2024
| Simone Weil (París, 3 de febrer de 1909 - Ashford, 24 d'agost de 1943). Escriptora francesa. Es llicencià en Filosofia i treballà com a professora d'institut, però, fidel als seus ideals anarquistes, va prendre el compromís de l'acció, primer treballant de peó a la fàbrica Renault i després participant a la Guerra Civil Espanyola enrolada en la columna Durruti, al front d'Aragó, o col·laborant en la Resistència Francesa. D'origen jueu, s'apropà al cristianisme seguint l'empremta existencialista de Kierkegaard. Les seves obres, publicades pòstumament, són un viu reflex de les seves inquietuds socials i religioses: La pesanteur et la grâce, La conaissance surnaturelle, La condition ouvrière, Attente de Dieu i Oppression et liberté. Va morir de tuberculosi al sanatori d'Ashford, a Anglaterra. El carrer de Simone Weill es troba a Castellarnau, barri en què els vials porten noms de persones que han lluitat per la llibertat i la dignitat humanes. |
Historial toponímic
Simone Weil (28.4.1999)
| Fidel Fita i Colomer (Arenys de Mar, 31 de desembre de 1836 - Madrid, 13 de gener de 1917). Historiador. El 1850 ingressà a la Companyia de Jesús, estudià a Bèlgica i a Loiola, on va ser professor d'humanitats, gramàtica i idiomes fins al 1860. A Lleó ensenyà llengües orientals i se li desvetllà l'interès per la història. L'expulsió dels jesuïtes el portà a l'Alvèrnia, on estudià els dominis dels templers i publicà Tablettes historiques de la Haute Loire (1870). De retorn a Catalunya residí a Manresa i a Banyoles, i organitzà un hospital de sang per als ferits de la guerra carlina. El 1876 se n'anà a Madrid, on va ser membre i director de l'Academia de la Historia, membre de l'Academia Española, de l'Academia de las Bellas Artes de San Fernando, de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i dels i instituts d'arqueologia de Berlín i Coïmbra. És autor de moltes publicacions dedicades a la història eclesiàstica, a l'epigrafia romana, hebrea i celtibèrica, i a col·leccions de documents; entre les de tema català destaquen: Los reis d'Aragó i la seu de Girona, Lápidas hebreas de Gerona, El Libre Verd de Manresa, El Principado de Cataluña o Epigrafía visigótica en Barcelona. A l'Academia de la Historia es conserven molts manuscrits seus encara inèdits. |
Historial toponímic
Pare Fita (1925), c.Padre Fita (27.5.1939), callePare Fita (30.10.1985)
Josep Renom i Costa (Sabadell, 22 de novembre de 1880 - 11 de març de 1931). Arquitecte. Va fer la primera ensenyança als Escolapis i el batxillerat al col·legi del Collell, a la Garrotxa. El curs 1896-97 es matriculà a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona, on va ser deixeble de Lluís Domènech i Montaner i de Josep Puig i Cadafalch. Aconseguí el títol el 1907 i entrà a treballar al l'estudi de Puig i Cadafalch. El 1909 va ser nomenat arquitecte municipal de Mollet i l'any següent, l'abril de 1910, ho era de Sabadell, càrrec que va exercir durant vint-i-un anys. Entre les obres públiques que va projectar durant aquest vast període destaca la urbanització dels Jardinets, amb el quiosc modernista (1910-1911), que disposava d'un nivell elevat per estatjar-hi els músics quan la Banda Municipal feia concerts públics i uns baixos per despatxar refrescos. També és obra d'en Renom l'edifici del Mercat Central (1927-30), construït a l'anomenat camp de la Sang. En col·laboració amb l'arquitecte sabadellenc Joaquim Manich, va redactar el Pla General de l'Eixampla i Reforma de la Ciutat (1928), que preveia entre d'altres actuacions, la conservació del bosc de Can Feu com a parc urbà. Cal remarcar també la remodelació de la Casa de la Caritat (1928-30); els safareigs públics de la Creu Alta (1913) i els del