2024

Francesc de P. Bedós i Arnal (Xerta, Baix Ebre, 1867 - Sabadell, 22 de març de 1927). Metge, escriptor i bibliòfil.

Cursà estudis de Medicina i als 22 anys ja s'havia doctorat. Tot seguit d'acabar la carrera va ingressar com a metge a la Companyia Transatlàntica i durant més de tres anys navegà per tots els mars i conegué molts països: Filipines, Argentina, Xile, Perú, Cuba, Nova York, Anglaterra, Xina, Egipte i Palestina, s'endinsà al Sàhara i resseguí tota l'Àfrica del Nord.

Va ser membre actiu del Centre Català de Sabadell i de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana i, juntament amb Joan Montllor i Pujal, va ser un dels fundadors del Centre Excursionista del Vallès. Aficionat a la literatura, la música i la pintura, disposava d'una gran biblioteca, una de les més ben dotades de Sabadell, i ell mateix va escriure poesia i teatre. Amb La flor de la immortalitat, música de Miquel Ferrer, i Qui fa, desfà, assolí un cert èxit de públic. El 1914 va fundar la revista Ars, d'art i literatura i va organitzar unes vetllades literàries amb lectures públiques d'autors catalans al Centre Català. Bedós va ser el mecenes del seu amic d'infantesa, el pintor tortosí Francesc Gimeno, a qui retrobà casualment a Barcelona, el portà a Sabadell i l'hostatjà a casa seva. Fou un dels primers sabadellencs a disposar de màquina de fotografiar i amb Joan Vilatobà, en les sortides dominicals a plena natura, van substituir el cavallet i la paleta per la càmera fotogràfica.

Josep Bruguera i Canela (Sabadell, 16 de setembre de 1894 - Barcelona, 5 d'abril de 1980). Actor i director teatral.

Dotat per a les arts, Bruguera estudià dibuix i pintura amb el mestre Joan Vila Cinca i, atret pel cant i la música, ingressà a l'Orfeó de Sabadell sota el mestratge de Cebrià Cabané. S'inicià com a actor al teatre de la Societat Coral Centre Sabadellès Gelats i el 1912 debutà amb la Companyia Pubill, a Granollers, amb Els savis de Vilatrista, de Santiago Rusiñol. Quan s'incorporà al món professional, actuà al costat de grans actrius com Margarida Xirgu, Maria Guerrero, Lola Membribes... i actors com Enric Borràs i Antonio Vico. De tots els papers que va interpretar, era del de Jesús que en guardava més bon record, perquè en restaren unes imatges gràfiques que van arribar al Vaticà. Una d'aquestes fotografies interpretant Jesús agonitzant, per la seva expressivitat i el seu verisme, van ocupar un lloc a la biblioteca personal de Pius XII.

Bruguera va deixar escrites unes memòries de la seva singladura professional que han restat inèdites.

Ramon Balcells i Basomba (la Guàrdia Lada, Montoliu de Segarra, 8 de març de 1901 - Sabadell, 18 d'abril de 1946). Metge.

Va estudiar el batxillerat a Manlleu i la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona, on es doctorà.  El 1925, es matriculà a l'Institut Bodelogne de París per especialitzar-se en Tocologia i un cop acabada l'especialitat se n'anà a Brussel·les a estudiar Medicina Tropical. De retorn a Barcelona, acceptà l'oferiment de formar part de la Federació de Germandats, integrada per un grup de metges sabadellencs. És així com, incorporat a l'entitat mèdico-assistencial, s'instal·là a Sabadell i molt aviat es guanyà la confiança dels sabadellencs. Home de profundes conviccions liberals i democràtiques, aconseguí l'amistat de significats militants sindicals i polítics d'esquerres, com Josep Moix, Miquel Beltran o Josep Rosas,  i de personalitats de la burgesia sabadellenca, com Domènec Codina. L'any 1929 es casà a Itàlia amb Eduvigis Squassini, a qui havia conegut durant un viatge a Sud-amèrica en què s'havia enrolat voluntari quan feia el servei militar. Durant la dictadura de Primo de Rivera i sobretot durant el franquisme sofrí la repressió del règim autoritari pel sol fet de dispensar assistència mèdica a persones compromeses en la lluita contra la dictadura. Balcells era un gran lector i un apassionat melòman, home d'una vasta cultura que disposava d'una de les biblioteques més importants del Sabadell de l'època.