2024
| Nom que adoptà Giuseppe Sarto (Riese, 1835 - Roma, 1914) en ser elegit papa el 1903. Ordenat sacerdot als 23 anys, exercí de vicari i de rector, abans de ser nomenat successivament bisbe de Màntua, patriarca de Venècia i cardenal. En morir Lleó XIII va ser elegit papa després que Àustria exercís el dret de veto sobre el cardenal Rampolla, secretari d'Estat, considerat francòfil, que era el favorit. Va destacar per la condemna del modernisme amb el decret "Lamentabili" i per l'enduriment doctrinal davant actituds obertes als nous corrents de pensament, a l'encíclica "Pascendi". Poc abans de morir, en una al·locució del 2 d'agost de 1914, va intentar infructuosament d'aturar la Primera Guerra Mundial. |
Historial toponímic
San Pío X (18.2.1960), plazaSant Pius X (30.10.1985)
| Riu de Catalunya, afluent per la dreta del Ter. Neix als contraforts nord-occidentals de les Guilleries, travessa la depressió de la comarca de la Selva i entra a Girona per Palau-sacosta, actualment canalitzat per evitar les freqüents riuades i inundacions que provocava i cobert a la nova plaça de Catalunya. El carrer de l'Onyar es troba situat al barri de Torre-romeu, en una zona amb noms de rius. |
Historial toponímic
Oñar (24.11.1955), calleOnyar (30.10.1985)
| Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911). Poeta, assagista i traductor. En acabar el batxillerat, destinat a incorporar-se a la indústria tèxtil familiar, va preferir cursar estudis de dret a la Universitat de Barcelona. Es llicencià el 1884, però paral·lelament a les lleis s'havia interessat per la literatura catalana i l'espanyola, i sobretot pels escriptors alemanys com Goethe i Nietzsche. Els anys següents a la llicenciatura, en pugna amb el seu esperit romàntic, són fonamentals per integrar-se en la vida burgesa marcada per l'entorn familiar. Així, el 1890 ingressa al Diario de Barcelona i el 1891 es casa amb Clara Noble, amb qui tindrà tretze fills. La feina de periodista s'anirà imposant a la d'advocat i serà fonamental per a l'eclosió del moviment modernista. El 1895 publica Poesia, encara d'influx decadentista, amb bona acollida de la crítica, i aviat Maragall anirà assolint renom com a escriptor, periodista i traductor. Col·labora al Diario de Barcelona, La Renaixença, La Veu de Catalunya i a d'altres publicacions. Tradueix Ifigènia a Tàurida, de Goethe, que es va representar al Teatre Íntim, dirigida per Adrià Gual, i, profundament implicat en els moviments polítics i socials de la seva època, escriu l'Oda a Espanya, sobre el desastre colonial. El 1900 apareix Visions i càntics. Elegit president de l'Ateneu Barcelonès el 1903, en la sessió inaugural llegeix l'Elogi de la paraula, en què exposa la seva teoria de la "paraula viva", de clar ascendent romàntic. I els anys següents publica Les disperses, poemes originals i traduccions de Goethe, el recull Enllà i continua treballant en les traduccions de Novalis. Davant la convulsió de la Setmana Tràgica, el 1909, Maragall reacciona amb un seguit d'articles a La Veu de Catalunya, sobretot "La iglésia cremada" i "La ciutat del perdó", en què demana a la burgesia catalana que assumeixi la part de responsabilitat que li correspon en els fets. El 1910 rep el Premi Fastenrath per Enllà (1906) i acaba Nausica, l'única peça teatral que va escriure. Finalment, el 1911, publica Seqüències, que inclou la darrera versió del mite del comte Arnau, l'Oda nova a Barcelona i el Cant espiritual. Va morir el 20 desembre d'aquell mateix any. L'endemà de morir Joan Maragall, l'ajuntament va acordar de posar el seu nom al carrer del Portalet, on encara hi ha la casa pairal de Rosa Gorina, la mare del poeta. El carrer de Joan Maragall es va formar al segle XVI com a carrer del Portalet, per un petit portal que hi regulava el pas. El carreró comunicava el carrer de Sant Quirze amb el safareig de la vila, a l'actual plaça del Gas. |
Historial toponímic
Portalet (segle XVI)Cal Bessó (nom popular)Poeta Maragall (21.12.1911), c. delPoeta Maragall (27.5.1939), calleJoan Maragall (30.10.1985)
| La Creu Alta es va començar a formar a l'inici del segle XVIII, en terres del terme municipal de Sant Pere de Terrassa, amb l'establiment d'alguns comerciants, hostalers i taverners per evitar els impostos que l'ajuntament sabadellenc carregava sobre els queviures i la beguda. No es va incorporar a Sabadell fins al 6 d'abril del 1904, quan una llei disposava l'agregació de gran part de la parròquia de Sant Julià d'Altura i de tota la de Sant Vicenç de Jonqueres. La creu, situada a l'entroncament del camí ral de Manresa i el de Castellar, és documentada des del 1616 com la més alta del terme, i sens dubte originà el topònim de la Creu Alta, però es desconeix la data en què hi va aparèixer per primera vegada. En contraposició hi havia la Creu Baixa, documentada almenys des del 1617, que era a la dreta del camí ral de Manresa i separava els termes de Terrassa i Sabadell, prop de l'actual cruïlla entre el carrer de Vilarrúbias i la via de Massagué. |