carrer de la Reina Elionor (1926-30); la Torre de l'Aigua (1915-19), en col·laboració amb l'enginyer Francesc Izard; l'ampliació de l'Escorxador Municipal (1930); el Parc de Bombers (1930-31); el pavelló antituberculós Victòria Eugènia (1919 i 1928), a l'Hospital del Taulí; el Consultori de Maternologia i Puericultura, del carrer de l'Illa, 2 (1922-26), i diferents fonts públiques amb escultures, a la Rambla i a d'altres indrets urbans. Pel que fa a habitatges particulars cal esmentar la Torre Claramunt (1919-20), del c. de Latorre, 67; la Casa Arimon (1911), al c. d'Arimon, 24; la Casa Trullàs (1915), al c. del Convent, cantonada Sant Francesc; la Casa Buxó (1913-14), del c. de l'Illa; la Casa Àngels Solà (1918-19), al c. de les Planes, 39; la Casa Costajussà (1919-20), al c. de Gràcia, 4-6; la Casa Renom (1912), casa seva, a la via de Massagué, 83; o les cases barates per a Eugeni Salat (1912) al c. de Roger de Flor, cantonada Rosales. Entre els projectes no realitzats hi havia la construcció d'una ciutat jardí al pla de Ca n'Oriac. Encara que la majoria d'obres les projectà a Sabadell, també en va portar a terme en altres indrets de Catalunya com Sant Quirze, Barberà, Castellvell, Sitges, Camprodon i Santa Maria del Collell, on projectà el monumental santuari, iniciat el 1915, que mai no s'arribà a acabar. Renom va ser molts anys professor de dibuix de l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis i va formar part de la Junta de la Caixa d'Estalvis de Sabadell, entre 1909 i 1931, per a la qual dissenyà el mobiliari de la biblioteca pública que la institució inaugurà el 1928. Dins el Modernisme, l'obra de Josep Renom s'adscriu als corrents pròxims a la Secessió vienesa que va proliferar entre els joves arquitectes catalans a la primeria del segle XX. Això no obstant, la seva obra es va adaptar a l'austeritat sabadellenca i, sempre que li ho permetia l'encàrrec, va destacar sobretot en detalls com vitralls, reixes, fusteria o esgrafiats, que donaven caràcter a les seves obres. |
Historial toponímic
Meléndez (finals del segle XIX)José Renom (1.12.1939), calleJosep Renom (30.10.1985)
| Pau Roges i Tristany (Sabadell, després de 1636 - entre el 7 i el 28 d'octubre de 1716). Metge. Catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, gaudia d'un gran prestigi professional reconegut pels seus col·legues, que sovint el consultaven per qüestions relacionades amb l'exercici mèdic. En jubilar-se es retirà a viure a Sabadell, on tenia el patrimoni familiar, casa i terres, que més tard adquirí el capellà sabadellenc Josep Puiggener. El 1687, Pau Roges va ser nomenat conseller segon de la vila, càrrec que refusà al·legant raons personals. Segons Bosch i Cardellach, possiblement Roges considerava que per la representació del seu ofici i pels seus mèrits personals li corresponia el càrrec de conseller primer, i aquest hauria estat el motiu de la renúncia. El 1925, l'Ajuntament presidit per Esteve M. Relat va acordar donar el nom del doctor Roges a un carrer de la ciutat. |
Historial toponímic
Doctor Rojas (1925), c. delDoctor Rojas (27.5.1939), calleCristóbal de Rojas (1.12.1939), calleDoctor Rojas, calleDoctor Roges (30.10.1985)
