PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 26 de novembre de 1882 - Perpinyà, 5 de desembre de 1949). Escriptor, periodista, historiador i polític.

S'inicià en el periodisme el 1906 com a redactor de política estrangera a El Poble Català i col·laborà en revistes com La Campana de Gràcia i L'Esquella de la Torratxa. El 1911 contribuí a la fundació de la Societat Catalana d'Edicions, on publicà la Història dels moviments nacionals, i, cridat per Prat de la Riba, treballà a la secció de premsa de la Mancomunitat. Per aquesta època publicà molts llibres i col·laborà a La Veu de Catalunya i La Publicitat.

El 1922 va ser un dels fundadors del partit Acció Catalana i començà la publicació de la Història nacional de Catalunya. Fundà i dirigí la Revista de Catalunya i el 1927 el diari La Nau, òrgan d'Acció Republicana de Catalunya, partit fundat pel mateix Rovira en allunyar-se d'Acció Catalana. El 1931 fusionà ambdós partits per constituir Acció Catalana Republicana, però després de fracassar a les eleccions del 12 d'abril, acabà ingressant a Esquerra Republicana de Catalunya, en l'òrgan del qual, La Humanitat, va col·laborar com a comentarista polític.

Elegit diputat al Parlament, durant la guerra va ser designat vicepresident. A l'exili visqué a Montpeller i formà part del govern de la Generalitat a l'exili. El 1946, instal·lat a Perpinyà, continuà la seva tasca d'escriptor i historiador.


Historial toponímic

Bernat Metge, pasaje
Rovira i Virgili (30.10.1985)

Subcomarca de l'Altiplà Central Català que inclou municipis de l'est del Bages, del nord-oest del Vallès Oriental i d'Osona. La riera de Calders és l'eix de la xarxa hidrogràfica, molt abundant de rieres i torrents. Els nuclis de població més importants són Moià i Castellterçol. El carrer del Moianès es troba al barri de Ca n'Oriac, en una zona amb noms de comarques catalanes.

Historial toponímic

Moyanés (29.12.1955), calle
Moianès (30.10.1985)

Municipi i capital del Gironès, situada a la dreta del Ter, molt a prop de la confluència amb l'Onyar, que separa la ciutat antiga de la moderna. Va ser ciutat ibèrica i romana i encara en queden restes de les muralles al nucli antic. Sotmesa pels àrabs el 714, fou alliberada per Carlemany el 785, que hi creà el comtat de Girona, unificat amb el de Barcelona per Guifré el Pilós cent anys més tard. La Guerra dels Segadors i les contínues guerres amb França la van fer objecte de nombrosos setges fins al segle XIX. Els setges de 1808-1809 a què fou sotmesa la ciutat durant la Guerra del Francès són potser els episodis més divulgats de la història gironina. Especialment el que va tenir lloc entre el mes de maig i el de desembre de 1809 en què les tropes napoleòniques van aconseguir retre la ciutat per la fam.

Historial toponímic

Gerona (1925), c. de
Gerona (27.5.1939), calle
Girona (30.10.1985)

Serralada del sitema alpí indoeuropeu que s'estén en direcció EW de la mar Negra i el mar d'Azov a la mar Càspia. La cadena principal caucàsica comença a la península de Crimea, al sud d'Ucraïna, se submergeix a la mar Càspia i reapareix al nord de l'Iran com a serralada de Koppeh. Constitueix l'eix central de la Caucàsia, que comprèn dues alineacions principals, el Gran Caucas i el Petit Caucas. El Gran Caucas es troba gairebé en tota l'extensió entre els 3.000 i els 3.500 m i els pics culminants són l'Elbrus, un volcà extingit de 5.642 m, i el Kazbek, de 5.047. El Petit Caucas marca el límit nord de l'altiplà d'Armènia i té com a cim culminant el mont Ararat, de 5.165 m, que marca la divisòria dels actuals estats d'Armènia, Turquia i l'Iran. Segons la mitologia grega, va ser al Caucas, un dels pilars que sostenien el món, on Zeus va encadenar Prometeu com a càstig per haver lliurat el foc als homes. * * * El carrer del Caucas es troba situat a la Plana del Pintor, en una zona amb noms de serralades i relleus muntanyosos.

Historial toponímic

Cáucaso (29.12.1955), calle
Caucas (30.10.1985)

Avel·lí Artís i Gener (Barcelona, 28 de maig de 1912 - 7 de maig de 2000). Escriptor, periodista i dibuixant, conegut per Tísner.

Col·laborà com a dibuixant i caricaturista en la premsa de la República. Dirigí L'Esquella de la Torratxa i va ser redactor de La Publicitat. Oficial de l'exèrcit republicà, el 1939 s'exilià a Mèxic, on publicà la novel·la 556 Brigada Mixta. Ja de retorn a Catalunya el 1965, va publicar diverses novel·les, entre les quals Prohibida l'evasió, Premi Prudenci Bertrana 1969, L'enquesta del canal quatre, Premi Sant Jordi 1973, Paraules d'Opoton el vell (la descoberta d'Europa pels asteques) i les seves memòries, Viure i veure (1989-95), que li van valer el Premi Ciutat de Barcelona del 1989, el Premi de la Crítica Serra d'Or del 1990 i el Premi Nacional de Literatura Catalana del 1992. Vinculat amb l'independentisme, va participar en l'Assemblea de Catalunya. Va col·laborar també en la recuperació del Pen Club Català i va ser fundador i president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Historial toponímic

Avel·lí Artís (11.2.2005)

Bosc de roures.

Historial toponímic

Roureda (29.12.1955), ronda
Roureda (30.10.1985)

Amical de Mauthausen. Associació d'antics deportats a camps de concentració nazis, supervivents de la barbàrie, que té per objectiu preservar la memòria històrica, mitjançant el testimoniatge personal i la divulgació dels fets entre les noves generacions.

Historial toponímic

Amical de Mauthausen (25.10.1989)

Arbust de flors grogues, en raïms, de branquillons drets i flexibles, de la família de les Papilionàcies (Spartium junceum). * * * El carrer de la Ginesta es troba a Can Deu, barri en què els vials porten noms d'arbres i arbusts.

Historial toponímic

Bruc / Brezo (8.10.1970)
Ginesta (30.10.1985)

Gai Valeri Catul (Verona, 84 aC - 54 aC). Poeta llatí. Els seus infortunats amors amb Lèsbia han fet de Catul un dels poetes eròtics més grans de la literatura universal. * * * El carrer de Catul es troba al barri de Via Alexandra, en una zona de carrers amb noms d'escriptors clàssics grecs i llatins.

Historial toponímic

Cátulo (9.12.1965), calle
Catul (30.10.1985)

Molí fariner i draper situat a l'esquerra del Ripoll, entre la masia de can Puiggener i la torre del Canonge. És documentat des del 1501 com a molí del mas Carbó, quan depenia del monestir de Sant Llorenç del Munt i es trobava en estat de ruïna. Aquest mateix any fou arrendat per Joan Samsó i aleshores prengué el nom de l'arrendatari fins al segle XVII. El 1648 els Samsó es van emparentar amb els Amat i d'aquí li pervingué el nom amb què encara és conegut actualment. El molí de l'Amat, que havia estat fariner i draper, acabà sent paperer a mans dels germans Fontanet, que el 1878 hi començaren a fabricar paper d'estrassa.

Historial toponímic

Molí de l'Amat (29.3.2000)