2024

Joan Sallent i Prat (Sabadell, 11 de març de 1879 - 21 de març de 1936). Impressor.

Fill de família pagesa, i el segon de tres germans, començà ajudant els seus pares en les feines del camp, però el seu esperit inconformista i l'afany per accedir al món de la cultura aviat el van portar lluny de l'activitat agrícola. Començà d'aprenent a la impremta de Joan Comas, la més important de Sabadell i una de les més grans del país, amb una setantena d'operaris, que exportava a tota la península i a ultramar. Fou en aquest prestigiós obrador on Joan Sallent es formà professionalment com a impressor. Cap a 1909 s'establí pel seu compte al c. de l'Horta Novella, 123, tocant a la carretera de Barcelona. Per poc temps, però, perquè aviat es traslladà al c. de Sant Quirze, 48, i tot seguit, pels volts de 1917, al núm. 32 del mateix carrer. Aquí s'hi estigué fins al 1932, quan constituí societat amb Josep Custodio i s'establí al c. de Jovellanos. Sallent aviat assolí fama per la qualitat de la seva producció i arribà a ser un dels millors impressors de Catalunya. Del seu obrador van sortir obres per a diversos editors barcelonins, com la Llibreria Catalònia, la Llibreria Verdaguer, les Edicions Proa o l'editorial Barcino, amb una trentena de títols de l'enciclopèdia Catalunya, i s'hi van estampar els volums més interessants de l'edició sabadellenca d'entreguerres: l'Almanac de les Arts de 1924 i 1925,  Elements d'història de Sabadell de Miquel Carreras, Sabadell del meu record de Marian Burguès, El rodal de Sabadell de Josep Rosell, l'Almanac del Diari de Sabadell de 1928, Les decapitacions i el Bestiari de Pere Quart, els volums de les Edicions La Fona i de La Mà Trencada, la Biblioteca Sabadellenca, que dirigia Joan Costa i Deu, i, sobretot, des de 1925 els llibres de  les Edicions La Mirada, dissenyats per Ricard Marlet, que afegien un toc d'elegància noucentista al bon gust i a la pulcritud artesanal que acreditava l'obrador de Joan Sallent.

Joan Morral i Pelegrí (Sabadell, 7 d'abril de 1890 - 19 de desembre de 1991). Regidor de l'Ajuntament de Sabadell i militant republicà federal.

Joan Morral es formà políticament, a principis del segle XX, entre els republicans federals veterans dels anys de la Primera República i des del 13 anys milità en el Círcol Republicà Federal. Durant la vaga general de 1902, encara un nen, va participar en les manifestacions que acabaren amb l'assalt als Maristes de la Rambla, quan des de l'escola dispararen sobre els manifestants. Més endavant, el 1909 va intervenir a Sabadell en la revolta de la Setmana Tràgica, iniciada en la protesta per l'embarcament de soldats cap a la guerra del Marroc, que es va saldar amb la matança de molts revoltats i en la crema d'esglésies. Morral, que en aquells anys havia treballat en una empresa de llanes i havia estat ajudant de notaria, aleshores treballava a l'empresa La Electricidad, SA. El 1915, seguint l'empresa, que s'havia traslladat a Mallorca, estigué fora de Sabadell fins al 1919 i no va intervenir en la vaga general de 1917 ni en els fets de l'Obrera. De retorn a Sabadell, es va reincorporar a la militància republicana i va ser l'enllaç entre el Círcol i Companys, diputat per Sabadell després de l'assassinat de Layret.

El 1926 es va integrar en els escamots d'Estat Català, creats per donar suport a l'ocupació militar de Catalunya per proclamar-hi la República Catalana, intent promogut per Francesc Macià i Estat Català, que acabà en el fracàs de Prats de Molló. Morral participà en les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 en la llista de Coalició d'Esquerres Republicanes que resultà vencedora i va ser regidor adscrit a la Comissió de Cultura durant el trienni 1931-1933. En aquesta etapa s'inicià el programa de construcció d'escoles; s'encarregà a Miquel Carreras la redacció del llibre Elements d'història de Sabadell, que es distribuí a totes les escoles, i s'instal·là el Museu d'Història a la casa Casanovas del carrer de Sant Antoni. El 1934 tornaria a la seva feina i a la militància de base. Durant la guerra treballà a la rereguarda i el gener de 1939 s'exilià no sense abans haver destruït documentació comprometedora i haver enterrat el bust de Pi i Margall al jardí del Círcol. A l'exili passà pel camp de Sant Cebrià, per una presó prop de Montpeller i finalment s'instal·là lliurement al sud de França fins que el 1942 pogué tornar sense perill. Durant la postguerra, amb Magí Marcé i Joan Pont, va crear clandestiament el "Comitè Roig" per recaptar fons d'ajuda als presos i a les seves famílies. Com a vell militant del Círcol, sempre va estar vigilat i el van detenir cada vegada que alguna autoritat del règim visitava la ciutat. Va morir als 101 anys, fidel als principis republicans que el van acompanyar tota la vida.