2024
| Antiga abadia de canonges i actualment església parroquial de l'Estany, a la comarca del Bages, fundada al segle XI pel bisbe Berenguer Sunifred, al costat d'una primitiva església que el 990 Sendred de Gurb va cedir a la seu de Vic. Al final del segle XIV i després d'un incendi de l'abadia, la comunitat residí un temps a Sabadell i a Manresa i el 1436 retornà a l'Estany. A la dècada dels seixanta del segle passat, l'església va ser restaurada dels efectes del terratrèmol de 1448, del qual no s'havia recuperat mai del tot, i de les reformes barroques de 1690, i també es va restaurar el magnífic claustre romànic que data de finals del XII i en el qual destaquen les columnes dobles i els 72 capitells amb iconografia vària: fauna, flora, heràldica i amb escenes bíbliques i costums profans. A les dependències de l'antiga abadia hi ha un petit museu amb peces i documents del monestir, testimoni de la seva història. |
Historial toponímic
Santa María del Estany (16.6.1965), pasajeSanta Maria de l'Estany (30.10.1985)
| Gaietà Clausellas i Ballvé (Sabadell, 29 d'agost de 1863 - 14 d'agost de 1936). Vicari de la parròquia de Sant Fèlix. Va fer el primer ensenyament als escolapis de Sabadell i als 14 anys ingressà al Seminari Conciliar de Barcelona. Ordenat sacerdot el 1886, fou destinat primer a Olesa i després a Vilanova, abans de ser nomenat vicari de Sant Fèlix, càrrec que ocupà des del 1898 fins a la mort de Sardà i Salvany , el 1916, a qui substituí com a capellà de l'Asil de les Germanetes dels Avis Desemparats. Mossèn Gaietà, que era conegut com el "pare dels pobres", fou assassinat d'un tret al cap, un vespre d'agost de 1936, pels volts de Sant Julià d'Altura. |
Historial toponímic
Mn. "Gaietà" Clausellas (6.7.1955), calleMossèn Gaietà (30.10.1985)
| Homer (Quios, segle VIII aC?). Escriptor grec, autor de la 'Ilíada' i l''Odissea'. Tot i que es basen en narracions èpiques recopilades durant segles de tradició oral, no hi ha dubte que la 'Ilíada' i l''Odissea' són obra d'Homer |
Historial toponímic
Homero (29.12.1955) calleHomer (30.10.1985)
| El circ de Colomers, a la Vall d'Aran, entre els termes d'Arties i de Tredòs, consta d'una quarantena llarga d'estanys i estanyols encerclats per una carena que domina el Gran Tuc de Colomers. Hi ha un grup d'estanys a ponent, en què destaquen el del Port de Colomers, l'estany Tort de Colomers, els estanys de Garguilles, l'estany Calder, l'estany Major de Colomers i l'estany d'Era Lòsa. Al grup oriental hi ha els estanys de Cap de Colomers, l'Obago, el Redó i el Long de Colomers, el d'Es Cabidornats i el Clòto. Tots dos grups d'estanys es troben enllaçats per un canal subterrani entre ells i també amb els estanys del riu de Ruda i els del riu de Rencules per a l'aprofitament elèctric a la central d'Arties. El nom prové de l'enginyer Carles Josep Colomers, un dels primers divulgadors d'aquesta regió pirinenca, que començà a explorar el 1838. * * * El carrer de Colomers es troba a Torre-romeu, en una zona de vials amb noms d'estanys i pantans. |
Historial toponímic
Colomers (9.12.1965), calleColomers (30.10.1985)
| Massís de la serralada Ibèrica, a la província de Terol, que separa les valls del Guadalaviar i el Xúquer, i antigament havia estat frontera entre Castella i Aragó. El carrer d'Albarrasí forma part d'una zona de vies urbanes amb noms de muntanyes, que va de Ca n'Oriac a la Plana del Pintor. |
Historial toponímic
Albarracín (29.12.1955), calleAlbarrasí (30.10.1985)
| Maria (Jerusalem, segle I aC - Efes, 42/44 dC). Mare de Jesús de Natzaret. Era cosina d'Elisabet, del llinatge d'Aaron, i vivia amb els seus pares, Joaquim i Anna, quan es va prometre amb Josep. Citada molt esporàdicament a les escriptures cristianes, al Nou Testament només apareix en els episodis de l'Anunciació de l'àngel Gabriel que li fa saber que serà mare del Messies; la Visitació a Elisabet i el Magníficat; l'anada a Betlem des de Natzaret després del decret d'August, que ordenava la confecció d'un cens, i el naixement de Jesús en un estable; la circumcisió i la presentació de Jesús al temple d'acord amb la tradició jueva; la fugida a Egipte i el retorn a Israel un cop mort Herodes; la visita al temple quan Jesús tenia 12 anys; les noces de Canà, la Crucifixió i la Pentecosta. Segons l'Església Catòlica i l'Ortodoxa, Maria va morir 13 o 15 anys després de Jesús a Jerusalem o a Efes, en presència dels apòstols. |
Historial toponímic
Norte (annexat de Barberà el 19.2.1959), calleSanta María (18.2.1960), rondaSanta Maria (30.10.1985)
Carles Cardó i Sanjoan (Valls, 5 de maig de 1884 - Barcelona, 24 de març de 1958). Eclesiàstic i escriptor. Deixeble de Josep Torres i Bages, va destacar com a pensador i periodista. Va fundar La Paraula Cristiana i col·laborà a La Veu de Catalunya, El Matí i, ocasionalment, a La Publicitat. Va traduir diversos llibres de la Bíblia per a la Fundació Bíblica Catalana i l'obra filosòfica de Sèneca per a la Fundació Bernat Metge. Exiliat el 1936 gràcies a la Generalitat, defensà la postura del cardenal Vidal i Barraquer, que propugnava una solució negociada de la Guerra Civil. |
Historial toponímic
Mossèn Carles Cardó (25.3.1987)
| Gran sistema muntanyós de l'Àsia meridional que separa la Xina de l'Índia i comprèn territoris de Pakistan, Nepal i Butan. A la zona axial o Gran Himàlaia, es troba l'Everest (8.848 m), al límit entre el Nepal i el Tibet, el pic més elevat de la Terra, anomenat Sagarmatha en nepalès i Txomolungma en tibetà, i pics com el Kanchanjunga (8.586 m), el Makalu (8.470 m), el Chu Oyu (8.119 m) i d'altres que superen els 8.000 m d'altitud. * * * El carrer de l'Himàlaia es troba situat a la Plana del Pintor, en una zona de vies urbanes amb noms de serralades i relleus muntanyosos. |
Historial toponímic
Himalaya (29.12.1955), calleHimàlaia (30.10.1985)
| Cristòfor Colom (?, 1451 - Valladolid, 20 de maig de 1506). Navegant al servei de la Corona de Castella. Descobridor d'Amèrica, va explorar les terres del Carib, establí les rutes marítimes i va obrir el camí a la colonització americana. El 25 de febrer de 1924 Sabadell li va dedicar el passatge de Colom. |
Historial toponímic
Colom (25.2.1924), ptge.Colón (27.5.1939), pasajeColom (30.10.1985)
| Barri de la ciutat de Granada d'on foren expulsades, després de la revolta de 1568, prop de 80.000 famílies morisques, substituïdes per cristians del nord de Castella, fet que inicià la decadència de la ciutat. |
Historial toponímic
Albaicín (29.1.1986)