Historial toponímic
Creu Alta (1925), pl. de laCruz Alta (27.5.1939), plaza de laCreu Alta (30.10.1985)
| Cim culminant del Pirineu (3.404 m), al massís de la Maladeta, situat dins el terme municipal de Benasc, a l'Alta Ribagorça. Pic d'obagues amb congestes i geleres, com la d'Aneto, d'unes 8 ha i d'un gruix màxim de 50 m, la de Corones, la de Barrancs i la de Llosars. La cresta nord, que separa les geleres d'Aneto i de Barrancs, s'uneix al cim pel pas de Mahoma, una aresta molt estreta, d'uns 30 m de llargària amb espadats a banda i banda, que en dificulta l'accés. La primera ascensió a l'Aneto data de 1842 i el 1915 el Centre Excursionista de Catalunya hi col·locà el primer llibre de registre. * * * El carrer d'Aneto es troba situat en una zona amb noms de muntanyes, entre Ca n'Oriac i la Plana del Pintor. |
Historial toponímic
Aneto (29.12.1955), calleAneto (30.10.1985)
| Pere (Betsaida, Galilea, ? - Roma, 65). Sobrenom donat per Jesús a Simó, fill de Jonàs i germà d'Andreu, també apòstol i pescador com ell. Pere, amb Joan i Jaume, forma part del grup d'apòstols més pròxims a Jesús, testimonis de la seva agonia a Getsemaní. Es conserven dues epístoles canòniques de Pere, però la seva prèdica ha quedat consignada a l'evangeli de Marc. Sembla certa l'estada de Pere a Roma, i que hi morí crucificat sota Neró. * * * El carrer de Sant Pere es formà durant el segon quart el segle XIX i probablement rebé aquest nom per contraposar-lo al de Sant Pau, amb el qual s'encreuava. |
Historial toponímic
Sant Pere (2n quart del segle XIX)Subirana (6.1.1937)San Pedro (27.5.1939), calleSant Pere (30.10.1985)
| Roc d'Olzinelles i de Miquel (Igualada, 1784 - Oceja, Alta Cerdanya, 1835). Monjo i erudit, darrer arxiver del monestir de Ripoll. Va fer els estudis a Sant Pau del Camp, a Barcelona, on va ser professor entre 1800 i 1803. De retorn a Ripoll va ser nomenat arxiver del monestir i paborde d'Aja. Destacà per l'intens treball d'ordenació de l'arxiu, pels seus apunts històrics manuscrits, encara inèdits, i per l'epistolari amb Pròsper de Bofarull i altres historiadors. |
Historial toponímic
Olzinelles (9.12.1965), calleOlzinelles (30.10.1985)
| Joan Llongueras i Badia (Barcelona, 6 de juny de 1880 - 13 d'octubre de 1953). Músic. Estudià amb Enric Granados, Enric Morera i Lluís Millet. El 1911 es diplomà a l'Institut Jacques-Dalcroze de Ginebra i introduí el seu sistema d'ensenyament de rítmica i plàstica a l'estat espanyol. A Barcelona fundà i dirigí l'Institut Català de Rítmica i Plàstica que més endavant s'anomenaria Institut Joan Llongueras. Exercí la crítica a La Veu de Catalunya i col·laborà a la Revista Musical Catalana. Publicà cançons per a piano i diversos reculls de poesia de tall maragallià. |
Historial toponímic
Joan Llongueres (9.12.1965), calleJoan Llongueras (30.10.1985)
| Covilha és un centre industrial tèxtil, situat al vessant sud-est de la Serra da Estrela, a l'interior de Portugal. Els dos rius que travessen el centre urbà, el Carpinteira i el Degoldra, van aportar l'energia hidràulica necessària per a la industrialització de la ciutat. Entre les antigues indústries que s'acumulaven a les ribes dels dos rius encara són visibles la fàbrica-escola fundada pel comte da Ericeira el 1681 i la Real Fábrica dos Panos creada pel marquès de Pombal el 1763, convertida avui en la Universidade da Beira Interior, que acull el Museu de Lanificios, un dels millors museus europeus sobre la indústria tèxtil. * * * El carrer de Covilha es troba situat a Nostra Llar, barri amb noms de ciutats industrials tèxtils. |
Historial toponímic
Covilhá (24.11.1955), calleCovilha (30.10.1985)
| Andreu Nin i Pérez (el Vendrell, 4 de febrer de 1892 - Alcalá de Henares (?), 20 de juny de 1937). Escriptor, polític i traductor. Estudià Magisteri i exercí la seva tasca docent a l'Escola Horaciana, fundada per Pau Vila. Iniciat en el catalanisme republicà, intervingué en el moviment obrer, tant des dels rengles socialistes com dels anarcosindicalistes. El 1921 assistí com a representant de la CNT al 3r Congrés de la ISR, a Moscou, i s'hi quedà a viure 9 anys. Fruit de l'estada a Moscou és la passió per la literatura russa, que el portà a traduir al català Dostoievski, Tolstoi, Turguénev, Txékhov, Pilniak... en unes magnífiques versions. L'any 1935 va intervenir en la fundació del POUM, partit que agrupava els marxistes oposats a l'estalinisme. Després del Fets de Maig de 1937, el 16 de juny va ser segrestat davant la seu del partit a la Rambla barcelonina. Conduït a València i després a Madrid, va ser torturat i assassinat per agents de la policia soviètica sota les directrius d'Stalin. |
Historial toponímic
Andreu Nin (25.10.1995)