PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Antiga ciutat ibèrica, en territori dels edetans, que correspon a l'actual Sagunt, al País Valencià. Constituïa un centre econòmic important com ho demostren les encunyacions monetàries, a nom d'Arse, iniciades al segle III aC. Les primeres informacions ben documentades sobre la història de la ciutat són les que fan referència a l'atac d'Anníbal al principi de la Segona Guerra Púnica i la defensa aferrissada dels saguntins, fidels a Roma.

Historial toponímic

Sagunto (24.11.1955), calle
Sagunt (30.10.1985)

Massís de la Serralada Ibèrica, de 2.315 m d'altitud, amb neus perpètues i tres circs glacials anomenats "hoyas", la de San Miguel, la de San Gaudioso i la de Morca. Es troba situat a l'oest de la vall del Jalón, a la frontera entre Aragó i Castella. El 1978, el Moncayo va ser declarat Parc Natural. * * * El carrer del Moncayo és al barri del Torrent del Capellà, en una zona amb noms de muntanyes, que s'estén fins a la Plana del Pintor.

Historial toponímic

Moncayo (19.12.1955), calle
Moncayo (30.10.1985)

Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Aragó, 30 de març de 1746 - Bordeus, 16 d'abril de 1828). Pintor i gravador.

Destaca per la seva capacitat d'invenció, per la renovació de recursos formals i pel gran domini del color, que en fan un pintor difícilment classificable dins els corrents del seu temps i precursor de les principals tendències posteriors: romanticisme, realisme, impressionisme, expressionisme, surrealisme.




Historial toponímic

Goya (1925), c. de
Goya (27.5.1939), calle
Goya (30.10.1985)

Regió natural i històrica de Catalunya, constituïda per una plana situada a més de 1.000 m d'altitud, al Pirineu axial. * * * El carrer de la Cerdanya es troba al barri de Ca n'Oriac, en una zona en què predominen els vials amb noms de comarques catalanes.

Historial toponímic

Cerdaña (29.12.1955), calle
Cerdanya (30.10.1985)

Vapor edificat el 1856 pels germans Montllor, al Sot d'en Crous, a la riba dreta del Ripoll, com a indústria tèxtil llanera. L'any 1996 va patir un incendi devastador, però va ser reconstruït conservant-ne la imatge original. Actualment és la seu de l'empresa Fil Gènesi, S.A.

Historial toponímic

Ca la Daniela (29.5.2002)

L'illa Sacra forma part d'una promoció d'habitatges de l'empresa VISASA, construïts el 1962 al barri de les Termes. No es va donar nom als carrers de la nova urbanització, sinó a les illes delimitades per cada polígon, de manera que les adreces s'ordenaven per blocs. Com en altres promocions semblants, els noms responien a una visió idealitzada de la realitat urbana.

Historial toponímic

Illasacra (9.12.1965), calle
Sacra (30.10.1985)

Municipi del Vallès Oriental, situat a la riba dreta del Besòs, entre la riera de Tenes i la riera de Caldes. Les obres del camí veïnal de Sabadell a Mollet es van començar el 1868, però aviat van quedar aturades i no es van reprendre fins molt més tard, de manera que la comunicació amb el Valllès Oriental no va quedar establerta fins gairebé a l'arribada de la Segona República.

Historial toponímic

Sabadell a Mollet (1868)
Mollet (27.5.1939), ctra.
Mollet (30.10.1985)

Josep Gorina i Pujol (Sabadell, ? de juny de 1851 - 14 de gener de 1925). Industrial tèxtil.

Acabats els estudis primaris, s'inicià en el món laboral a la fàbrica que el seu pare, Joan Gorina Morató, havia construït a la nostra ciutat el 1835.  Quan aquest darrer va morir el 1886, Josep Gorina va mantenir el nom fundacional de la societat fins que el 1921 esdevingué Joan Gorina i Fills, Successors. Josep Gorina havia ampliat i millorat les instal·lacions de la fàbrica fins a situar-la a primera fila de la indústria tèxtil sabadellenca.

Gorina va presidir el Gremi de Fabricants i la Cambra de Comerç i de la Indústria i va ser vocal de la Junta d'Arancels i Valoracions del Regne. Va ser també un dels fundadors del Banc de Sabadell i president de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, i de la Junta d'Administració de l'Escola Industrial d'Arts i Oficis.

El 1925, després de la mort de Gorina, l'Ajuntament presidit per Esteve M. Relat va prendre l'acord de donar el seu nom a un carrer de la ciutat.






Historial toponímic

Gorina i Pujol (1925), c. de
Gorina Pujol (27.5.1939), calle
Gorina i Pujol (30.10.1985)

Parc situat al límit dels termes de Sabadell i Barberà del Vallès, compartit per ambdós municipis i urbanitzat sobre els vells camps de conreu de can Torres del Pla. Els Torres del Pla eren uns grans hisendats, successors dels Pinós a la castellania d'Arraona, que tingueren un paper rellevant en la política de la vila durant el segle XVIII.

Historial toponímic

Central del Vallès (28.4.1999)

Colònia construïda entre 1915 i 1930, a baix el riu, prop del pont de la Salut, en trerrenys de Francesc Sangés, que ha estat coneguda popularment com a cases d'en Sangés.

Historial toponímic

Cases d'en Sangés (28.6.2000)