir de Tost i entrà a formar part definitivament del comtat d'Urgell. * * * El carrer d'Artesa de Segre pertany a una zona de la Roureda en què els carrers porten noms de municipis catalans, majoritàriament de les comarques pirinenques. |
Historial toponímic
ArtesaArtesa de Segre (30.10.1985)
| El carrer del Sol va aparèixer entre 1840 i 1850 juntament amb el carrer de Migdia, paral·lels a banda i banda del carrer de Sant Pau, que era el camí de Sant Pau de Riu-sec i l'eix d'expansió meridional de la ciutat. Tant el carrer del Sol com el carrer de Migdia, per la seva orientació cap al sud, sobretot a l'hivern, eren dels més assolellats de la ciutat. |
Historial toponímic
Sol (meitat segle XIX)Víctor Balaguer (1901), c. deGeneral Mola (27.5.1939), calleSol (30.5.1979)
| Lluís Rodés i Pou (Sant Quirze Safaja, 28 de juliol de 1862 - Castellar del Vallès, 21 de desembre de 1923). Escolapi. Va estudiar al noviciat dels Escolapis de Moià i als 19 anys, durant el curs 1881-1882, li fou confiat l'ensenyament primari al col·legi de Santa Anna de Mataró. L'any següent, però, continuà els estudis superiors a la Universitat Calassància de Lleó. Ordenat sacerdot el 1887, el van destinar als Escolapis de Sabadell, on estigué trenta-cinc anys dedicat a l'ensenyament. Més endavant el van nomenar rector del col·legi escolapi de Castellar del Vallès, població en què residí els darrers anys fins que va morir el 1923. |
Historial toponímic
Pare Rodés (1925), c.Elisée Reclus (6.1.1937)Padre Rodés (27.5.1939), callePare Rodés (30.10.1985)
| Juan Valera y Alcalá-Galiano (Cabra, Còrdova, 18 d'octubre de 1824 - Madrid, 18 d'abril de 1905). Diplomàtic, polític i escriptor espanyol. Com a diplomàtic viatjà per tot Europa fins que el 1858 s'establí a Madrid. Aleshores dirigí diversos diaris, va ser diputat a Corts i secretari del Congrés, càrrecs que alternà amb el conreu de la literatura i l'exercici de la crítica literària, faceta en què excel·lí. Com a novel·lista és conegut per Pepita Jiménez, sens dubte la millor, Doña Luz o Juanita la larga. Quant a l'assaig destaquen Sobre el Quijote i Estudios críticos sobre literatura, política y costumbre de nuestros días. Va ser un home d'una vasta cultura i un gran coneixedor dels clàssics grecollatins. El carrer de Juan Valera es troba a Can Rull, en una zona on predominen els vials amb noms de músics i escriptors. |
Historial toponímic
Juan Valera (29.12.1955), calleJuan Valera (30.10.1985)
| Dolores Ibárruri Gómez (Gallarta, Biscaia, 9 de desembre de 1895 - Madrid, 12 de novembre de 1989). Dirigent històrica del Partit Comunista d'Espanya (PCE), coneguda amb el sobrenom de la Pasionaria. El 1930 fou elegida membre del comitè central del PCE. Va ser redactora de Mundo Obrero i fou detinguda i empresonada en diverses ocasions. Va participar en els fets d'octubre del 1934, a Astúries. La van elegir diputada el 1936 i l'any 1939 es va haver d'exiliar. Va ser secretària general del PCE el 1942 i en fou presidenta des del 1960 fins que es va morir. L'any 1977 tornà a l'Estat espanyol i fou elegida diputada per Astúries. Publicà les memòries El único camino (1962) i, en francès, unes Mémoires de la Pasionaria (1964). Entre altres, va rebre el premi Lenin de la pau i l'Orde de Lenin. |
Historial toponímic
Dolores Ibárruri (24.9.1997)
| Poblat ibèric de la serra de Sant Iscle, a l'indret de l'actual Santuari de la Salut, originari de Sabadell. "Arragonem" ja és citat en un vas Apol·linar, trobat a Vicarello, a la Toscana italiana, en què es relacionen totes les estacions de l'itinerari que unia Roma i Cadis. |
Historial toponímic
Estados Unidos, calleArraona (30.10.1985)