| Arnau de Vilanova (?, 1238 - Gènova, 1311). Metge, filòsof i escriptor en català i en llatí, nascut probablement a València. Va ser un presursor dels primers humanistes catalans. Estudià a Montpeller, on es graduà de mestre en medicina, i, radicat de molt jove a València, aprengué l'àrab, llengua que l'ajudà a esdevenir un dels metges més famosos del seu temps. A Barcelona, entre 1281 i 1285 estudià hebreu i les Sagrades Escriptures al convent dels dominics. Va ser metge de reis i de papes. De Pere II, d'Alfons II i de Jaume II, i dels papes Bonifaci VIII, Benet XI i Climent V. En la dècada de 1289 a 1299 va ensenyar medicina a Montpeller, aleshores sota el domini de Jaume II de Mallorca. Va escriure opuscles sobre l'Anticrist i la reforma de l'Església. I quan Jaume II l'envià a París com a ambaixador, a causa de les seves idees sobre l'Anticrist, fou acusat pels teòlegs de la universitat, processat i condemnat. Són també d'aquesta època alguns del seus escrits sobre alquímia. El 1306, retirat al monest ir de Sant Víctor de Marsella, va escriure la seva obra cabdal, l' "Expositio super Apocalypsi". Amb tot, Vilanova deu la seva fama pòstuma a les seves obres científiques i mèdiques. Molts dels seus escrits sobre alquímia són d'atribució dubtosa, com ho són també el "Breviarum" i el "Speculum". I a part de les traduccions d'obres mèdiques de l'àrab al llatí, ens n'han restat tractas breus que van assolir una gran divulgació a tot Europa, sobre l'esterilitat, el coit, les sagnies, els verins, l'alquímia, els somnis i els maleficis. |
Historial toponímic
Arnau de Vilanova (1925)Antonio Arnau (1.12.1939), calleArnau de Vilanova (30.10.1985)
| Simone de Beauvoir (París, 9 de gener de 1908 - 14 d'abril de 1986). Novel·lista i filòsofa existencialista francesa. Va estudiar Filosofia a la Sorbona, on conegué Jean-Paul Sartre, amb qui compartí vida i de qui rebé una forta influència en les actituds i el pensament. Va ser professora de filosofia fins al 1943, quan l'ocupació alemanya l'allunyà de l'ensenyament, i va entrar a la Resistència Francesa. En les seves novel·les va explorar els territoris de la llibertat, l'acció i la responsabilitat individual, propis de l'existencialisme, com a L'invitée, Le sang des autres, Les mandarins. Les tesis existencialistes són presents també a les seves obres autobiogràfiques Memoires d'une jeune fille rangée, La force de l'âge i Une mort si douce. Amb Le deuxieme sexe, estudi sobre la condició de la dona, va exercir una gran influència sobre la consciència feminista europea. En tota la seva obra hi ha la preocupació pel compromís moral i polític de l'escriptor. El carrer de Simone de Beauvoir es troba al barri de Castellarnau, on els carrers porten noms de persones que han lluitat per la llibertat i la dignitat humanes. |
Historial toponímic
Simone de Beauvoir (28.4.1999)
| Francesc de Paula Clerch i Margall (Sabadell, 9 d'octubre de 1828 - Barcelona, 2 d'abril de 1900). Eclesiàstic. Als 18 anys ingressà al noviciat de Moià i, acabats els estudis, va ser destinat a l'ensenyança als Escolapis de Sant Antoni de Barcelona. El 1857, quan Antoni Maria Claret era arquebisbe de Cuba, va fundar un col·legi escolapi a l'illa i Francesc Clerch hi fou enviat. S'hi va estar 30 anys. Fins al 1868 regentà la càtedra de Física i Ciències Naturals de l'Escola Normal. També va ser rector del col·legi de Guanabacoa i del de Camagüey. Durant els anys d'estada a l'illa treballà en la formació del Museu de Mineralogia de Cuba i al col·legi de Guanabacoa creà un Museu de Ciències Naturals. Especialitzat en conquiliologia, va descobrir dues noves espècies de mol·luscs, que porten el seu nom. Les seves aportacions científiques van merèixer medalla d'or a l'Exposició Universal de París i a la de Barcelona de 1888. Tornà el 1887, primer a Sevilla i tot seguit a Barcelona, al col·legi de Sant Antoni, on va morir el 1900. Fruit de la seva dedicació a les ciències naturals és la publicació del Catálogo de minerales de la isla de Cuba. |
Historial toponímic
Pare Clerch (1925), c.Castanyer (6.1.1937)Padre Clerch (27.5.1939), callePare Clerch (30.10.1985)
Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981). Escriptor i periodista. Originari d'una família de propietaris rurals, deixà l'ofici familiar i estudià la carrera de Dret a la universitat de Barcelona. Acabats els estudis, es dedicà professionalment al periodisme. Començà el 1918 a Las Noticias i després col·laborà a La Publicidad i en altres diaris com La Veu de Catalunya, de la qual fou corresponsal durant molts anys. Entre 1919 i 1939 visqué fora de Catalunya, a les principals capitals europees, com a corresponsal de premsa, i va ser testimoni dels grans esdeveniments polítics d'entreguerres. És en aquesta època que començà a publicar llibres: Coses vistes, Llanterna màgica, Vida de Manolo (editat per les Edicions La Mirada el 1928), Cartes de lluny, Cartes meridionals, Viatge a Catalunya... Durant la Guerra Civil s'exilià a Itàlia i després passà a l'Espanya franquista. Retornà a Catalunya el 1939 i pràcticament no es va moure de l'Empordà natal. Passat un temps de reflexió i de silenci, a mitjan anys quaranta va reprendre la seva producció en català, que a partir de 1966 va recollir en l'Obra completa, més de 45 volums que ocupen unes 25.000 pàgines de prosa. Pla és l'escriptor català més popular i més llegit de tots els temps. La seva obra, partint d'una llengua popular i col·loquial, assoleix un llenguatge literari d'una gran riquesa i constitueix un gran retaule de gairebé un segle de vida catalana. El carrer de Josep Pla es troba al barri de Can Deu, en una promoció d'habitatges en què els carrers porten noms d'escriptors catalans. |
Historial toponímic
Josep Pla (28.11.1990)
Bartomeu Robert i Yarzábal (Tampico, Mèxic, 20 d'octubre de 1842 - Barcelona, 10 d'abril de 1902). Metge i polític. Presidí l'Ateneu Barcelonès i la Societat d'Amics del País. El 1899 fou nomenat alcalde de Barcelona, càrrec del qual dimití en veure's obligat pel govern a autoritzar l'embargament de morosos. Aquest fet li donà una gran popularitat. Presidí la Lliga Regionalista i va ser diputat a corts per la candidatura catalanista. La plaça del Dr. Robert ha estat coneguda popularment com els Jardinets. |
Historial toponímic
Alt del Pedregar (sector est de la plaça)Doctor Robert (abril de 1902)
| Joan Prat i Esteve (Sabadell, 13 de juliol de 1904 - Viena, 15 d'agost de 1971). Escriptor, crític literari i periodista, membre del Grup de Sabadell i cofundador de les Edicions La Mirada. Des de molt jove, amb els primers poemes a la premsa, el 1919, adoptà el pseudònim d'Armand Obiols. Fou corresponsal de La Veu de Catalunya i publicà articles de crítica al Diari de Sabadell i a La Publicitat. A mitjan anys vint s'havia creat un gran prestigi intel·lectual i tenia fama de crític dur i exigent, fins al punt d'haver de plegar la secció "Buirac" del diari La Nau perquè la consideraren excessivament mordaç. Durant dos anys, les Edicions La Mirada van anunciar la imminent aparició de Deucalió, llibre de poesia de tradició simbolista, d'una maduresa precoç, que Obiols acabà desestimant, eternament insatisfet de la seva obra de creació. Durant la República mantenia un segon editorial a La Publicitat i, com a militant d'Acció Catalana, es revelà un excel·lent orador. En esclatar la guerra participà en l'Agrupació d'Escriptors i en el Servei de Biblioteques al Front i va ser cap de redacció de la Revista de Catalunya. El 1939 s'exilià a França i estigué refugiat a Roissy-en-Brie, on inicià una relació sentimental amb Mercè Rodoreda que seria determinant per a l'obra de l'escriptora. Amb l'ocupació nazi el van internar en un camp de treball prop de Bordeus. Al final de la guerra europea entrà de traductor a l'ONU, primer a París i a Ginebra, i després a Viena, on va morir el 1971. |
Historial toponímic
Sant Auguri i c. dels Sants Just i PastorArmand Obiols (21.12.1984)